Bretanya i Normandia, del 7 a l’11 de desembre de 2016 (dia 3; 9 de desembre de 2016): visita al Mont Saint Michel i a Saint Malo (IV)

Pel que fa als pronoms personals, hi ha de dues maneres: els subjectes, procedents del verb per la conjugació impersonal, i els combinats amb les preposicions gant (amb) i evit (per); per exemple, ganin, ganit, gantañ, ganti, ganeomp, ganeoc'h, ganto (amb mi, amb tu, amb ell, etc.) i evidon, evidout, evitañ, eviti, evidomp, evidoc'h, evito (per mi, per tu, per ell, etc.).

L'epítet és inclòs de manera invariable en gènere i nombre, oc'h per al comparatiu i a per al superlatiu. P. Ex: brav-bravoc'h-bravañ (bella, més bella, la més bella).

La numeració és de caràcter vigesimal, i les unitats són per vintenes amb masculí i femení: daou-div (dos-dues), tri-teir (tres), pevar-peder (quatre). Els 10 primers nombres són: unan, daou, tri, pevar, pemp, c'hwec'h, seizh, eizh, nav, dek. I per fer els nombres compostos es prenen per unitats de vint: unan-warn-ugent (u sobre vint, 21), c'hwec'h-ha-daou-ugent (sis i dos vint, 46), naontek-ha-tri-ugent (dinou i tres vints, 79) i daou-warn-ugent (dos i vint, 22).

Quan es va fer la primera enquesta lingüística a Bretanya, entre els anys 1886 i el 1914, es calculava que aproximadament hi havia 1.300.000 parlants, la qual cosa suposava el 95% dels habitants de la Baixa Bretanya. I pel que fa als límits de la llengua, se sap per l'enquesta lingüística de Coquebert de Montbret feta el 1806, que els límits eren els mateixos que tenia el segle XIV.

El 1952 es va fer un nou càlcul aproximat pel professor Francis Gourvil, que sobre els habitants de la Baixa Bretanya donà aproximadament:

·         100.000 només parlaven bretó, principalment dones.

·         700.000 s'expressaven principalment en bretó, però entenien el francès.

·         300.000 coneixien el bretó, però s'expressaven principalment en francès.

·         400.000 no entenien el bretó i només parlaven francès.

Posteriorment, se n'han fet de més aproximats. El 1969 Galv calculà que el parlaven un milió de persones, però la meitat només ho feia esporàdicament. Per a Fleuriot, el 1980 hi havia 700.000 bretonòfons, inclosos els emigrats, però d'aquests solament 250.000 parlaven habitualment el bretó. I segons una enquesta feta el 1987 entre 1.200.000 habitants de la Baixa Bretanya:

·         700.000 comprenien el bretó

·         600.000 el parlaven

·         240.000 l'empraven sovint.

Aquesta xifra suposava el 44,3% dels habitants de la Baixa Bretanya. Una nova enquesta fou realitzada el 1983 per Jorg Gwegen, i els resultats foren:

Aquesta xifra ja representa només el 25,7% dels habitants de la Baixa Bretanya. Aquesta situació també és agreujada per l'emigració, ja que aproximadament 20.000 bretons abandonen cada any el seu país, principalment bretonòfons, ja que la Baixa Bretanya és la zona més sotsdesenvolupada. Això provoca l'existència d'illots bretonòfons a París, Marsella i altres ciutats grans, on sovint organitzen trobades folklòriques i concursos de poesia. Es calcula que potser 300.000 bretonòfons parlen llur llengua fora de la Bretanya. Entre els quals, 32.722 als EUA. (continuarà)

(La fotografia correspon a una gavina al món Saint Michel)