Bretanya i Normandia, del 7 a l’11 de desembre de 2016 (dia 4; 10 de desembre de 2016): visitant els indrets del desembarcament de Normandia (i XXI)

Balanç de la primera jornada

Els objectius previstos per al primer dia (penetrar fins a 8 quilòmetres a l'interior) no s'havien aconseguit. La unió amb la Pointe du Hoc no s'havia fet, però el perímetre establert era suficient per poder alimentar el cap de pont.

34 000 homes i 2 800 vehicles es van desembarcar però només 100 t de material de les 2400 previstes. Les pèrdues de material foren importants. Les pèrdues humanes foren de 1000 morts i 2000 ferits i desapareguts, quinze vegades més que Utah Beach. S'estima que un quart de les pèrdues es van deure a ofegaments.

Els dies següents

El cap de pont es va engrandir i el retard es va poder reconduir. Els dies 7 i 8 de juny, la 2a divisió d'infanteria va desembarcar, seguida de la 10 i la 2a divisió blindada. Es va construir un petit camp d'aviació que va permetre l'evacuació dels nombrosos ferits.

Es van construir un port artificial "Mulberry" a Saint-Laurent. Contràriament al port d'Arromanches, no va resistir la tempesta del 19 al 22 de juny. La infraestructura es va adaptar per facilitar els transbordaments cap a la platja.

Omaha Beach va ser certament, de les cinc platges, aquella que tenia un relleu més desfavorable per al desembarcament.

Molts factors imponderables van malmetre l'operació:

·         la mala visibilitat va impedir la neutralització de les defenses per part dels bombarders i l'artilleria naval.

·         l'estat de la mar i d'un corrent marí més fort que el previst van causar la deriva de moltes barques i de 27 tancs DD de 29. Això va causar un caos en l'orde i el lloc del desembarcament.

·         la instal·lació de la 352 divisió d'infanteria alemanya fou posterior al disseny dels plans.

L'artilleria naval no semblava haver estat a l'altura. La visibilitat no era ideal, però els vaixells es van quedar massa lluny de la costa. Només l'apropament de dos destructors després de les 10 va poder desbloquejar la situació.

La mancança de carros per poder donar suport a la primera onada es va fer cruelment sentir. 29 carros DD, dels quals 27 es van enfonsar, es van llançar massa endins del mar i no estaven capacitats per estar tan lluny. Això va servir perquè a la resta de platges els tancs es desembarquessin més propers. El corrent, a més, va fer que els carros es desviessin i no poguessin donar suport a les onades d'infanteria. La manca de dispersió dels altres tancs, que van ser portats per LCT fins a la platja els va fer un objectiu més fàcil; amb tot, els carros foren decisius per "salvar la jornada", tal com va dir un comandant d'infanteria.

Els rangers es van mostrar particularment eficaços, cosa que mostra la utilitat de les tropes d'elit ben entrenades.

Els WN es van atacar per darrere, cosa que va poder apoderar-se'n amb facilitat.

No hi va haver cap contraatac alemany”.

A la mateixa platja hi ha un memorial per rememorar el que allí, no tantes dècades enrere, es va viure. La platja està deserta i penso que a no molts metres d’on sóc, hi deuen quedar senyals evidents de tot el que va passar. Fa feredat, la veritat. Fosqueja quan ja marxem del lloc tant ple d’història. Volem anar al cementiri americà que hi ha a prop, però està ja tancat. Com que és tard i volem fer ja un tros de camí, marxem ja en direcció cap a Llemotges, que és a on farem nit. El camí és llarg i vaig fent capcinades. Ens parem a mig camí en un poble a sopar. Hi ha el mercat de Nadal i aconseguim trobar un restaurant a prop a on sopem d’allò més bé. A més, abans de marxar agafem un vas de vi calent per acabar de fer el trajecte. Amb la panxa plena em vaig adormint durant el trajecte que ens portarà fins al B&B Llemotges (www.booking.com/B&B-Hotel-Limoges-1‎ ; http://www.hotel-bb.com/fr/hotels/limoges-1.htm) , que és un establiment a peu de carretera, a on es pot entrar a qualsevol hora, gràcies a que hi ha com un caixer automàtic que permet recuperar la reserva o bé fer-ne una de nova. Un cop dins, com que estem esgotats i fa bastanta fred, ens tanquem a l’habitació a xerrar una estona i a beure les últimes cerveses! (continuarà)

(La fotografia és del Pointe du Hoc)