Sud est asiàtic 2017: dia 6, tercer dia de visita al Parc Nacional de Mulu (Malàisia) (14 d’agost de 2017) (VIII)

Els boids i els colúbrids també ataquen ratpenats, particularment als tròpics. La seva presa preferida són les guineus voladores que es pengen de les branques. Les serps pugen als arbres i agafen els ratpenats que descansen per sorpresa, sobretot les cries. Quan els atacs dels rèptils són repetits, poden delmar poblacions i deixar-les sense juvenils. Les serps que cacen ratpenats a les coves, en canvi, no semblen fer-ne un costum i només ho fan esporàdicament. Alguns llangardaixos tropicals de gran mida també mengen ratpenats.

Macheiramphus alcinus és una au rapaç que caça ratpenats, atacant-los quan surten al crepuscle. Els falcons mostatxut i pelegrí, així com el xoriguer comú, també cacen ratpenats. Tanmateix, el més gran perill aviari pels quiròpters són les aus nocturnes, com les òlibes i els mussols, que esperen a l'exterior de les coves que arribi el crepuscle per atrapar els ratpenats que en surten. Els mussols tallen les ales dels ratpenats abans de menjar-se'ls. Alguns ocells han après a seguir els costums dels ratpenats, atacant-los quan aquests últims estan cercant insectes. Tanmateix, en la gran majoria de casos els ratpenats només representen el 0,1-0,2% de les preses de les aus rapaces.

Els carnívors són oportunistes i mengen gairebé de tot. Els óssos rentadors, les mofetes, els gats salvatges i els mustèlids cacen ratpenats activament, mentre que els toixons i les guineus només es mengen cries que cauen del sostre d'una caverna o que han niat imprudentment a una alçada massa baixa. Tanmateix, els quiròpters són preses rares per aquests animals. Alguns rosegadors, com el ratolí de bosc, s'alimenten ocasionalment de ratpenats. Altres animals que mengen ratpenats són les aranyes migalomorfes, alguns peixos carnívors i alguns amfibis grans, com la granota bramadora.

La subdivisió tradicional dels ratpenats vivents els reparteix en dos subordres amb divuit famílies.

Ordre dels ratpenats (Chiroptera)

Subordre dels megaquiròpters (Megachiroptera)

Els pteropòdids o megaquiròpters inclouen els ratpenats més grans. La seva dieta és exclusivament vegetariana (frugívors o nectarívors) i viuen a les regions tropicals d'Àfrica, Àsia i Oceania. En són exemples la guineu voladora de l'Índia o la guineu voladora de les Filipines, el ratpenat més gran del món. Des d'un punt de vista evolutiu, els megaquiròpters són els ratpenats més propers als primats i per tant, als humans. Es caracteritzen pels seus grans ulls, pel seu musell vulpí i per la presència d'una segona urpasituada al tercer dit de la mà. La guineu voladora de coll vermell té una envergadura de 170 cm, la més gran entre els ratpenats. Mentre que els megaquiròpters no tenen ecolocalització, tenen una visió molt desenvolupada i en color, que els és especialment útil tenint en compte que sovint es pengen de branques a plena llum del dia.

Subordre dels microquiròpters (Microchiroptera)

Superfamília dels embal·lonuroïdeus (Emballonuroidea)

Els embal·lonúrids viuen en regions tropicals i subtropicals d'arreu del món. Inclouen alguns dels ratpenats més petits i la seva mida corporal va dels 3,5 als 10 centímetres de llargada. Solen ser marrons o grisos, tot i que els ratpenats del gènere Diclidurus són blancs. Tenen una cua curta que es projecta per la membrana caudal, de manera que aquesta forma una beina. La majoria d'espècies tenen glàndules en forma de sac a les ales, que estan obertes i poden servir per alliberar feromones per atreure una parella. Altres espècies tenen glàndules a la gola que produeixen secrecions d'una olor molt forta.

Superfamília dels molossoïdeus (Molossoidea)

Els antrozoids només tenen una espècie, el ratpenat pàl·lid nord-americà. El seu àmbit de distribució va des de l'oest del Canadàfins al centre de Mèxic. Té els ulls més grossos que la majoria d'altres espècies de quiròpters de Nord-amèrica i té orelles pàl·lides, llargues i amples. El seu pelatge sol tenir una tonalitat clara. Mesura entre nou i tretze centímetres de llarg. S'alimenta d'artròpodes com ara grills i escorpins.

Els molòssids estan molt estesos i viuen a tots els continents tret de l'Antàrtida. En general, són bastant robustos, són voladors molt aptes i tenen ales relativament llargues i estretes. Controlat per l'acció dels músculs, un anell de cartílag especial llisca amunt i avall de les vèrtebres caudals per estirar o retractar la membrana de la cua. Això dóna a aquestes espècies una precisió en les maniobres de vol comparable a la de les orenetes i els apòdids. De fet, el ratpenat més ràpid del món és un molòssid.

Superfamília dels nataloïdeus (Nataloidea)

Els furiptèrids viuen a Sud-amèrica i Central. Només n'hi ha dues espècies, que es caracteritzen pels seus polzes reduïts i mancats de funció, envoltats per la membrana alar i per les seves amples orelles en forma d'embut. Són insectívors i viuen en diferents tipus de medi. Tenen un pelatge gris i una làmina nasal petita.

Els mizopòdids són dues espècies endèmiques de Madagascar de les quals no se sap gaire cosa. Ambdues pertanyen al gènere Myzopoda. La seva característica més destacada és la presència d'unes ventoses als canells i els turmells que els permeten agafar-se bé a la superfície llisa de les fulles.

Els natàlids viuen a Centreamèrica, Sud-amèrica i les illes del Carib. Només inclouen el gènere Natalus. Són ratpenats esvelts amb una cua particularment llarga i amb orelles en forma d'embut. Són petits, amb una mida de només 3,5-5,5 centímetres i amb un pelatge marró, gris o vermellós.

Els tiroptèrids viuen a Centreamèrica i Sud-amèrica, sovint en jungles tropicals humides. Només tenen un gènere, amb quatre espècies. Igual que els mizopòdids, compten amb unes ventoses que els ajuden a agafar-se a superfícies llises com ara fulles de plàtan.

Superfamília dels noctilionoïdeus (Noctilionoidea)

Els fil·lostòmids són la família ecològicament més variada i diversa de quiròpters. Viuen a Centreamèrica i Sud-amèrica. Els membres d'aquesta família han evolucionat per utilitzar diversos tipus d'aliments, com ara fruita, nèctar, pol·len, insectes, granotes, altres ratpenats i petits vertebrats i, en el cas dels vampirs, fins i tot sang. Els sons utilitzats per l'ecolocalització són emesos pel nas. No hibernen, però algunes espècies estiven (entren en un estat de sopor quan les temperatures s'eleven molt i hi ha sequera). (Continuarà)

(La fotografia correspon a la fauna de la Mulu)