Budapest, del 7 al 10 de desembre de 2017: de terres gironines a Budapest (7 de desembre de 2017; dia 1) (II)
Tot xino-xano arribem a l’apartament, a on
després de fer una mini tertúlia, anem a descansar unes quantes hores. Avui
dormim en terres hongareses, un país de l’est d’Europa, un xic controvertit en
dies actuals.
Sobre Hongria s’explica el següent a
viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Hongria https://en.wikipedia.org/wiki/Hungary ):” Hongria (hongarès: Magyarország IPA [ˈmɒɟɒɾoɾsaːg]) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria. Limita al nord amb Eslovàquia i Ucraïna, a l'est i al sud-est
amb Romania, al sud amb Sèrbia i Croàcia, i a l'oest amb Eslovènia i Àustria.
Història
L'arribada de les tribus magiars sota el comandament del cabdill Árpád des
de les planes de l'Euràsia central (entre els Uralsi el Volga) l'any 896 marca
l'inici del primitiu estat hongarès. Pels volts de l'any 1000 el rei Esteve es converteix al cristianisme. Durant l'edat mitjana el Regne d'Hongria s'estendrà
al vessant sud dels Carpats, a la plana
del Danubi, englobant el que avui són Eslovàquia, Transsilvània, Vojvodina i Eslavònia.
El terme Regne
d'Hongria es fa servir per a referir-se a l'anteriorment citada
duradora configuració multiètnica de territoris amb l'objecte de marcar una
clara distinció amb el modern estat d'Hongria,
que és significativament més petit i més homogeni ètnicament. Abans i durant
el segle XIX, el terme hongarès feia
ja referència a qualsevol habitant d'aquest estat, independentment de la seva ètnia.
Els termes en llatí natio
Hungarica i Hungarus es
referien a tots els nobles del regne. La consciència d'Hungarus (lleialtat i patriotisme per sobre dels orígens
ètnics) es va donar entre qualsevol habitant d'aquest estat, encara que d'acord
amb el Tripartitum d'Esteve
Werbőczy, Natio Hungarica o Hungarus van ser només els
nobles privilegiats, subjectes de la santa corona, independentment del seu origen ètnic.
Els magiars tendeixen a emfasitzar la continuïtat de l'estat hongarès i
consideren el Regne d'Hongria com
una fase del seu desenvolupament històric. La idea de continuïtat es reflecteix
en els símbols nacionals i en les festivitats, així com en la commemoració
oficial del mil·lenni d'història l'any 2000. D'acord amb el seu punt de vista,
el Regne d'Hongria va ser en principi un país del poble magiar, encara que sense negar la presència i importància d'altres
nacionalitats i molt menys discriminar-les de cap manera.
El Regne d'Hongria va ser juntament amb el Regne
d'Anglaterra, el Regne de
França, el Regne de
Polònia, el Sacre Imperi
romanogermànic i els
regnes hispànics, una de les potències europees durant la baixa edat
mitjana i part
de l'època
moderna; molts
d'aquests ja han desaparegut en l'actualitat com a règims monàrquics.
Edat mitjana
El Regne d'Hongria fou fundat el 1000 pel rei sant Esteve, i tindrà 57 reis al llarg de més d'un mil·lenni d'existència; va
resistir els atacs de tribus bàrbares d'Orient, com els cumans i petxenegs, i
foren expulsats pels reis Salomó d'Hongria, Géza I d'Hongria i sant Ladislau I
d'Hongria. Després de la mort del rei croat el 1091, sant Ladislau
s'annexionarà els territoris del Regne de Croàcia a Hongria, dissolent-los dins
de les fronteres hongareses.
El Regne hongarès s'enfrontarà a l'Imperi bizantí en
diverses oportunitats, mantenint guerres com la del rei Géza II d'Hongria entre
1148 i 1155, on després l'emperador Manuel I Comnè aconseguirà estendre la seva
influència sota el regnat de Béla III d'Hongria,
fill de Géza II. Posteriorment, la debilitació bizantina davant dels turcs
generarà pèrdua d'interès a Hongria i haurà de concentrar-se en la seva pròpia
defensa contra els exèrcits otomans.
Entre el 1217 i el 1221 va participar en la cinquena croada sota
el rei Andreu II d'Hongria, i el 1241 va patir la invasió dels mongols de Batu
Khan, que van arrasar el territori hongarès. Això forçarà el rei Béla IV a
reconstruir l'estat i a crear una línia de defensa de més de 100 castells al
llarg del regne.
El 1301 va morir Andreu III d'Hongria, l'últim membre de la casa
d'Àrpad. Després d'un període caòtic de transició, el 1307 va pujar al poder
Carles I Robert d'Hongria de la casa d'Anjou-Sicília, besnét per línia materna
d'Esteve V d'Hongria. El nou monarca va restablir el debilitat poder reial i
vencé els cabdills nobles que cada vegada tenien més poder sobre Hongria. Després del seu llarg regnat
va ser succeït a la seva mort pel seu fill gran Lluís I el 1342. En heretar el
tron del seu oncle el rei polonès, al final del seu regnat Lluís I es va
convertir també en rei de Polònia.
Des del regnat de Lluís I el Gran, els hongaresos van lluitar
contra els turcs otomans que realitzaven incursions invasives a Europa.
Posteriorment, el rei Segimon d'Hongria va arribar a ser sobirà de Polònia, Bohèmia i
del Sacre Imperi
romanogermànic, i fou la
figura més important a Europa del seu temps, enfrontant-se novament als turcs.
Renaixement
Sota el regnat de Mateu Corví (1458-1490),
Hongria va ser el primer regne a Europa a adoptar el Renaixement després d'Itàlia, rebent un
impuls cultural i tecnològic superior al de qualsevol altra nació europea en el
seu temps. Però al voltant del 1526, després de la derrota en la Batalla de
Mohács, juntament
amb la mort del rei Lluís II d'Hongria, el regne va caure en oblit i l'ocupació
turca otomana va generar una constant situació de guerres i defenses de ciutats
i fortaleses en el país fins al 1541, en què va caure la capital del regne,
Buda.
El regne hongarès es va dividir en tres parts: una controlada
pels Habsburg i el Sacre Imperi
romanogermànic, una altra
com el viladat de Buda, dominada pels turcs, i una tercera independent, però
vassalla dels otomans, coneguda com el Principat de Transsilvània. Aquesta situació continuarà fins al
1686, quan els exèrcits cristians aliats dels europeus van alliberar el regne
de l'ocupació turca i aviat el van reunificar sota la figura de l'emperador
germànic com el seu rei.
Principat de
Transsilvània
Després de la derrota soferta a Mohács el 1526, el comte Joan
Szapolyai, voivodat de Transsilvània, va ser
coronat com a rei hongarès, i al mateix temps el noble Ferran I d'Habsburg,
germà de l'emperador germànic, també es va fer coronar monarca d'Hongria. Els dos monarques van actuar
com a antireis per un temps fins a la mort de Szapolyai, quan Ferran va prendre
el poder i a partir d'aquell moment només la casa d'Habsburg ocuparia la corona del regne.
La regió de Transsilvània es va
convertir amb el fill de Szapolyai, Joan Segismón Szapolyai, en el Principat
Independent de Transsilvània, i a partir d'aquest seguirà irradiant la cultura
hongaresa enmig del caos politicoadministratiu. Alguns prínceps de
Transsilvània van dur a terme guerres independentistes contra els Habsburg, amb l'objectiu de reunificar
el Regne Hongria sota
una figura hongaresa, però com a vassalls del sultà turc. Les guerres dels
prínceps Esteve Bocskai i Gabriel Bethlen van resultar en un fracàs i el regne
va continuar pràcticament dividit fins al 1686, quan els exèrcits germànics de
l'emperador Leopold I d'Habsburg van irrompre a Hongria i van expulsar els
turcs otomans. El Principat de Transsilvània va ser dissolt tal com havia estat
creat dins del Regne hongarès, i la figura del príncep va desaparèixer.
Abans d'aquest procés, els dos últims prínceps de Transsilvània, Emeric
Thököly i Francesc II Rákóczi, van fer guerres independentistes per obtenir la
independència del poder dels Habsburg, però totes fracassaren, com les dels
seus predecessors. (Continuarà)
(La imatge és de l'exterior del Simplza)
Comentaris