Jordània, dia 4: visita a Petra, un somni fet realitat (31 de desembre de 2017) (VIII)

Aquest amfiteatre està situat a una zona que es coneix com “El carrer de les façanes” (http://sitioshistoricos.com/la-calle-de-las-fachadas-de-petra/ ); si hom contempla a banda i banda, hi pot veure un munt de tombes a la roca. Són espectaculars, i algunes es poden visitar. I al costat del camí, molts venedors de tot tipus de record. Em ve a la ment que potser fa molts segles, a on avui hi ha els venedors de souvenirs, abans hi havia venedors d’altres objectes o menges.

Des d’aquesta zona es pot pujar a l’altar dels sacrificis, però el guia ens diu que , si ho volem fer, ho fem a la tarda, que tindrem temps lliure; també ens aconsella pujar a altres llocs abans que en aquest. De totes maneres, l’altar dels sacrificis (https://www.viajeroscallejeros.com/el-altar-de-los-sacrificios-de-petra/ ), conegut pels oriünds com Al-Madbah, és un lloc a on els habitants pujaven a sacrificar animals i a on també hi havia desaigües per a la canalització de la sang dels animals sacrificats.

Des d’aquí ja continuem la ruta pels racons de Petra. La següent parada és la de les tombes reials (http://nabataea.net/royal.html; ), però com que cal trepar una mica per arribar-hi, no tothom s’hi atreveix. De pujada el Mohamed ens explica que hi ha quatre tombes: la de l’urna, la de la seda, la coríntia i la del palau. Entrem a la primera que trobem, la de l’urna. Aquesta té una façana d’allò més espectacular i es creu que va ser feta pel rei Malichos II o bé Aretas IV, entre 40-70aC. Però aquesta tomba va passar a tenir un ús com a catedral cap a l’any 447 dC (se sap gràcies a algunes inscripcions en grec). Dins hi ha molt bona acústica, i fins i tot, per comprovar-ho, un senyor de Madrid canta l’himne de l’Atlètic, que ressona molt. A més, també hi ha finestres per tal que hi entri més llum. Si hom mira la façana, es veuen tres tombes i l’escultura d’un rei amb toga.

Continuem contemplant les diferents tombes, com la de la seda (amb espirals de roca de diferents de colors) o la de la Corintia, una mica més malmesa i que mostra influències tant nabatees com hel·lenístiques.

Finalment, queda la tomba del Palau, que vol ser com una imitació d’un palau grec o bé romà, amb tres plantes. De fet, la façana és la més gran que es pot veure a tot Petra. S’hi poden contemplar dues portes amb capçaleres triangulars al damunt.

Continuem caminant i passem per uns camins i ponts que ens menen al que és una església, construïda sobre dues de ja preexistents. Durant el camí, s’hi poden observar rastres del que havien estat habitatges i que van ser destruïts pels dos terratrèmols que van sacsejar la ciutat. Aquesta església es coneguda també com a església bizantina. El que més destaca de l’església són els mosaics, que mostren les quatre estacions i també hi ha un fòssil de planta molt ben conservat. També a dins s’hi poden veure les restes de pergamins cremats, que s’han reconstruït i a on es detalla un registre de naixements i morts. Des d’allí també es pot veure el que es coneix com la “Blue Church”, tot i que no ens hi acostem.

Continuem caminant i ja anem cap a la zona de restaurants, a on dinarem més al Nabataean Restaurant, (https://www.tripadvisor.com/Restaurant_Review-g318895-d5478101-Reviews-Nabataean_Tent_Restaurant-Petra_Wadi_Musa_Ma_an_Governorate.html ), que queda davant d’un altre establiment, el Basin, que ens conta el guia que és molt car pel que donen. Allí comença el nostre temps lliure: abans de dinar, tenim temps de pujar a la zona del Monestir.  I tal dit, tal fet. Comencem a enfilar un camí costerut, juntament amb altres turistes i també burros de càrrega de queviures... i també de turistes que no volen o poden pujar a peu, i ho fan damunt dels pobres animals. El camí és un xic relliscós, però a mesura que es va enfilant, la visió que es veu de Petra és molt i molt espectacular. Anem coincidint amb gent del grup i també ens fixem que hi ha moltes “botigues” de souvenirs durant tot el camí. El camí és llarg, però val la pena per contemplar la bellesa que és la zona del Monestir (http://nabataea.net/deir.html ). De fet, és més gran que el tresor, ja que fa 50 metres d’amplada i 45 d’alçada i fou construït al segle III aC, que pot ser que servís de tomba al rei nabateu Obodas I (96-86aC). El nom de Monestir sembla que és perquè va servir com a església durant l’època bizantina de la ciutat. Fem les preceptives fotos, ja que no tenim gaire temps, però marxo amb la recança de no poder anar a contemplar els miradors que es veuen un tros més enllà. Val la pena la caminada per poder contemplar la bellesa del lloc!

De tornada comprem un parell de mocadors en un venedor ambulant, i un tros més avall, una altra venedora em barra el pas i m’obre la bossa a on els porto i em fa un interrogatori sobre a qui els he comprat i a quin preu. Intento ser educada i me’n desfaig com puc.

Ja no parem gaire més fins a arribar fins a baix de tot, i ja anem directament a dinar. Avui ho fem per torns, ja que cadascú ha anat a un ritme diferent. Com no, hi ha bufet, i per beure, cervesa sense alcohol, entre d’altres. Tot i que fem una bona tertúlia amb gent, no ens entretenim, ja que volem aprofitar les hores que ens queden de sol per poder contemplar algunes coses de Petra. A la tarda, cadascú anirà a la seva. En Moha ens dóna les darreres instruccions per l’endemà i per la tarda i ja ens acomiadem d’ell. De sortida, intento ubicar a on hi ha la zona del castell de la filla; i és que segons conta la llegenda, hi havia un rei nabateu que volia casar la filla, i aquesta no volia. Va prometre que ho faria amb l’home que portés aigua al palau que el seu pare li volia construir, però ningú ho va aconseguir.

(Continuarà)

(La fotografia és del tresor de Petra, des del Siq)