Jordània, dia 7: visita a Amman i Jarash ( 3 de gener de 2018) (IX)
Gerasa, que
sembla que és el nom més correcte en català,
es va començar a construir l’any 65aC. El primer que veiem és una gran
porta, una mena d’arc de triomf, i que rep el nom de la porta d’Adrià (https://ca.wikipedia.org/wiki/Adri%C3%A0 ). Es van construir en honor a la vinguda a
l’emperador Adrià, vers el 129 dC. En Moha ens fa adonar que les columnes
d’aquesta porta tenen base i capitell corintis. Avui en dia fa 13 metres d’alt,
però es creu que quan es va construir, era el doble d’alt.
Entrem i ens
dirigim cap una lloc a on hi ha tombes en una zona de roca calcària, que daten
de del 800 aC fins al 130 dC, en època bizantina. Després es va deixar d’usar
com a cementiri.
El següent
lloc a on anem és a la zona de l’hipòdrom, a on se celebren espectacles, tot i
que no els veiem. L’hipòdrom no està acabat i fa 250m x 54m. S’explica que si,
hagués estat acabat, hi haurien cabut de 10000-15000 espectadors. Sembla que
s’hi celebraven competicions atlètiques i també carreres de quadrigues.
Hi havia
molta gent vivint fora de la ciutat i molt poca dins la ciutat emmurallada.
L’entrada principal a la ciutat de
Gerasa es feia per la porta sud, també anomenada de Filadèlfia. Aquesta queda a
uns 200metres des de l’hipòdrom i sembla ser que fou construïda per allà l’any
130dC. A través d’aquesta ja s’entra a dins de la ciutat emmurallada; per cert,
la muralla fa 3m de gruixa i engloba 1km2 de ciutat. Sembla ser que,
envoltant tota la ciutat, hi havia unes deu torres de vigilància. Anem caminant
una mica i acabem en un lloc espectacular, la zona del fòrum, envoltat de 56
columnes jòniques; realment espectacular i molt ben conservat. En aquest cas el
Fòrum fa 90 metres de llargada i 80 d’amplada. Si ja ser-hi al centre és una
sensació brutal, encara ho és més mirar-lo des d’un punt enlairat!
Sembla ser
que aquesta zona servia de connexió entre el temple de Zeus i el Cardo Màxim.
Com a diferència d’altres ciutats romanes, en aquest cas la zona del Fòrum (https://en.wikipedia.org/wiki/Forum_(Roman); https://ca.wikipedia.org/wiki/F%C3%B2rum ) és com una
part més del Cardo Màxim. Sobre el
cardo, a viquipèdia s’explica el següent (https://ca.wikipedia.org/wiki/Cardo; https://en.wikipedia.org/wiki/Cardo ):” El cardo (nom llatí) era el carrer que anava en sentit nord-sud a les ciutats romanes basades en un esquema urbanístic ortogonal, és a dir
subdividides en blocs o illes quadrangulars uniformes, en particular pel que fa
a les fundacions
colonials.
El terme, de fet, s'utilitzava per indicar una delimitació en
sentit nord-sud en la centuriació romana, és a dir la divisió del territori d'una colònia en lots que
s'assignaven als colons individualment. L'orientació segons els punts
cardinals, però, podia ser modificada per tal de configurar la centuriació al
llarg d'una gran via de comunicació preexistent o bé un element geogràfic
important, com per exemple el curs d'un riu. Amb la mateixa orientació de la
centuriació, doncs, es configurava també la subdivisió de la ciutat en illes de
cases (insulae). L'eix
principal de la centuriació i de l'urbanisme ciutadà era el cardo maximus,
que s'encreuava en angle recte amb el decumanus maximus, l'eix principal que anava en direcció est-oest. Al punt de
trobada del cardo i
del decumanus principals
quasi sempre hi havia el fòrum, la plaça major de la ciutat.
Aquests carrers també s'anomenaven així en l'àmbit dels campaments
romans o castra, a la intersecció dels quals, però, no hi havia el fòrum, sinó
el pretori (praetorium), és a dir la tenda del
comandant. De fet, d'alguns campaments importants situats en posicions estratègiques
han nascut algunes de les principals ciutats europees, com ara Viena o Torí; a Catalunya n'és un exemple Sant Cugat del Vallès, derivat del Castrum
Octavianum romà.”
La següent
parada la fem al Temple de Zeus (https://en.wikipedia.org/wiki/Zeus; https://ca.wikipedia.org/wiki/Zeus ). Aquest va
ser construït cap al 162dC, sobre el que sembla que era també un temple romà.
També tenim
la sort de veure una gran sargantana, típica de la zona, parant el sol. En
aquest temple sembla que s’hi celebraven sacrificis.
I caminant,
caminant... arribem a l’amfiteatre. Una joia amagada allí enmig. Silenci en
veure la bellesa del lloc. Està excavat a la roca i es va fer en l’època de
l’emperador Domicianus, entre els anys 81 i 96dC. Està orientat de sud a nord
pel sol i sembla ser que hi cabien entre 4000 i 5000 espectadors.
En Moha ens
fa posar el cap en un dels forats que hi ha a la part baixa i ens fa dir unes
paraules, per veure com ressona. I el mateix succeeix quan hom es posa en un
punt central, ja marcat, del teatre sud de Gerasa. Allí, quan s’hi canta, se
sent de manera impressionant l’eco, de manera que tot l’amfiteatre té una
acústica brutal. A més, està fet de pedra calcària, fet que també hi ajuda.
El teatre té
dos nivells: el de baix, a on se situaven els rics, i el de dalt, a on hi anava
la gent més pobra. També té quatre entrades.
Dins de
l’amfiteatre també hi ha uns musics que ens toquen la gaita. I és que aquest
instrument és l’oficial de la policia jordana i també el del país; va ser
portada pels escocesos. En el teatre de Gerasa també s’hi celebra anualment el
festival d’art i cultura de Gerasa. Abans d’abandonar el teatre, tot el grup de
catalanes i catalans ens fem una foto per la posteritat. També ens conta el
guia que es va mig destruir per culpa d’un terratrèmol l’any 749 dC.
I continuem
amb la visita. Tot caminant en Moha ens conta que la ciutat va patir un fort
terratrèmol al s. VII; part de la ciutat va quedar destruïda i la gent agafava
les pedres que hi van quedar.
Sortint de
l’amfiteatre, enlloc de tornar cap a la zona del Fòrum, agafem el que s’anomena
la “senda de les esglésies”. En Moha ens conta que n’hi ha 33, moltes de
l’època bizantina. Per exemple, hi ha les de Sant Pere i Sant Pau, que sembla
que són del s. VI i també la de Sant Cosme i Sant Damià (https://ca.wikipedia.org/wiki/Cosme_i_Dami%C3%A0,_m%C3%A0rtirs). Aquesta
darrera sembla que fou consagrada entre 531-533 dC en memòria d’aquests dos
germans. Des de dalt de l’església, es pot veure una sèrie de mosaics, a on es
veuen flors i també diversos animals, com ara lleons, tigres, zebús, elefants,
galls dindi, óssos; molts d’aquests animals no han estat mai vistos a Jordània,
i segurament foren fets per gent d’altres contrades.
Continuem
caminant i arribem al temple d’Artemisa (https://en.wikipedia.org/wiki/Artemis; https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%80rtemis ) (Diana, en
grec), que és considerada la deessa de la caça i la fertilitat. És
veritablement imponent, i és el lloc més gran de Gerasa. Va ser construït entre
el 150 i el 170dC. Sembla ser que va ser del tot cobert per marbre. També hi
havia moltes estàtues d’Artemisa.
(Continuarà)(La imatge és de la ciutat romana de Jarash)
Comentaris