Visitant els llocs de la Batalla de l’Ebre (de l’1 al 3 de desembre de 2017): visitant el museu de la batalla de l’Ebre, la Serra de Pàndols, el Pinell del Brai i Gandesa (dia 2; 2 de desembre de 2017) (V)
Història
Formació
L'inici de l'ajuda a la causa republicana espanyola mitjançant la
tramesa de combatents fou a Moscou el 1936, quan el Partit
Comunista de la Unió Soviètica començà
a captar voluntaris disposats a combatre la revolta militar iniciada a Espanya.
Inicialment, aquestes tropes foren rebutjades pel govern de la
República, però més tard, l'octubre d'aquell mateix any, veient les dificultats
per sufocar l'alçament, van ser acceptades. La seu internacional de reclutament
es va establir a París, organitzada
pel Partit
Comunista de la Unió Soviètica i
el Partit
Comunista Francès, des d'on
eren enviats en tren a Albacete on hi
havia la base dels brigadistes.
Els primers brigadistes començaren a arribar el 14 d'octubre de 1936 procedents sobretot de França, Alemanya, Bèlgica i Itàlia. Foren els
que constituïren les primeres brigades XI, XII i XIII, dins les quals
s'organitzaven en batallons que
agrupaven els membres de la mateixa nacionalitat per tal de facilitar-ne la
comunicació. Cal apuntar que molts brigadistes alemanys i italians s'allistaren
per tal de fer el primer pas en la lluita contra el nazisme i el feixisme creixent
en els seus països.
Les primeres unitats a entrar en combat, tanmateix, es formaren
amb atletes que es trobaven a Barcelona per a
participar en l'Olimpíada
Popular organitzada
per Lluís
Companys. Fou, de
fet, un atleta austríac anomenat Mechter el primer brigadista mort en la lluita
als carrers de Barcelona el 19
de juliol.
Principals batalles
on participaren
Les primeres accions de combat en les que participaren les
brigades internacionals XI, XII i XIV foren en la defensa de Batalla
de Madrid, des
del 4 de novembre del 1936 fins al febrer del 1937, en el decurs de la primera ofensiva franquista sobre la capital,
un cop ocupades Getafe i Leganés. Els 1.550
homes i dones (1.628 segons els arxius soviètics) que s'hi destinaren van crear
el quarter general a la facultat de filosofia i lletres i van enfrontar-se a
les forces de Varela als voltants de la Casa de Campo, en els accessos a Madrid
des de la carretera de València, en la
defensa de la Ciutat Universitària i en els accessos a la Serra de
Guadarrama.
En la Batalla del
Jarama, la XV Brigada
Internacional -formada
per russos, nord-americans i britànics, entre d'altres- va contenir l'ofensiva
per conquistar Madrid des del sud de les tropes franquistes. Els enfrontaments
van ser des del 6 fins
al 27 de febrer del 1937. Com a la Batalla de Madrid van tenir un paper exemplar i
decisiu. Uns centenars de britànics van resistir tota la nit del 12 de febrer a
l'anomenat "turó del suïcidi" ells sols, amb totes les trinxeres de
rereguarda desertes.
Les brigades XI i XII es van enfrontar a 30.000 homes, 80 carros
de combat i 200 peces d'artilleria a la Batalla de
Guadalajara que
tingué lloc el 9 de març del 1937. L'ofensiva iniciada per les tropes italianes per tal d'entrar a
Madrid pel nord va causar gran quantitat de baixes entre les brigades
republicanes.
També van participar en altres batalles com la de Belchite, la de Brunete, la de Terol, la d'Aragó o
la de l'Ebre.
La retirada ordenada
pel Comitè de No-intervenció
El 1938, el Comitè de
No-intervenció va
ordenar la retirada de les Brigades Internacionals i el 23 de setembre les
forces democràtiques internacionals es retiraren, rentant-se les mans amb el
pretext de no interferir en un assumpte
intern, tancant els ulls a les ajudes dels feixismes italià i alemany al cop militar contra les institucions constitucionals de la República.[2][3]
La retirada va ser denunciada pel President de la República, el
Doctor Negrín el 21 de setembre de 1938 a la Societat de les Nacions, que condemnà el cop militar,
però no va atendre les peticions d'ajuda. Malgrat la retirada de les forces
internacionals voluntàries, l'ajuda militar dels governs italià i alemany a
Franco continuaren fins al final de la guerra.
Condemnes
internacionals al règim franquista
A la primera Conferència Internacional de les Nacions Unides (San Francisco, 1945) la Generalitat
de Catalunya a
l'exili va tornar a exposar la situació de Catalunya. Per aquella
condemna, Espanya fou rebutjada com a membre de la Societat de Nacions el
mateix any 1945, i no fou acceptada fins deu anys més tard.
El 12 de desembre del 1946 la 59a sessió plenària de les Nacions Unides recomanà
que el govern feixista de Franco a Espanya, calcat dels de Hitler i Mussolini fos
exclòs com a membre de les Nacions Unides i la
retirada immediata dels ambaixadors a Madrid, fins que es constituís un nou govern acceptable.
Organització
Nombre i procedència
Segons estudis fets per l'Associació americana d'amics de l'Abraham
Lincoln Brigade, va haver-hi
uns 59.380 voluntaris mobilitzats entorn de l'ajuda internacional al govern de
la República, procedents de 54 països d'arreu del món i dels quals uns 35.252
foren combatents, tot i que mai foren més de 20.000 a l'hora.
El nombre de baixes fou molt alt, calculat en unes 9.934 persones,
com a conseqüència de la seva consideració d'unitats de xoc i la seva
participació en les més cruentes batalles de la guerra on se les va enfrontar a
les millors tropes de l'exèrcit, fortament militaritzat, de Franco. Sovint
s'hagueren d'enfrontar en pèssimes condicions relatives a l'estratègia
(batallons sencers foren anihilats abans d'entrar en combat) i a la baixa
qualitat de l'armament de què disposaren.
A diferència dels exèrcits regulars marroquins, italians i
alemanys que ajudaren Franco, els brigadistes
internacionalsgeneralment no foren soldats, sinó treballadors i
idealistes d'esquerra reclutats sobretot pels partits comunistes i en alguns
casos veterans de la Primera
Guerra Mundial.
Numeració de les
Brigades
La numeració de les brigades
internacionals començà amb l'11 (XI) perquè, anteriorment, ja
s'havien creat deu brigades formades per combatents de l'Estat espanyol. Les
successives unitats que es constituïren foren:
·
XI Brigada, anomenada Thälmann. Formada l'octubre de 1936.
·
1r Batalló Edgar André. Alemanys,
austríacs, eslaus, balcànics, escandinaus i flamencs.
·
2n Batalló Comuna de París. Francesos
i belgues. Traslladats posteriorment a la XIV Brigada.
·
3r Batalló Dombrowski. Polonesos,
hongaresos i iugoslaus. Traslladats posteriorment a les Brigades XII, XIII i
150a.
·
XII Brigada, anomenada Garibaldi. Formada el novembre de
1936.
·
1r Batalló Thälmann. Alemanys.
Traslladats posteriorment a la XI Brigada.
·
2n Batalló Garibaldi. Italians.
·
3r Batalló André Marty. Francesos
i belgues. Traslladats posteriorment a les brigades 150a, XII i XIV.
·
XIII Brigada,
anomenada Dabrowsky.
Formada el desembre de 1936.
·
1r Batalló Louise Michel. Francesos
i belgues. Traslladats posteriorment a la XIV Brigada.
·
2n Batalló Chapaiew. De
diversos països balcànics. Traslladats posteriorment a la 129a Brigada.
·
3r Batalló Henri Vuillemin. Francesos.
Traslladats posteriorment a la XIV Brigada.
·
4t Batalló Mickiewicz Palafox. Polonesos.
·
XIV Brigada, anomenada Marsellesa. Formada el desembre de
1936.
·
1r Batalló Nou Nacions. Massacrada
a Andújar,
es fusionà posteriorment amb el Batalló Comuna de París.
·
2n Batalló Domingo Germinal.
Anarquistes espanyols i portuguesos.
·
3r Batalló Henri Barbusse. Francesos.
·
4t Batalló Pierre Brachet. Francesos.
·
XV Brigada, anomenada Abraham Lincoln. Formada el gener
de 1937.
·
1r Batalló Dimitrov. Balcànics.
Traslladats posteriorment a la 150a i després a la XIII Brigades.
·
2n Batalló Britànic. Britànics.
·
3r Batalló Abraham Lincoln.
Nord-americans.
·
4t Batalló Sis de febrer. Francesos
i belgues. Traslladats posteriorment a la XIV Brigada.
·
Batalló Washington.
Nord-americans. Fusionat amb el Batalló Abraham Lincoln.
·
Batalló Mackenzie-Papineau.
Nord-americans, canadencs i irlandesos (Columna
Connolly).
·
150a Brigada,
anomenada Jarosław Dabrowski.
Formada el juny de 1937.
·
1r Batalló
Rakosi. Hongaresos.
·
129a Brigada. Formada el
febrer de 1938.
·
1r Batalló Masaryk. Txecoslovacs.
·
2n Batalló Đuro Đaković. Búlgars i
iugoslaus.
·
3r Batalló Dimitrov. De
diversos països balcànics.
(Continuarà)
(La fotografia és també del poble d'El Pinell del Brai)
Comentaris