Sud est asiàtic 2017: dia 6, tercer dia de visita al Parc Nacional de Mulu (Malàisia) (14 d’agost de 2017) (II)
Durant el trajecte el guia també
conta la història d’un noi que no va fer cas de les recomanacions del parc; és
a dir, anar amb guia en segons quines zones o bé informar-ne. Aquest noi es va
perdre i va estar catorze dies perdut fins que el van trobar. Estava molt
dèbil, no es podia ni moure i es va alimentar de plàtans salvatges i de l’aigua
del riu. Aquest exemple, immortalitzat en una camiseta a l’oficina del parc,
serveix per intentar dissuadir a la gent d’anar pel seu compte.... més de 120
persones el van estar buscant incansablement (http://www.bbc.com/news/world-asia-37831949 )...També escolto com explica que a
la zona a on estem només hi ha una minsa assistència sanitària bàsica, mentre
que per casos greus, cal fer dues hores amb barca pel riu per arribar a un lloc
amb més recursos.
Amb tot, ja arribem a la zona de la
Deer i Lang Caves (https://en.wikipedia.org/wiki/Deer_Cave; http://www.mulunationalpark.com/show-caves-deer-langs.php ). Davant de l’entrada, protegida
amb un reixat i un vigilant, hi ha com una mena de mirador que ja vam veure
ahir i que ara sabrem que és per veure la sortida en tromba dels rats-penats
que dormen a la Deer Cave.
Primer de tot, però, ens encaminem
cap a la Lang Cave. Quan el guia pregunta pel nom, surt una nena repel·lent,
que ja ha intervingut en d’altres ocasions, donant la seva opinió. Sembla una
saberuda. Una mica de gràcia ha fet en algun moment, però les seves
intervencions donen a entendre que és una nena, de menys de deu anys, amb un
alt concepte de si mateixa; almenys, aquesta és la impressió que ens dóna a
nosaltres...
Bé, el nom la cova de Lang ve per la
persona que la va descobrir el 1977, un tal Lang Belarek, de Borneo. L’entrada
estava totalment coberta de vegetació i amagava un autèntic tresor a dins. Un
munt d’estactites i estalagmites, així com columnes gegants que conformen
estructures impressionants i gegantines que són molt admirables. Per exemple,
n’hi ha una de molt curiosa que gairebé té forma de coit...
La cova té 350m i està molt ben
habilitada per poder mostrar la seva exuberància; també es pot contemplar fins
a on arribava el nivell de l’aigua quan aquesta fluïa per l’interior de la
cova. Ara hi queden filtres d’aigua que ajuden a la formació de les
estalactites i les estalagmites. A dins també el guia ens mostra un rat penat i
els cucs enganxifosos, que són estructures molt fines i blanquinoses que pengen
del sostre. Es veu que són enganxoses, estratègia que fan servir per atrapar les
seves preses.
Un cop acabada la visita a la cova de
Lang, continuem el periple i anem ja a la cova del cérvol (Deer Cave). El nom
li ve perquè fa molts anys, la gent que vivia a la selva hi anava a caçar els
cérvols. Aquests s’hi endinsaven per beure aigua salada. I d’on prové aquesta
aigua salada que flueix dins de la cova? Doncs de que moltes deposicions, el
guano, dels més de tres milions de rats penats que dormen a dins de la cova,
salen l’aigua. Un cop a dins, era molt fàcil pels caçadors tenir preses...
La cova és molt alta, en el seu punt
màxim fa més de 200 metres d’alçada i té una entrada mística i espectacular.
Ens hi endinsem mica en mica i anem vorejant el riu. El camí està ben traçat,
però cada vegada menys il·luminat. El guia ens assenyala el sostre, i allí hi
veiem unes taques negres: són els rats-penats que encara descansen després de
les seves sortides nocturnes. A mesura que ens anem endinsat, augmenta la
pudor. És millor no agafar-se a les cordes que serveixen com a posa-mans per no
embrutar-se les mans de guano, ja que n’hi ha moltíssim a dins de la cova; més aviat, tones! Abans
aquest guano s’usava per fertilitzar els camps. En algunes zones encara es fa,
però d’aquesta cova en concret, no se n’extreu. Tal i com comprovarem una mica
després, tot aquest guano porta associada una microfauna espectacular a simple
vista. No em vull ni imaginar com serà a nivell microscòpic. El guano s’acumula a banda i banda del camí,
que anem seguint fins a trobar una zona a on hi ha com una mena de “dutxa”
natural des d’on cau aigua i que deixa al descobert l’alta obertura de la cova,
amb vegetació frondosa al fons i que es coneix com “el jardí de l’Edén”. Allí
també hi ha una cascada. Sembla que s’hi pot fer una excursió, però cal una
reserva prèvia. Dins de la cova, també en les baranes, s’hi acumulen un gran
nombre de cuques, unes Golden... que no fan gaire gràcia. Un cop arribem aquí,
la visita s’acaba i retornem gairebé pel mateix lloc per on hem vingut. De nou,
en un punt, es pot observar com l’erosió de les pluges, tant freqüents, ha
esculpit la pedra de l’entrada, de tal manera que hi ha qui hi veu el perfil
d’Abraham Lincoln, metre d’altres hi veuen la figura d’una dona ajaguda.
Quan sortim a la cova penso també en
coses que ens ha contat el guia, com ara que els rius de rats-penats són molt
cobejats. En aquesta cova hi viuen 12 espècies.. Aquests nius són molt
apreciats pels xinesos, ja que segons ells tenen no sé quines propietats. Fins
fa 20 anys es recollien d’altres coves i per cada niu es pagaven uns 1000
ringgits (uns 200 euros, aprox). Si n’agafaven uns quants, es podia guanyar una
petita fortuna. Avui en dia està totalment . prohibit. Si algú és enxampat
fent-ho, va directament a la presó. A més , hi ha un risc elevat, ja que qui
els agafa s’ha d’enfilar a una considerable alçada, i si falla, adéu-siau!
Un cop sortim de la cova, plou. Anem
a la zona d’observació de sortida dels rats-penats que pernocten a la cova, per
si tenim sort de poder veure l’espectacle de que surtin en tromba, el que es
coneix com a “Bat exodus” (http://mulupark.com/tours-activities/treks-trails/bats-exodus/ ). Hi ha un bon grapat de gent
esperant, la majoria turistes occidentals, i alguns amb una mica de mala
educació, ja que s’estiren als bancs mentre d’altra gent ha de seure a terra...
En fi, en aquest estada, a on hem coincidit bàsicament amb molts turistes
alemanys, també ha servit per veure que a Occident fomentem molt la
individualitat i el narcisisme. Només ha calgut veure el comportament de pares
i fills en unes quantes ocasions...
Comentaris