Bretanya i Normandia, del 7 a l’11 de desembre de 2016 (dia 4; 10 de desembre de 2016): visitant els indrets del desembarcament de Normandia (XI)

1944: El principi del final

Campanya d'Itàlia

Un desembarcament aliat a Anzio, darrere les línies alemanyes, i successius atacs a la línia Gustav van permetre als aliats desbordar els defensors alemanys que van veure's forçats a retirar-se, deixant el camí lliure cap a Roma, que va ser alliberada el 4 de juny de 1944. Tanmateix, els aliats no van aconseguir evitar que les forces alemanyes en retirada escapessin cap al nord. Al llarg de la serralada dels Apenins, al nord i a l'est de Florència, els alemanys van preparar una altra línia de defensa (la línia Gòtica) que va esdevenir un altre dur obstacle per als aliats. Amb gran esforç, els aliats van capturar els passos de muntanya i van començar a baixar cap a la plana del Po, però la falta d'efectius (destinats a la conquesta de França) i l'arribada de l'hivern van deixar els aliats aturats al sud de Bolonya.

Front occidental

Per intentar alleujar la pressió alemanya sobre el front oriental i accelerar la fi de la guerra, el 6 de juny de 1944 (anomenat el Dia D) els aliats van obrir un nou front a Europa realitzant un desembarcament massiu de tropes a les costes de Normandia, amb l'objectiu prioritari d'alliberar França. Aquesta invasió, de nom en clau operació Overlord, va ser i continua sent el desembarcament de tropes més gran de la història, involucrà gairebé 3 milions de soldats. A pesar que en algunes de les platges el nombre de baixes aliades va ser important, el desembarcament va ser un èxit. Durant prop de dos mesos, però, la resistència alemanya a Normandia va ser ferma i el trencament definitiu del front no va arribar fins a finals de juliol. Un cop els aliats van poder sortir de Normandia, la conquesta de França va ser ràpida; en quinze dies van avançar 1.000 km.^[36] El 15 d'agost un altre desembarcament aliat a la costa Blava va accelerar la retirada alemanya. El 25 d'agost, els aliats van entrar a París i a mitjans de setembre la major part de França i de Bèlgica ja havien estat alliberades. El desembre de 1944 els aliats van llançar l'operació Horta, un pla arriscat que tenia com a objectiu accelerar l'arribada de l'exèrcit aliat al Rin, l'últim gran obstacle natural per a l'ocupació aliada d'Alemanya. Consistia en el llançament d'un gran nombre de paracaigudistes sobre diverses ciutats neerlandeses per prendre per sorpresa el control dels ponts sobre rius i canals seguint una línia que anava des del sud dels Països Baixos fins al Rin. Seguidament, un avanç aliat al llarg d'aquesta línia havia de connectar els ponts. L'operació va ser un fracàs relatiu, ja que, malgrat que la majoria de ponts es van poder capturar intactes, l'últim i crucial pont sobre el Rin a Arnhem no va poder ser capturat.

El setembre de 1944, els alemanys van realitzar un fort contraatac al front occidental anomenat Batalla de les Ardenes. Va tenir lloc a la regió de les Ardenes, precisament allà on els alemanys havien tingut tant d'èxit durant la primavera de 1940. Inicialment, l'atac va agafar els aliats per sorpresa, però, a banda de reconquerir algunes viles belgues, l'avanç alemany va perdre embranzida ràpidament. A finals de gener de 1945, tot el territori guanyat pels alemanys durant l'operació ja havia estat recuperat.

Front oriental

Entre el setembre de 1943 i el maig de 1944, els soviètics van efectuar un ràpid avanç en el sector meridional del front recuperant la totalitat d'Ucraïna fins a la frontera amb Romania i Polònia. Al llarg del 1944, els successius atacs als sectors nord, centre i sud del front van donar continuïtat al cada vegada més ràpid avanç en direcció a Alemanya. (continuarà)

(La fotografia correspon a una de les escultures commemoratives que hi ha a la platja d'Omaha)