Sud est asiàtic, del 9 al 30 d’agost de 2016: Singapur, per fi alguna cosa bona, i retorn cap a casa (dies 21 i 22, 29 i 30 d’agost de 2016) (III)

Així, als 29 anys, just després del naixement del seu fill, va deixar el seu regne. Durant sis anys va vagarejar per la vall del riu Ganges fent una vida ascètica, trobant mestres de totes les tradicions religioses, amb els quals va estudiar i practicar. Feia una vida mancada absolutament de comoditats, en un estat d'extrema debilitat, i dedicava els dies a meditar. Es va adonar que amb cap dels mestres no trobava la pau i es va adonar del seu error. Una tradició explica que va sentir uns músics en una barca al riu. El mestre li explicava a l'alumne: "Si tibes massa la corda, es trencarà; si la deixes massa fluixa, no sonarà bé". Va ser aleshores que va trobar el "camí del mig", futura essència del seu ensenyament. I va decidir canviar la seva forma de vida, es va rentar i va menjar.

Un cop recuperada la salut, va seure sota un arbre (més tard conegut com a l'arbre Bodhi, és a dir, "arbre del despertar") i va prometre's no aixecar-se fins a assolir la il·luminació. Una tarda, al cap de 48 dies, va assolir el nirvana ("extinció", "calma"), i des de llavors se'l va conèixer com el Buda, l'il·luminat.

Als 35 anys va començar a impartir els seus ensenyaments als cinc ascetes amb què havia compartit alguns anys de la seva vida. Durant els 45 anys següents, va ensenyar a reis i a servents el camí a seguir per alliberar-se del cicle de renaixements samsara, és a dir, per alliberar-se del patiment.

Va morir als 80 anys a Kushinagar, deixant enrere les claus per obrir la gàbia del patiment que tot ho impregna. "Recordeu-vos de què us he ensenyat. L'afany d'aconseguir és la causa de tots els mals. Tard o d'hora tot es transforma, de manera que no us aferreu a res. Practiqueu la purificació del vostre esperit i apliqueu-vos a la recerca de l'única felicitat veritable i duradora". Era el dia de lluna plena del quart mes.

Als 29 anys d'edat, Siddharta va deixar el seu palau perquè volia veure els seus súbdits. Malgrat els esforços del seu pare per apartar-lo dels malalts, els ancians i el patiment del poble, el descobriment de la vellesa, la malaltia i la mort fou traumàtic per a Siddhārtha. Va entendre que ell també es trobava sotmès al mateix patiment, i li va canviar el caràcter, perquè es preguntava com es pot viure en pau i felicitat si això és el que ens espera a la vida.

En una nova sortida a l'exterior, el príncep va veure un anacoreta, un monjo mendicant, de qui el va impressionar el caràcter tranquil i serè. Va decidir adoptar la vida dels monjos que vivien a l'extrem ascetisme, passant abans uns anys com un captaire. Siddhartha va deixar el seu palau, acompanyat per Channa i damunt del seu cavall Kanthaka, deixant enrere una vida regalada, la seva dona i el seu fill, per convertir-se en un captaire. Es diu que, "els unglots del cavall foren amortits pels déus",per evitar que els guàrdies se n'adonessin. Aquest esdeveniment és tradicionalment conegut com "La Gran Marxa".

Siddharta se'n va anar amb el cap rapat i amb un vestit groc de monjo rodamón, sense diners ni béns de cap mena, a cercar la il·luminació. Més tard descobriria que tots els extrems són dolents. Primer va anar a Rajagaha. Després d'haver estat reconegut pels homes del rei Bimbisara, aquest li va oferir el tron perquè l'havien commogut els ensenyaments de Siddhartha. Va rebutjar l'oferta, però li va prometre que quan assolís la il·luminació visitaria el seu regne, Magadha, abans que cap altre.

Siddhartha deixà Rajagaha i començà a practicar amb dos mestres ermitans. Després de dominar els ensenyaments d'Alara Kalama (Skr. Ārāḍa Kālāma), Kalama demanà a Siddhartha que fos el seu successor, però ho va refusar i se'n va anar després d'haver quedat insatisfet de les pràctiques. Després va esdevenir un alumne d'Udaka Ramaputta (Skr. Udraka Rāmaputra), però tot i que va assolir un alt nivell de consciència amb la meditació i que també se li va demanar que succeís Ramaputta com a mestre, encara no estava satisfet amb el camí que havia triat, i se'n va tornar a anar

Siddhartha i un grup de cinc companys, dirigit per Kondanna, s'establiren en un lloc per poder aprofundir en unes pràctiques d'una austeritat encara més exigent. Ells van tractar de trobar la il·luminació a través de la privació de quasi tots els béns del món, inclosos els aliments i la pràctica d'auto-mortificació. Després d'estar a prop de morir de fam per la gran restricció d'aliments, amb un fruit sec i una fulla al dia, es va enfonsar en un riu durant el bany i gairebé es va ofegar. Siddhartha va començar a reconsiderar el seu camí. Llavors, va recordar un moment de la infantesa quan havia estat observant al seu pare quan començava la temporada de llaurar, i va caure en un estat meditatiu de profunda quietud i de concentració, la jhana. Després de l'ascesi, la concentració, la meditació i la pràctica de l'anapanasati, a la qual es dirigeix l'atenció cap al moviment de la respiració, es diu que Siddhartha va descobrir la que els budistes diuen la via del mig, un camí que cerca la moderació entre els extrems de l'auto-indulgència i auto-mortificació. Un dia va acceptar una mica d'arròs amb llet que li oferí una nena del poble de nom Sujata, que confongué Siddhartha amb un esperit que esperava que li concediria un desig; tal era l'aspecte lamentable i demacrat de Siddharta. Arribat a aquest punt, va seure sota un arbre pippala, la figuera sagrada (Ficus religiosa) posteriorment coneguda com l'arbre bodhi i que es troba a Buddhagayā (Índia), i va decidir que no s'aixecaria fins que no hagués trobat la Veritat. Kaundinya i els altres quatre companys, van creure que havia deixat la recerca espiritual i que s'havia indisciplinat, i l'abandonaren. Després de 49 dies de meditació, a l'edat de 35 anys, va assolir la il·luminació. D'acord amb algunes tradicions, això va passar cap al cinquè mes lunar i, d'acord amb unes altres, al dotzè mes. Gautama, a partir d'aleshores, va ser conegut com el Buda o "el despert". Buda de vegades també es tradueix per "l'Il·luminat". Sovint, és esmentat al budisme com el Buda Shakyamuni o "savi del clan dels Shakya." (continuarà)

(La fotografia correspon, de nou, a Chinatown)