Colòmbia, del 4 al 14 de setembre de 2016, dia 3: dia de feina (6 de setembre de 2016) (I)

M’adormo molt fàcilment, però quan ja porto unes hores als llimbs, ja em desperto per primer cop. I així ho faré unes quantes vegades fins que no acabi sonant el despertador. Quan ho fa, em quedaria una estoneta més al llit, ja que tinc son. Però toca llevar-se i baixar a esmorzar abans no em recullin per anar de nou cap a Cajicá. Un cop al cotxe, ja comencem el trajecte i avui el conductor, en Jorgito, està més parlador que el dia anterior. Em fixo que torna a anar ben mudat, amb americana i corbata. Anem xerrant entremig del tràfic intens i m’expliquen que avui hi ha partit de la selecció colombiana i que tothom té moltes ganes de veure’l. Marxem de Bogotà que fa un bon sol, però a mesura que ens acostem al campus, ja s’ennuvola. Avui, però, enlloc d’anar directament al campus, entrem al poble de Cajicá, que encara conserva cases colonials i que viu bàsicament de l’agricultura i també de la fabricació d’estores i tapissos, que es veu que són molt coneguts arreu del país. Allí hi ha també una zona muntanyosa a on la gent hi va a caminar. És una zona eminentment rural i ens parem a una botiga a on fan iogurts artesanals que necessitarem per fer una pràctica al laboratori. En trobem a una botiga de San Mateo (http://www.lacteoshaciendasanmateo.com/) , que ens ofereixen tant iogurt com kumis, un tipus de llet fermentada. Tal i com s’explica a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Kumis ): “El kumis (també anomenat koumiss, kumys o kymys) és un producte lacti similar al quefir, encara que amb un contingut alcohòlic més gran que aquest (un 3%). Tot i que tradicionalment s'ha elaborat amb llet d'euga, avui dia es fa servir normalment llet de vaca. És una beguda tradicional de la zona de l'Àsia Central, anomenada airag per les tribus mongols, sobretot per la tribu coneguda com a Kirguís, que es pensa que van desenvolupar aquest tipus de beguda al voltant del segle xiii. Igual que el quefir, en la seva elaboració hi participen diversos microorganismes. Els principals bacteris làctics són Lactobacillus delbrueckii sbsp. bulgaricus i Lactobacillus acidophilus, així com llevats com ara Kluyveromyces lactis sbsp. lactis, Candida utilis, Candida quefir i Saccharomyces cerevisiae.

En aquest cas, el cultiu iniciador s'afegeix a una concentració bastant elevada (10-30%); a continuació s'incuba a 20-30 °C durant 4-16 hores. Com que la llet d'euga (igual que la de camella) és pobre en caseïnes, el producte obtingut presenta un coàgul finament dispers, que es suspèn fàcilment i que amb prou feines es percep a la boca. El seu escàs contingut alcohòlic fa difícil l'aparició de símptomes de borratxera llevat que es consumeixi en quantitats elevades.

Bixkek, la capital de Kirguizistan, rep el nom de les lleteres usades per elaborar kumis”.

També comprem “arequipe”, que resulta que és el mateix que el dolç de llet (https://es.wikipedia.org/wiki/Dulce_de_leche; https://ca.wikipedia.org/wiki/Alm%C3%ADvar_de_llet ). (continuarà)
(La fotografia correspon a algunes de les cerveses que es consumeixen a Colòmbia)