Budapest, del 7 al 10 de desembre de 2017: descobrint nous llocs per Budapest (9 de desembre de 2017; dia 3) (i X)

Després de fer les preceptives fotos, ja baixem de nou el turó i tornem a creuar el pont d’Elisabeth. No sé si és perquè ja he fet la digestió o bé per la pròpia caminada, però no tinc tanta fred. Anem tirant i ens parem davant del mercat central, a on també hi ha un petit mercat de Nadal, amb música en directe. Aprofitem per beure un vi calent i també comprar un Kurtos (https://en.wikipedia.org/wiki/K%C3%BCrt%C5%91skal%C3%A1cs). Encara no sé quin és el vertader origen, ja que tant txecs, romanesos i hongaresos el clamen, tot i que segona viquipèdia, es típic d’Hongria (https://es.wikipedia.org/wiki/K%C3%BCrt%C5%91skal%C3%A1cs ):” El kürtőskalács o kürtős kalács es un pastel húngaro. Se cocina sobre un cilindro unido a un pincho que se pone sobre un fuego abierto. En las últimas décadas, es popular cocinarlo en hornos especiales de gas o de electricidad. Originalmente es de Transilvania, y es famoso como el dulce húngaro más antiguo conocido. El kürtőskalács se vende en panaderías, pastelerías e incluso puestos callejeros.
Consiste en una cinta fina de masa ligera con levadura, algunas veces con un toque de canela o piel de limón, y a veces incorporando nueces o almendras. La masa está enrollada alrededor de un cilindro de madera, bien espolvoreada con azúcar. Este resulta en un dulce con forma de espiral o rollo, con el azúcar caramelizado sobre la superficie del kürtöskalács, formando una corteza dulce y crujiente, mientras la masa de dentro queda muy suave y blanda. Después se puede enrollar en sabores diferentes (como canela, nueces, almendras, chocolate, etc.).
El término procede de kürtő, que significa ‘chimenea’. El nombre original en Húngaro significa "pastel con chimenea", refiriéndose a su forma de chimenea pequeña, con el vapor del pastel fresco saliendo encima.
El baumkuchen alemán puede estar directamente relacionado con el kürtőskalács, del que se dice que procede.”.
Els demanen arrebossats de diferents coses i anem tirant per un carrer comercial. De tant en tant, en anem refugiant en diferents botigues per mitigar el fred tallant... Quan ja estem cansats de caminar, retornem, tot xino-xano cap a l’apartament, a on ara sí, puc prendre un dutxa amb aigua calenta. Ens reunim ja tota la colla, els que han anat a l’òpera i els que no hi hem anat. Els de l’òpera tornen decebuts, ja que en realitat els han enviat a un altre teatre i a més, per un malentès, no ha pogut entrar a la segona part...
Un cop tots reunits, ens disposem a buscar un lloc per sopar. L’acabem trobant al costat del Smpliza: és un bar mexicà, “El Rápido Mexican” (https://www.tripadvisor.com/Restaurant_Review-g274887-d3640265-Reviews-El_Rapido_grill_tequila-Budapest_Central_Hungary.html; https://welovebudapest.com/en/venue/el-rapido-grill-tequila-bar-2/ ). És tard i encara sort que trobem un lloc a on sopar. Mengem “tacos” i prenem cervesa enmig d’una divertida conversa, i també de veure qui és més ràpid per tal posar cançons. I és que al local hi ha una ordinador connectat a “Youtube” i els clients van fent, amb bastant d’ordre i educació, la selecció musical del local.

Després de sopar, i aprofitant que és la darrera nit que passarem a la ciutat, anem a fer una copa. El local escollit és un pub en ruïnes, en aquest cas, el “Fogashaz” (http://www.fogashaz.hu/ ). Passant per davant del Szimpla hem vist que hi havia molta cua i hem desistit d’entrar-hi. Al Fogashaz hi ha bastanta gent i acabem a fora, en una mena de pati, prenent una cervesa. També ens dediquem a moure’ns per altres estances. A cadascuna hi ha diferents tipus de música i diferents ambients. Finalment, com que estem cansats, ens acabem retirant i retornem cap a l’apartament. Abans fem parada en una botiga per comprar una cervesa per prendre’ns ja a l’apartament. Un cop hi arribem, la darrera cervesa, i a descansar unes quantes hores abans de gaudir del darrer dia a Budapest.
(La foto correspon a les vistes de Budapest des de la zona de l'estàtua de la llibertat)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"