Visitant els llocs de la Batalla de l’Ebre (de l’1 al 3 de desembre de 2017): visitant el museu de la batalla de l’Ebre, la Serra de Pàndols, el Pinell del Brai i Gandesa (dia 2; 2 de desembre de 2017) (V)

Història

Formació

L'inici de l'ajuda a la causa republicana espanyola mitjançant la tramesa de combatents fou a Moscou el 1936, quan el Partit Comunista de la Unió Soviètica començà a captar voluntaris disposats a combatre la revolta militar iniciada a Espanya.

Inicialment, aquestes tropes foren rebutjades pel govern de la República, però més tard, l'octubre d'aquell mateix any, veient les dificultats per sufocar l'alçament, van ser acceptades. La seu internacional de reclutament es va establir a París, organitzada pel Partit Comunista de la Unió Soviètica i el Partit Comunista Francès, des d'on eren enviats en tren a Albacete on hi havia la base dels brigadistes.

Els primers brigadistes començaren a arribar el 14 d'octubre de 1936 procedents sobretot de França, Alemanya, Bèlgica i Itàlia. Foren els que constituïren les primeres brigades XI, XII i XIII, dins les quals s'organitzaven en batallons que agrupaven els membres de la mateixa nacionalitat per tal de facilitar-ne la comunicació. Cal apuntar que molts brigadistes alemanys i italians s'allistaren per tal de fer el primer pas en la lluita contra el nazisme i el feixisme creixent en els seus països.

Les primeres unitats a entrar en combat, tanmateix, es formaren amb atletes que es trobaven a Barcelona per a participar en l'Olimpíada Popular organitzada per Lluís Companys. Fou, de fet, un atleta austríac anomenat Mechter el primer brigadista mort en la lluita als carrers de Barcelona el 19 de juliol.

Principals batalles on participaren

Les primeres accions de combat en les que participaren les brigades internacionals XI, XII i XIV foren en la defensa de Batalla de Madrid, des del 4 de novembre del 1936 fins al febrer del 1937, en el decurs de la primera ofensiva franquista sobre la capital, un cop ocupades Getafe i Leganés. Els 1.550 homes i dones (1.628 segons els arxius soviètics) que s'hi destinaren van crear el quarter general a la facultat de filosofia i lletres i van enfrontar-se a les forces de Varela als voltants de la Casa de Campo, en els accessos a Madrid des de la carretera de València, en la defensa de la Ciutat Universitària i en els accessos a la Serra de Guadarrama.

En la Batalla del Jarama, la XV Brigada Internacional -formada per russos, nord-americans i britànics, entre d'altres- va contenir l'ofensiva per conquistar Madrid des del sud de les tropes franquistes. Els enfrontaments van ser des del 6 fins al 27 de febrer del 1937. Com a la Batalla de Madrid van tenir un paper exemplar i decisiu. Uns centenars de britànics van resistir tota la nit del 12 de febrer a l'anomenat "turó del suïcidi" ells sols, amb totes les trinxeres de rereguarda desertes.

Les brigades XI i XII es van enfrontar a 30.000 homes, 80 carros de combat i 200 peces d'artilleria a la Batalla de Guadalajara que tingué lloc el 9 de març del 1937. L'ofensiva iniciada per les tropes italianes per tal d'entrar a Madrid pel nord va causar gran quantitat de baixes entre les brigades republicanes.

També van participar en altres batalles com la de Belchite, la de Brunete, la de Terol, la d'Aragó o la de l'Ebre.

La retirada ordenada pel Comitè de No-intervenció

El 1938, el Comitè de No-intervenció va ordenar la retirada de les Brigades Internacionals i el 23 de setembre les forces democràtiques internacionals es retiraren, rentant-se les mans amb el pretext de no interferir en un assumpte intern, tancant els ulls a les ajudes dels feixismes italià i alemany al cop militar contra les institucions constitucionals de la República.^[2][3]

La retirada va ser denunciada pel President de la República, el Doctor Negrín el 21 de setembre de 1938 a la Societat de les Nacions, que condemnà el cop militar, però no va atendre les peticions d'ajuda. Malgrat la retirada de les forces internacionals voluntàries, l'ajuda militar dels governs italià i alemany a Franco continuaren fins al final de la guerra.

Condemnes internacionals al règim franquista

A la primera Conferència Internacional de les Nacions Unides (San Francisco, 1945) la Generalitat de Catalunya a l'exili va tornar a exposar la situació de Catalunya. Per aquella condemna, Espanya fou rebutjada com a membre de la Societat de Nacions el mateix any 1945, i no fou acceptada fins deu anys més tard.

El 12 de desembre del 1946 la 59a sessió plenària de les Nacions Unides recomanà que el govern feixista de Franco a Espanya, calcat dels de Hitler i Mussolini fos exclòs com a membre de les Nacions Unides i la retirada immediata dels ambaixadors a Madrid, fins que es constituís un nou govern acceptable.

Organització

Nombre i procedència

Segons estudis fets per l'Associació americana d'amics de l'Abraham Lincoln Brigade, va haver-hi uns 59.380 voluntaris mobilitzats entorn de l'ajuda internacional al govern de la República, procedents de 54 països d'arreu del món i dels quals uns 35.252 foren combatents, tot i que mai foren més de 20.000 a l'hora.

El nombre de baixes fou molt alt, calculat en unes 9.934 persones, com a conseqüència de la seva consideració d'unitats de xoc i la seva participació en les més cruentes batalles de la guerra on se les va enfrontar a les millors tropes de l'exèrcit, fortament militaritzat, de Franco. Sovint s'hagueren d'enfrontar en pèssimes condicions relatives a l'estratègia (batallons sencers foren anihilats abans d'entrar en combat) i a la baixa qualitat de l'armament de què disposaren.

A diferència dels exèrcits regulars marroquins, italians i alemanys que ajudaren Franco, els brigadistes internacionalsgeneralment no foren soldats, sinó treballadors i idealistes d'esquerra reclutats sobretot pels partits comunistes i en alguns casos veterans de la Primera Guerra Mundial.

Numeració de les Brigades

La numeració de les brigades internacionals començà amb l'11 (XI) perquè, anteriorment, ja s'havien creat deu brigades formades per combatents de l'Estat espanyol. Les successives unitats que es constituïren foren:

·         XI Brigada, anomenada Thälmann. Formada l'octubre de 1936.

·         1r Batalló Edgar André. Alemanys, austríacs, eslaus, balcànics, escandinaus i flamencs.

·         2n Batalló Comuna de París. Francesos i belgues. Traslladats posteriorment a la XIV Brigada.

·         3r Batalló Dombrowski. Polonesos, hongaresos i iugoslaus. Traslladats posteriorment a les Brigades XII, XIII i 150a.

·        XII Brigada, anomenada Garibaldi. Formada el novembre de 1936.

·         1r Batalló Thälmann. Alemanys. Traslladats posteriorment a la XI Brigada.

·         2n Batalló Garibaldi. Italians.

·         3r Batalló André Marty. Francesos i belgues. Traslladats posteriorment a les brigades 150a, XII i XIV.

·        XIII Brigada, anomenada Dabrowsky. Formada el desembre de 1936.

·         1r Batalló Louise Michel. Francesos i belgues. Traslladats posteriorment a la XIV Brigada.

·         2n Batalló Chapaiew. De diversos països balcànics. Traslladats posteriorment a la 129a Brigada.

·         3r Batalló Henri Vuillemin. Francesos. Traslladats posteriorment a la XIV Brigada.

·         4t Batalló Mickiewicz Palafox. Polonesos.

·        XIV Brigada, anomenada Marsellesa. Formada el desembre de 1936.

·         1r Batalló Nou Nacions. Massacrada a Andújar, es fusionà posteriorment amb el Batalló Comuna de París.

·         2n Batalló Domingo Germinal. Anarquistes espanyols i portuguesos.

·         3r Batalló Henri Barbusse. Francesos.

·         4t Batalló Pierre Brachet. Francesos.

·        XV Brigada, anomenada Abraham Lincoln. Formada el gener de 1937.

·         1r Batalló Dimitrov. Balcànics. Traslladats posteriorment a la 150a i després a la XIII Brigades.

·         2n Batalló Britànic. Britànics.

·         3r Batalló Abraham Lincoln. Nord-americans.

·         4t Batalló Sis de febrer. Francesos i belgues. Traslladats posteriorment a la XIV Brigada.

·         Batalló Washington. Nord-americans. Fusionat amb el Batalló Abraham Lincoln.

·         Batalló Mackenzie-Papineau. Nord-americans, canadencs i irlandesos (Columna Connolly).

·        150a Brigada, anomenada Jarosław Dabrowski. Formada el juny de 1937.

·         1r Batalló Rakosi. Hongaresos.

·        129a Brigada. Formada el febrer de 1938.

·         1r Batalló Masaryk. Txecoslovacs.

·         2n Batalló Đuro Đaković. Búlgars i iugoslaus.

·         3r Batalló Dimitrov. De diversos països balcànics.

(Continuarà)

(La fotografia és també del poble d'El Pinell del Brai)