Sud est asiàtic, del 9 al 30 d’agost de 2016: descobrint Cameron Highlands , de bell nou (dia 5, 12 d’agost de 2016) (III)

Ens conta també que la seva muller és filipina i que té fills, a qui no ha vist gaire zona de Penang, i sempre que pot, fa viatges turístics allí per compartir estona amb els seus. La seva dona és cristiana i ell hinduista, però això no és cap obstacle perquè comparteixin oficis religiosos. Acabat l’àpat, continuem l’excursió i ens parem a un mercat local, a on podem tastar un blat de moro dolcíssim i cru. Ens agrada tant que per un mòdic preu, n’acabem comprant. També ens ofereixen molt salvatge, boníssima, però no n’acabem pas comprant. Passegem una mica per allí i la propera parada del tour la fem al “Time Tunnel” (http://www.cameronhighland.net/time-tunnel.htm) , una mena de túnel de temps a on s’explica la història de les Cameron Highlands. Es veia com es desenvolupava la vida, com Malàisia es va independitzar del jou japonès, i finalment de l’anglès el 1957.  També s’explica la independència de Singapur, que abans formava part de Malàisia. Dins el museu hi ha estris tradicionals, la recreació d’un búnquer durant la guerra, altres recreacions de bars (amb un àbac per comptar), escoles, barberies o tavernes. També es conta la història d’un anglès que va desaparèixer per aquests verals i del qual mai més se n’ha sabut res (https://en.wikipedia.org/wiki/Disappearance_of_Jim_Thompson). La veritat, és que el 6 ringgits invertits han valgut la pena. Quan ens enfilem de nou al Land Rover, ja només ens queda una parada del tour, un temple budista, a on diferents branques d’aquesta religió professen la seva fe. Veiem un Buda Somrient, un Buda Protector i també gent resant fervorosament. El nostre guia s’hi afegeix per uns moments. Després de passejar per l’ampli lloc, amb diferents recreacions budistes, ja és moment de retornar a Tanah Rata. De tornada passem per Birnchang, el poble veí, un poble bàsicament basat en mercats i establiments pel turisme. Cada nit s’hi celebra una mercat, que el guia ens desaconsella. De tornada també ens deixa anar la seva amargura envers part de la comunitat musulmana. Ens diu que el seu país es paga als aborígens per convertir-se a l’islam i que el govern, no només el de la zona, sinó el de país en general i que les posicions de poder només les ocupa la gent que professa aquesta religió. També deixa anar que a voltes els veïns es denuncien per si no se segueixen els preceptes musulmans, és a dir, no menjar porc ni beure alcohol, i que llavors reben gratificacions. Si és veritat o no, ja no ho sé, però deixo escrit la seva versió, tot i que no puc contrastar l’altra. A ell tampoc li agrada passejar turistes de determinats països musulmans, ja que diu que després del Ramadà, van de vacances amb moltes exigències i se sulfuren i criden a cada pas, a més de no voler seguir les normes del grup. Ja abans de deixar-nos a Tanah Rata, ens relata que fins no fa gaire els tours oferien visitar un poblat aborigen, però que la pressió urbanística els ha destruït l’hàbitat. (continuarà)
(La imatge és d'una de les papallones que es poden observar de manera natural per Cameron Highlands)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"