Budapest, del 7 al 10 de desembre de 2017: descobrint nous llocs per Budapest (9 de desembre de 2017; dia 3) (II)
Interior
L'edifici és compost per tres espaioses i molt decorades naus,
dues balconades i, de manera extraordinària, un orgue. L'arca conté diversos rotllos de toràs salvats de sinagogues destruïdes durant l'Holocaust.
L'arca que conté les toràs, així com els frescs d'acolorides
figures geomètriques, són obra de l'arquitecte hongarès Frigyes Feszl. Els
seients del pis principal estan destinat als homes, mentre que la galeria
superior conté els seients femenins.
Franz
Liszt i Camille Saint-Saëns són dos dels músics que han tocat alguna vegada l'orgue,
compost per 5.000 tubs, construït el 1859. Un nou orgue mecànic amb 63
veus i 4 manuals, fou construït el 1996 per la firma alemanya Jehmlich Orgelbau
Dresden GmbH
Restauració
La restauració de la Gran Sinagoga es va produir en la dècada dels
noranta, coincidint amb la tornada de la democràcia a Hongria. La reconstrucció va durar tres anys i va comptar amb la donació de 5
milions de dòlars americans per part
d'Estée Lauder, filla d'una immigrant jueva hongaresa. Es va completar el 1996.
Accés turístic
La forma més senzilla d'arribar a la sinagoga és viatjar amb el metro
2/vermell fins a l'estació Astoria i
caminar en direcció oposada al riu Danubi per la via principal. La sinagoga estarà a la dreta de la
intersecció dels carrers Wesselényi i Dohány. D'altra banda, s'hi pot
arribar viatjant amb els tramvies 47 i 49 fins a la mateixa Astoria i repetir el mateix trajecte
amb metro.”
Després d’una estona de fer fotografies, ja marxem. Anem
directament cap al mercat de Nadal que hi ha davant de la basílica de Sant
Esteve (http://en.bazilika.biz/
; https://en.wikipedia.org/wiki/St._Stephen%27s_Basilica; https://ca.wikipedia.org/wiki/Bas%C3%ADlica_de_Sant_Esteve_(Budapest)). Tal i com s’explica a viquipèdia es diu “La
basílica de Sant Esteve (hongarès: Szent István-bazilika, pronunciació hongaresa: [ˈsɛnt ˈiʃtvaːn ˈbɒzilikɒ])
és una església catòlica romana que es troba a Budapest, Hongria, concretament al sector de
l'antiga ciutat de Pest. Des de 1993 és cocatedral de l'Arquebisbat
d'Esztergom-Budapest juntament amb la catedral de Nostra Senyora i de Sant
Adalbert. d'Esztergom. L'any 1931 va ser
declarada basílica menor.
És dedicada a sant Esteve I d'Hongria, fundador del Regne d'Hongria a
començaments del segle XI. S'hi conserva una relíquia de la seva mà dreta
(coneguda com "la sagrada mà dreta")
A la cripta hi són enterrats
hongaresos il·lustres entre els quals els futbolistes Sándor Kocsis i Ferenc Puskás.
Els primers projectes daten de
1845 i es deuen a l'arquitecte József Hild (1789-1867) que va concebre un
edifici d'estil neoclàssic. Hild també és l'autor de la basílica d'Esztergom.
Les obres de construcció es van iniciar el 1851 i deu anys més tard, el 1861,
ja es va poder obrir al culte, encara que l'edifici no era acabat,
Després de la mort de Hild, es va
fer càrrec de les obres l'arquitecte Miklós Ybl (1814-1891), que també és
autor de l'edifici de l'òpera nacional
hongaresa i és considerat el més important dels arquitectes
hongaresos d'aquell moment. Ybl va haver de reformular el projecte inicial
causa d'un esfondrament parcial de l'edifici en construcció (1868). Va ser
després de la unificació de les tres ciutats que va donar lloc al naixement de
Budapest (1873) que les obres es van tornar a posar en marxa.
L'estil eclèctic que caracteritza
l'edifici es deu a l'aportació de Ybl, el qual també és responsable de la
solució donada a la cúpula, culminada el 1889. Quan Ybl va morir, l'any 1891,
l'edifici ja era pràcticament enllestit.
La decoració interior es va dur a
terme sota la direcció de l'arquitecte József Kauser (1848-1919) i la
consagració que pràcticament significava l'acabament de l'obra va tenir lloc
l'any 1905.
Va resultar bastant afectada a
causa de la Segona Guerra Mundial i posteriorment sotmesa a un llarg procés de
reconstrucció.
Actualment és un dels principals
atractius turístics de Budapest regularment s'hi celebren concerts.
Des del punt de vista
arquitectònic, les parts més notables d'aquest edifici són la columnata
exterior al voltant de l'absis i la façana-pantalla amb dues torres laterals
convenientment separades a fi de permetre la visualització de la cúpula i
donar-li el màxim protagonisme com a element central de tot l'edifici. En
planta, el sistema de suports de la cúpula deriva del de la Basílica de Sant
Pere del Vaticà. Estilísticament es pot considerar una obra d'arquitectura
eclèctica, per l'ús lliure que fa del vocabulari arquitectònic.
L'eclecticisme és l'estil predominant a Budapest en aquella època.
La cúpula fa 96 metres d'alçada,
igual que la del Palau del
Parlament d'Hongria, els dos edificis més alts de Budapest. El número 96 té
valor simbòlic, ja que fa referència a l'origen i al mil·lenni de la nació
hongaresa (896-1896).”
Nosaltres anem a passejar pel mercat,
mentre que la resta de gent opta per pujar a la cúpula de la basílica. El dia
no és molt clar i nosaltres ens perdem per les paradetes i fins i tot fem el
primer vi calent del dia. Hi ha un senyor que fuma salmó, gent que compra
xocolates, etc. Nosaltres optem per una mena de menja típica (https://en.wikipedia.org/wiki/Hungarian_cuisine; https://www.buzzfeed.com/anitabadejo/hungarian-foods-the-world-should-know?utm_term=.rbgmZkKqZG#.apgyXgdPX4 ; http://flavorverse.com/traditional-hungarian-foods/ ), com una pizza de col, amb
formatge al cim, que és boníssim! Em sembla que és una variant del tipus langos
(https://ca.wikipedia.org/wiki/Lango%C5%A1; https://en.wikipedia.org/wiki/L%C3%A1ngos ). Seguidament, ja comencem a
caminar amb bastanta rapidesa per tal d’arribar a temps al Parlament d’Hongria
(http://visitbudapest.travel/guide/budapest-attractions/budapest-parliament/; http://latogatokozpont.parlament.hu/en/home ), a on tenim hora per fer una
visita. Hi anem a pas accelerat i arribem ben just. Ho han modernitzat
moltíssim i ara fins i tot hi ha un centre de visitants. Et fan passar per un
detector de metalls i també et fan deixar les coses, de manera gratuïta. Una
guia ens anirà movent pels confins de l’edifici, tot i que no se sent gens bé
el que ens explica. A més, la visita és “exprés”, amb molt poques explicacions
respecte a la darrera vegada que hi vaig anar.
També hi ha llocs a on està del tot
prohibit tirar cap fotografia, com és ara al lloc de les joies de la corona. I
pobre del que ho faci. A més, el personal del lloc no es caracteritza
precisament per la seva amabilitat. (Continuarà)
(La fotografia és, de nou, de l'exterior de la sinagoga de Budapest)
Comentaris