Sud est asiàtic, del 9 al 30 d’agost de 2016: de Singapur a Cameron Highlands, Malàisia (dia 3, 11 d’agost de 2016) (VI)

L'economia es basa en les plantacions de cautxú i la mineria d'estany, els principals jaciments dels quals es troben als estats de Perak i Selangor, a la costa oest. La tala indiscriminada i l'ús d'herbicides altament tòxics són preocupants. Preocupa que les espècies nadiues d'arbres siguin perjudicades de forma irreparable. Per combatre la desforestació s'està impulsant el comerç i la indústria del bambú.

La Península de Malacca i en general el Sud-est Asiàtic han estat durant segles un centre d'intens intercanvi comercial. Productes com la porcellana i espècies es van comerciar fins i tot abans que el Sultanat de Malacca i Singapur fossin llocs prominents.

Al segle xvii hi havia diversos estats malais. Durant el domini britànic de la regió sota el nom de Malàisia britànica, es va plantar amb finalitats comercials una gran quantitat d'arbres de cautxú i oli de palma, la qual cosa portaria el país a ser el primer productor mundial d'aquests productes, així com d'estany.

En lloc de dependre de la població local com a força de treball, els britànics van portar a treballadors xinesos i indis a les mines i als cultius, i també per fer tasques qualificades. Encara que molts van tornar als seus respectius països després del final dels seus contractes, molts van establir al país la seva residència.

En els anys 1970 Malàisia va començar a imitar les economies dels quatre dracs asiàtics, passant d'un sistema basat en la mineria i l'agricultura, a un més depenent del sector terciari. En els anys 1980 i 1990 el creixement del seu PIB va ser del 7% i la seva inflació va registrar nivells baixos. Dues conseqüències de difícil maneig de la bonança econòmica van ser l'escassetat de mà d'obra i la consegüent arribada d'un gran flux de treballadors estrangers, molts d'ells il·legals.

La història del país ha estat marcada per incidents racials, com els disturbis del 13 de maig de 1969.

La població de Malàisia comprèn diversos grups ètnics, amb els malais constituint el 50,4% del total, i altres grups indígenes de Sabah iSarawak l'11% de la població. Per definició constitucional els malais són musulmans amb costums i cultura malaia. Més de la meitat de la població de Sarawak està composta per grups indígenes com els iban o els penen, i prop del 60% de la de Sabah per ètnies com la kadazan-dusuno bajau com els dayak. A la zona peninsular destacant els penen i els semang. També existeixen grups aborígens molt menors, coneguts col·lectivament com a orang asli.

El 23,7% de la població és d'ascendència xinesa, i el 7,1% índia, en particular d'origen tàmil però també de Kerala, Panjab, Bengala iGujarat. Altres llocs d'origen són l'Orient Mitjà, Tailàndia i Indonèsia. Els europeus i Euràsiatics comprenen britànics instal·lats al país des dels temps de la colònia, així com una forta comunitat kristang a Malacca. Alguns cambodjans i vietnamites van arribar a Malàisia com a refugiats durant la Guerra del Vietnam.

La distribució demogràfica és molt desigual, amb prop de 20.000.000 de persones a Malàisia Peninsular, mentre que Malàisia Oriental té gairebé 5.000.000 d'habitants distribuïts en una àrea major. Es calcula que hi ha prop d'un milió de treballadors legals i un altre milió d'il·legals. (Continuarà)

(La imatge correspon a un sopar a Cameron Highlands)