Jordània, dia 6: fent una petit recorregut pel Mar Roig, Aqaba, i cap a Amman (2 de gener de 2018) (VII)

Poc ha canviat des de llavors. En aquestes regions inaccessibles del Sinaí, es pot experimentar el desert i la muntanya en el seu estat més elemental i primitiu. Soledat i silenci són aquí sovint els únics acompanyants. El límpid aire, el fascinant cel estrellat i una naturalesa intacta en la seva major part, també permeten viure al modern pelegrí una mescla d'aventura i recolliment. Es penetra físicament, mentalment i espiritual en el món de les primeres tradicions jueves i cristianes. Se succeeixen els vestigis del monacat primitiu i s'aprèn dels beduïns que viuen aquí des de fa mil·lennis com es resisteix a la calor i el fred i quina és l'energia del Sinaí.

Segons la llegenda, les restes de santa Caterina d'Alexandria foren portades fins aquest cim pels àngels, que la prengueren sota la seva protecció després del seu martiri. Caterina era un jove bella, instruïda i molt eloqüent, que amb la seva commovedora retòrica aconseguia persuadir fins i tot filòsofs i savis perquè acceptessin la fe cristiana. Tanmateix, aquest do despertà la colera de l'emperador pagà, el qual ordenà lligar-la a una roda i dar-li suplici, però els àngels descendiren i destruïren l'instrument de tortura.

Aquest esdeveniment provocà la conversió al cristianisme de l'esposa de l'emperador, que exigí al seu marit que desistís de tota crueltat. Malgrat tot, ell embogí de còlera i ordenà decapitar la seva dona i Caterina. Però de la ferida no brollà sang, sinó llet. Perquè mans impies no poguessin deshonrar el cadàver, vingueren els àngels i s'emportaren Caterina a la muntanya, on li donaren sepultura.”

A l’altre costat de la nostra visió, hi ha Àqaba. Tal i com es conta a viquipèdia (https://en.wikipedia.org/wiki/Aqaba; https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%80qaba ): “Àqaba o al-Àqaba (en àrab العقبة, al-ʿAqaba) és una ciutat costanera de Jordània, capital de la governació d'Àqaba, a l'anomenat golf d'Àqaba, i és l'únic port de Jordània a la mar Roja. Està al costat de la moderna ciutat israelianopalestina d'Elat i al peu del Jabal Umm Nusayla. La ciutat té una població de 80.059 habitants (2004) i és la cinquena ciutat del país després d'Amman, Zarqa, Irbid i Rusaifa. Disposa d'un aeroport.

Història

Àqaba estava habitada ja vers el 4000 aC; els primers assentaments eren segurament edomites. Fou una ciutat del Regne d'Edom i després dels nabateus. La Bíblia esmenta Ezion-Geber, propera a Elath. Sota els Ptolemeus fou anomenada Berenice i els romans la van batejar Aila o Aelana. Aelana fou una ciutat d'Idumea (Edom) a l'Aràbia Petrea. Va passar al Regne de Judà en temps del rei David, junt amb altres ciutats d'Edom. Salomó s'hi va embarcar per anar cap a Ofir. Després, la ciutat es va revoltar i es va fer independent. Sota domini romà, fou quarter de la Legió X Fretensis. Al segle IV fou seu d'un bisbat. Els jueus es van fer un altre cop independents, però foren sotmesos per l'emperador Justinià I a la meitat del segle VI. Era final de trajecte d'una via romana que anava des de Damasc a Àqaba per Amman, i connectava amb la via que portava a Palestina i a l'Egipte. El seu nom deriva de la forma abreujada d'Akabat Ayla (Congost d'Eilat), nom que li van donar els àrabs. El tulúnida Khumarawayh (884-895) va millorar el pas. Al-Idrissí l'esmenta com a Akabat Ayla (abans del 1166), però el nom més corrent era Ayla. També Ibn Battuta (mort 1377) l'anomena Akabat Ayla.

Al segle XII, els croats van ocupar la zona i van construir la fortalesa d'Helim, que encara es conserva; també van fortificar l'illa de Graye (Illa dels Faraons) a uns 7 km de la costa (avui en aigües egípcies). El 1170, Saladí va recuperar la zona. El 1250, va passar als mamelucs, que al segle següent van reconstruir la fortalesa sota el sultà Qansah al-Ghouri.

A partir del segle XVI ja apareix sempre com a Akaba o Àqaba, i el primer que així l'esmenta fou Ibn Ilyas. El 1516, va passar als otomans quan només era un llogaret amb 50 cases que comerciava amb els beduïns huwaytat de la rodalia. L'obertura del canal de Suez el 1869 i del ferrocarril d'Hedjaz el 1908 va privar que la ciutat fos una estació per als peregrins que anaven cap a la Meca. El 1898, hi havia una guarnició turca que vigilava la frontera amb el Sinaí, en poder dels britànics, i era part de la província d'Hedjaz, i seu d'un muhafiz dependent del wali de Djedda.

El juliol del 1917 fou bombardejada pels britànics, que la van ocupar el dia 6 del mateix mes en un atac que, des del desert, dirigí Thomas Edward Lawrence. La ciutat va quedar força danyada. Fins al 1925 va ser part del regne haiximita de l'Hedjaz, però, quan aquest estat fou ocupat pel Regne wahhabita del Najd o Nedjed, la ciutat i tot el districte de Maan foren annexionats a Transjordània, governada també pels haiximites. El 1942, els britànics hi van fer construccions i van construir una carretera que la va enllaçar amb la via fèrria a Nakb Shitar al sud-oest de Maan. Les ruïnes de l'antiga Aylat o Ayla foren descobertes prop de la ciutat (al nord) per un equip israeloamericà als anys vuitanta.

Després de la Guerra de Palestina del 1948-1949, la població va augmentar força. El 1954, es va decidir establir el port. El 1965, Hussein de Jordània va permutar, amb Aràbia Saudita, un terreny del desert de 6.000 km² amb 12 km de costa al sud d'Àqaba. La zona de corall de Yamanieh va quedar en territori jordà. L'agost del 2000 es va crear la zona econòmica especial. Un atac amb llançagranades es va produir el 20 d'agost del 2005, dirigit especialment contra la israeliana Eilat.

Els darrers anys esdevingué un centre turístic amb platges i hotels de luxe i activitats esportives marines.”

A Lonley Planet també s’afegeix que el rei Hussein va canviar, l’any 1965, 6000km² de desert jordà per 12 km de costa.

Anem fent camí, prenem un refresc, i fins i tot, els més agosarats es banyen, alguns amb neoprè i d’altres sense. Al mateix vaixell hi ha un terra de vidre que ens permet veure un munt de coralls, avions i vaixells enfonsats, etc. També podem veure un munt de peixos de diferents colors! Malgrat la bona mar, em marejo una mica i prefereixo seure i contemplar el paisatge, mentre ens posen música llatina!

Finalment, ja arribem a port i amb el bus anem a un restaurant a on la gent menjarà peix i marisc. Nosaltres anem per les nostres i anem a menjar una pizza a “Pizzeria del Corso” (https://www.tripadvisor.com/Restaurant_Review-g298101-d1556563-Reviews-Pizzeria_del_Corso-Aqaba_Al_Aqabah_Governorate.html ). No venen alcohol, però és bastant econòmic.  En fem més via que la resta de gent i tenim temps de passejar una miqueta per la zona i veure murals pintats i també de fer algunes compres. I ens trobem amb la sorpresa que també hi ha una petita botiga a on venen cervesa i vi jordans! I a un preu “normal” i no les clatellades que foten als bars i restaurants, així com també als hotels. Finalment, ja quan tothom està ben servit, ens enfilem al bus per fer un llarg camí cap  a Amman.

(Continuarà)
(La imatge és també del Mar Roig)