Praga, del 26 al 29 de maig de 2015: visita per Praga (dia 3, 28 de maig de 2016) (XXI)
A la República Popular de Romania, on el Secretari General del Partit Comunista Nicolae Ceaușescu ja era un destacat detractor de la
influència soviètica a la regió i un declarat defensor de Dubček, les crítiques
a la invasió van ser molt més pronunciades. El mateix dia 21 Ceaușescu va fer
un discurs públic a Bucarest molt dur amb la política soviètica. Albània, que ja tenia discrepàncies
amb la resta de països de l'Est arran de la Ruptura sinosoviètica, va retirar-se oficialment del Pacte de Varsòvia a
causa de la invasió, que va qualificar d'acte de Social-imperialisme. A Finlàndia, país que es trobava sota una certa
influència soviètica, la intervenció va ser considerada un escàndol majúscul.
Diversos
partits comunistes d'Europa, incloent-hi el Partit Comunista Francès o l'Italià van
denunciar l'ocupació de Txecoslovàquia. D'altra banda, el president finès Urho Kekkonen va ser un dels primers líders a
visitar el país després de la invasió i
l'influent líder delPartit Comunista Portuguès, Álvaro Cunhal, va
ser dels pocs occidentals en donar-li suport, juntament amb el Partit Comunista de Luxemburg i algunes faccions del Partit Comunista Grec.
Un
gran nombre de països van denunciar la invasió des del primer moment i ja
durant la mateixa nit, Canadà, Dinamarca, França, Paraguai, el Regne Unit i els
Estats Units van demanar una reunió del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Durant la reunió, l'ambaixador
txecoslovac Jan Muzik va
denunciar la invasió mentre que el soviètic Jacob Malik va
insistir que la intervenció oferia "assistència fraternal" contra
"forces antisocials".
L'endemà
diversos països van demanar una resolució condemnant la intervenció i demanant
la immediata retirada de les tropes. Aquesta va ser votada amb deu vots a
favor, l'abstenció d'Algèria, l'Índia i el Pakistan i l'oposició de la Unió
Soviètica (amb dret de veto) i Hongria. Els representants canadencs
immediatament van voler introduir una nova moció i van demanar que l'ONU enviés
un representant a Praga per treballar per l'alliberament dels líders
txecoslovacs. El dia 26 d'agost
el nou representant de Txecoslovàquia, de tendència pro-soviètica, va demanar
que el tema es retirés de l'agenda del Consell de Seguretat.
Escriptors
d'esquerra, com Tariq Ali, van
argumentar que la relativa manca de reacció occidental es devia que els estats
d'Occident veien les reformes de Txecoslovàquia com una amenaça més gran al capitalisme que el comunisme soviètic que, en gran manera, ja estava molt
desacreditat el 1968.
La
diplomàtica i futura ambaixadora dels Estats Units a Txecoslovàquia, Shirley
Temple es trobava
casualment al país durant la invasió i va poder organitzar combois per evacuar
els ciutadans estatunidencs del país. La
mateixa Temple va viure com a ambaixadora la fi del comunisme al país durant la
Revolució de Vellut el
1989.
Fortament
deslegitimat després de la invasió, a la seva tornada a Praga Dubček va
anunciar que "es veien forçats a prendre algunes mesures temporals per
limitar la democràcia i la llibertat d'expressió". Va ser finalment
reemplaçat com a primer secretari l'abril de 1969, després dels coneguts com a disturbis de l'Hoquei. El seu lloc va ser ocupat per Gustáv Husák i ell va ser enviat d'ambaixador a
Turquia, possiblement amb l'esperança que desertés. El juny de 1970 va ser
rellevat del càrrec i va acabar treballant com agent forestal.
Husák
va acabar revertint la majoria de les reformes del seu predecessor, a través
d'un procés conegut com a "normalització". Els líders liberals van
ser expulsats del Partit Comunista i els intel·lectuals que havien donat suport
a les reformes van ser represaliats. La
nova direcció del Partit va treballar per reinstaurar el poder de la policia i
reforçar els llaços amb la resta de països del Bloc de l'Est. Va
buscar també recentralitzar la gestió econòmica i recuperar el control de la planificació. Es
va prohibir el debat polític als principals mitjans de comunicació i es va
prohibir que individus sense "plena confiança política" fessin
declaracions polítiques. L'únic
canvi important que va sobreviure va ser la federalització del país, crenat la República Socialista Txeca i la República Socialista Eslovaca el 1969. El 1987 el líder soviètic Mikhaïl Gorbatxov va
admetre que les seves famoses polítiques liberalitzadores conegudes com a Glasnost i Perestroika,
estaven basades en part en la idea de "socialisme amb rostre humà" de
Dubček. Preguntat per la
diferència entre les reformes de Gorbatxov i les de la primavera de Praga un
portaveu del govern va contestar "Dinou anys".
El
desembre de 1989 Dubček va donar suport a la coneguda com a Revolució de Vellut, que va provocar la caiguda del règim comunista a Txecoslovàquia.
Durant la democratització del país Dubček va presidir l'Assemblea General sota
la presidència de Václav Havel. Va liderar breument el Partit Socialdemòcrata d'Eslovàquia i va parlar en contra la dissolució de Txecoslovàquia abans de la seva mort sobtada el novembre de 1992. (continuarà)
(La imatge és d'un dels edificis de Praga)
Comentaris