Sud est asiàtic 2017: dia 10, coneixent els volants de Luang Prabang (Laos); caminada als poblats Hamong (18 d’agost de 2017) (VI)

El vestit tradicional de les dones Tai Dam és un índigo blau o negre, una faldilla amb un cinturó verd i un turbant amb brodats vermells, amb camises de color verd, blau o rosa brillants. A vegades, les dones també porten una mena de bufanda al cap amb retalls vermells i grocs. Aquests detalls donen informació sobre si la dona està casada o bé d’on prové.

Les dones Tai Dam usen barrets de bambú per protegir-se del sol; això és molt típic de Vietnam i segurament és herència de la vinguda de molts d’ells d’aquest país. Els Tai Dam conreen tant arròs humit com sec. Rodes de bambú fan pujar l’aigua des del corrent dels rius fins al canal, i després ja fins als camps d’arròs. Si no hi ha més espai a les valls pels camps d’arròs, els Tai Dam fan créixer arròs sec a les muntanyes. Les dones Tai Dam també són molt hàbils en fer cotó, que més tard s’usarà per fer coixins o mantes. De fet, conreen cotó i també fan créixer cucs de seda. Tradicionalment, els Tai Dam es fan tota la roba de llit, des del matalàs, els coixins, les cortines o les xarxes antimosquits, passant també per les mantes. La jaqueta de les dones Tai Dam sol ésser verda o blava, amb botons de plata, comprats al mercat.

Les dones Tai Dam en saben molt de teixir i hi passen moltes hores. Les mares ensenyen a les filles com fer-ho. Els teixits són bells, amb dissenys molt complexos i hi ha flors, ocells o bé fulles. Les dones fan servir tant tints naturals com químics i també teixeixen mantes, costures per penjar o parament de taula. Cada casa sol tenir un tele sota casa.

Una marca al front de les dones demostra que estan casades. Aquest marca sol ser una medalla de plata. Per a més informació, a viquipèdia també en parla ()https://en.wikipedia.org/wiki/Tai_Dam_people).

Pel que fa a l’ètnia Akha , s’explica que tenen una llarga història. A viquipèdia es conta (https://ca.wikipedia.org/wiki/Akha) que “Els akha (en shan els kaw) són un grup humà d'origen mongoloide. Els akha viuen als estats Shan i Katxin a Birmània, al nord de Tailàndia, Laos i el Vietnam. Fora de la Xina hi ha almenys uns 300.000 individus, dels que uns 200.000 són a Birmània, uns 67.000 a Tailàndia, Laos, 60.000; i el Vietnam uns 1.000. Provenents de Mongòlia, els akha fa uns 1500 anys quan es van establir a Yunnan, al sud de la Xina, d'on van anar passant als seus actuals assentaments. A la Xina estan agrupats amb altres grups i formen la minoria reconeguda dels hani, amb un milió i mig de membres (dels que 200.000 serien akhas que viuen al Yunnan)

La guerra civil a Myanmar els ha desplaçat de Birmània i molts s'han refugiat a Tailàndia on s'han produït casos de persecució ètnica. Alguns akha van lluitar amb els comunistes a l'estat Shan, i amb l'Organització d'independència Katxin. El nombre més gran de combatents forma part de l'Exèrcit de l'Orient de l'estat Shan, on també hi ha shans i lahus.

La llengua akha forma part de la branca Loloish de la família tibetobirmana. S'escriu amb caràcters llatins i tai.

Són pobles de muntanya que viuen de manera espartana; cultiven l'arròs i verdures a nivells de subsistència. Durant un temps varen cultivar l'opi. Ara la seva principal font d'ingressos és el turisme. Tenen poc ramat. Com molts pobles de la zona, els gossos formen part de llur dieta.

Un petit nombre de akha són cristians (uns 10.000) i una altra part budistes, però en general els akha tenen les seves pròpies creences tradicionals. Creuen que existeix una divinitat creadora i una harmonia natural, que si es veu desequilibrada pot portar malalties, calamitats i àdhuc la mort.Tradicionalment la genealogia era molt important per aquest poble i tot akha havia de memoritzar el nom de seixanta ancestres seus.

Una tribu coneguda com els akos, que viuen a Kengtung, són diferents als akha encara que tenen connexions racials. El 1901 els akos eren només 1.506.”

En el llibre comprat es conta que primer van viure al Tibet, i fa més de 2000 anys van anar cap a Xina, especialment cap a les províncies de Szechuan i Yunnan. Fa uns dos cents anys, problemes polítics a Xina van fer que es traslladessin a Myanmar, Tailàndia i Laos. Avui en dia, hi ha 100000 Akha viuen al nord de Laos, a les zones de Phongsali, Bokeo, Luang Namtha i Udom Xai. Fins no fa gaires anys, però els Akha, no tenien llengua escrita. Ells preservaven la seva història en 10000 línies de poesia oral. Durant segles, els narradors d’històries, coneguts com pimas memoritzaven i explicaven i tornaven a explicar aquesta història de generació en generació. Degut a que els pimas coneixen la història de l’ètnia, són considerats com a gent molt important a la comunitat. La gent Akha tenen un codi especial de com viure, conegut com “El camí d’Akha”. El capellà o líder espiritual, el líder de la comunitat, la gent gran i els caps de família s’asseguren que tothom segueix aquest codi. La religió d’aquesta ètnia es basa en els bons i els mals esperits. La gent ha de viure i treballar en harmonia amb els esperits. Els més grans esperits inclouen els esperits del cel, del sol, de la lluna i de la terra. Els tres principals déus Akha són el Je Yeh, que protegeix el bestiar, el Ka Yeah, que vigila els conreus i finalment, el Bi Yeh, que és responsable de la salut i el benestar de les famílies als poblats. (Continuarà)

(La fotografia és d'una de les rieres creuades durant l'excursió)