Galícia, del 23 al 27 de juliol de 2015: Compostel·la i Fisterra (dia 2, 24 de juliol de 2015) (III)
Un cop arribem allí,
ens dirigim ben bé cap a la fi del món, tal i com s’anomena el cap. Tenim
l’oportunitat de veure a on acaba el camí de Santiago, a on hi ha el senya amb
“Km 0”. De fet, el camí de Santiago, a més d’atraure cap a Compostel·la un gran
nombre de peregrins per vocació, també hi van molts turistes atrets pel propi
atractiu de la caminada. El camí de Santiago, que també té alguna etapa a
Catalunya (http://www.caminosantiago.org/cpperegrino/comun/inicio.asp ; http://www.camidesantjaume.cat/; https://ca.wikipedia.org/wiki/Cam%C3%AD_de_Sant_Jaume ) “El Camí de Sant Jaume (en gallec:
Camiño de Santiago; en castellà:
Camino de Santiago; en occità:
Camin de Sant Jacme; en francès:
Chemin du Saint Jacques)
és una ruta que recorren els pelegrins procedents d'Espanya i tota Europa per a arribar a la catedral de Santiago de Compostel·la, on es veneren les
relíquies de l'apòstol Sant Jaume. Durant tota l'edat mitjana va ser molt concorregut,
després va ser lleugerament oblidat i en l'època actual ha tornat a prendre un
gran auge. No hi existeix un únic recorregut, sinó que hi ha moltes rutes
d'accés al camí més conegut que és el anomenat Camí francés de Sant Jaume.; El culte a sant Jaume a la Hispània romana era desconegut, fins que vers l'any 814 es trobaren les relíquies de l'apòstol i, a partir de llavors, Compostel·la es
convertí progressivament en un centre de pelegrinatge i rebrà el seu impuls
definitiu durant la primera meitat del segle
XII, ajudat en part pel Còdex Calixtí.
Molts dels primers pelegrins procedien de
regions d'Europa pioneres en l'aportació de novetats musicals. Partint alguns
del nord, i altres de zones més cèntriques de França, havien passat per llocs de culte com Chartres i Tours, on van poder
escoltar les melodies que tot l'Occident cristià considerava el veritable llegat del papa
Gregori I. Poc importava
que aquells que venien del nord d'Itàlia i que havien hagut de creuar els Alps i Pirineus els diguessin que en el seu lloc d'origen el
ritu litúrgic era més antic i venerable que aquest al que ells anomenaven romà.
Tampoc importava molt que una vegada
endinsats en territori hispànic i reunits els pelegrins de diferents
procedències entorn d'un mateix Camí fessin una parada en algun monestir del
camí i allà se'ls parlés, no sense nostàlgia, d'una litúrgia que no feia molt
era l'element unificador enfront de les hosts musulmanes que des de feia segles
ocupaven bona part del territori hispà.
Vuit segles després de la mort de l'Apòstol,
l'any 813, sent rei d'Astúries Alfons II el Cast i emperador d'Occident, Carlemany, un ermità anomenat Pelagi
o Pelai, va veure una
estrella posada en el bosc de Libredón. Després de comunicar-li al bisbe Teodomir, bisbe d'Iria
Flavia, van descobrir al
centre del bosc una antiga capella amb les restes del sant.
Alfons II va viatjar immediatament amb la
seva cort al lloc on van trobar l'església, convertint-se així en el primer pelegrí de la Història. Va manar edificar una petita
església, que amb els anys es transformà amb la seu barroca actual de la Catedral de Santiago de Compostel·la. (continuarà)
(La imatge correspon al Cap de Fisterra)
Comentaris