Sud est asiàtic 2017: dia 10, coneixent els volants de Luang Prabang (Laos); caminada als poblats Hamong (18 d’agost de 2017) (IX)

La gent Oy (https://joshuaproject.net/people_groups/14238/LA ) de Laos viu sobretot a la zona de Boloven, a la província d’Attapeu i són uns 15000; viuen a un altiplà, a uns 1000 metres sobre el nivell del mar. Als anys 1960 molts Oys es van convertir al budisme i alguns poblats tenen un temple budista. Tot i això, la majoria de gent Oy creu en els esperits tradicionals dels poblats, dels boscos i dels rius. L’esperit de l’arròs és molt important per una bona collita. Al principi de cada desembre el poblat celebra la festa de la collita amb begudes i festes i sacrifiquen un búfal en honor als esperits poderosos. Molts poblats tenen tant un xaman com un monjo budista. El xaman cura la gent malalta i també fa altres rituals. Les cases les construeixen sobre pals, prop dels camps d’arròs, amb plataners, cocoters o arbres de papaia al voltant. Les parets estan fetes de fusta o de bambú i els teulats estan fets de palla. A vegades hi ha banyes de de fusta en forma de banyes de búfal i es posen dalt del teulat. Hi ha grups d’Oy que fins i tot fan cases a tres metres d’alçada des del sòl i fan escales de troncs. A dins de la casa hi ha dues habitacions: una que és l’àrea a on es fa vida, amb una cuina a darrera i llavors també hi ha l’àrea que fa de dormitori. L’espai que hi ha sota la casa s’usa com a lloc per guardar llenya i les eines de conreu. 

Els Lolo (https://en.wikipedia.org/wiki/Yi_people ), que actualment són uns 1500 i que viuen a les províncies de Phongsali, Luang Namtha i Udom Xai, van arribar a Laos des de la Xina. Conreen arròs, blat de moro i vegetals als pendents de les muntanyes i crien diferents tipus d’animals, com ara ovelles, cabres, porcs, pollastres, cavalls o bé vaques.

Els Lolo veneren molts esperits. L’esperit més important per a ells és el “mit do”, que segons els Lolo, va crear els humans. Els Lolo també veneren els esperits de l’arròs, de l’aigua, dels arbres, del bosc, del cel, de la terra i també dels seus avantpassats.

En cada poblat, el xaman organitza cerimònies i tracta malalties serioses. Els sanadors, que poden ser homes o dones, curen malalties comunes, però no tenen el poder del xaman. Els Lolo tradicionalment es casaven als tretze o catorze anys, però avui en dia ho fan més tard, El xaman escull un dia que sigui sortós pel casament. El preu de la núvia es paga amb plata, or, cavalls o xais.

Les dones Lolo de Laos porten vestits blau. Té botons des de l’espatlla esquerra en diagonal fins al maluc dret. Algunes zones de la vestimenta estan decorades amb llaços negres i brodats vermells. Les dones Lolo també  porten un sarong llis, negre. Les dones joves Lolo porten turbants i els decoren amb joies de plata i brodats.

Entre els grups ètnics més petita i menys visibles de Laos hi ha els Mrabri (https://en.wikipedia.org/wiki/Mlabri_people ), grans coneixedors dels boscos. També se’ls anomena “Yellow Leaf people”.  Viuen en petits grups, a vegades menys de dotze persones, recol·lectant menjar als boscos. No construeixen cases permanents; fan teulades molt simples amb fulles de banana; quan es tornen grogues, marxen cap a un altre lloc. Tot i que la seva llengua s’assembla a la dels Khmu, no es coneix pràcticament res sobre aquest grup ètnic. Alguns textos trobats a Tailàndia semblen senyalar que abans eren un grup molt gran, però ningú sap del cert si sempre havien viscut d’aquesta manera o bé abans havien viscut en grups més desenvolupats, que per algun motiu, van haver de deixar poblats i tornar a la vida al bosc. Els Mrabri són tímids i no gaire amics de contactes amb desconeguts. Fa una anys, entre 1936-1937 un antropòleg va passar uns dies amb ells. Va explicar que tenien arròs i feien servir cotó comprat als Hmong, a qui ells consideraven que eren de fiar, però evitaven el contacte amb qualsevol altre grup de persones. Aquell grup havia començat a portar robes simples, gràcies a la influència dels Hmong. Altres Mrabri, llavors i ara, porten vestimentes fetes amb escorça d’arbres com ara la morera.  Actualment els Mrabri viuen a les províncies de Xayabouri i Borikhamxay i també al nordest de Tailàndia. Ningú coneix quants n’hi ha als boscos. Alguns han començat un procés d’integració als poblats; es creu que en queden uns tres-cents als boscos.

Els Mrabri viuen principalment del que agafen al bosc, i ocasionalment comercien. La seva dieta consisteix en bambú, arrels de vegetals com ara el taro, també mel i petits animals. Antigament alguns obtenien llances a partir del comerç amb els Hmong i podien caçar animals més grans. Però de totes maneres això resultava un perill per ells mateixos, ja que alguns van ser morts per óssos, tigres, bestiar salvatge i serps. (Continuarà)

(La fotografia és d'un dels temples de Laos, vist en acabar l'excursió)