Ceuta


A principis de febrer a Ceuta es va cometre un crim contra la humanitat (desgraciadament, un més). La Guàrdia Civil va disparar bales de goma contra immigrants que intentaven arribar nedant, desesperadament, a la costa a la cerca d’un futur millor. 15 d’ells van morir (qui sap si més, i que mai se’n trobaran els cadàvers potser).  La primera reacció del cos policial de tricorni fou negar-ho, però sortosament, en l’era digital, hi ha qui en va recopilar proves gràfiques. I el més patètic de tots és que el Fernández Díaz, el ministre de l’Interior i descendent de feixistes, ho va negar amb tota la cara. Ceuta només és la punta de l’iceberg de les desigualtats entre el nord i el sud. Per desgràcia, l’estret de Gibraltar s’està convertint, en un gran cementiri. I els que manen a Espanya manen disparar-lo mentre ells amaguen milions que ens han robat a tots. Esfereïdores imatges d’algú que busca un futur millor i mor per la no humanitat dels que tenen, si més no, una mínima comoditat.  Que mai més torni a succeir el que es va veure a Ceuta a principis del segon mes de l’any.
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"