24 hores a Palma (20 i 21 de juliol de 2015) (III)

La planta circular amb torres també circulars adossades, sembla que procedeix del conjunt superior de l'Herodion (Palestina), també circular i amb una gran torre mestra i tres torres menors. Les torres menors, però, són adossades, la grossa està travessada pel mur, de manera que pareix que és adossada per fora i dins el pati, i als murs del pati no hi ha pòrtics. I, al seu torn, el castell de Bellver inspirà el deMichelstetten (Baixa Àustria), aquest no té, però, ni torres ni revellí, però sí un pòrtic amb una galeria superposada al pati, amb els arcs molt rebaixats i columnes de planta circular, i amb la galeria superior tota coberta amb teulada

Un cop construït el castell de Bellver, amb la introducció de l'artilleria, desaparegueren els merlets de la terrada superior del tambor i de la barbacana, i, més endavant, els de totes les torres, es construïren troneres al revellí i a la barbacana i es canvià el punt d'accés al revellí, abans situat davant el portal interior. L'any 1713, durant la guerra d'Ocupació, es construí l'estrada encoberta, actualment en mal estat de conservació, envaïda pel pinar i la garriga, o enjardinada a l'entrada, malgrat el seu valor històric i testimoni d'un moment crucial.

El gener de 2007 l'ajuntament de Palma cobrí el pati d'armes amb un tendal lenticular de tela de polièster per usar el recinte com a sala de festes oficials. El tendal se subjectà provisionalment sense clavar-lo a les parets de l'edifici. El cobriment clavat als murs havia rebut el rebuig del Consell Insular de Mallorca, diverses associacions culturals i dels partits de l'oposició municipal. El 1995 ja s'havia instal·lat una coberta provisional que no afectava els murs. La prohibició del tendal tenia el precedent de la coberta instal·lada al pati gòtic del Palau de la Generalitat de València, que el novembre de 2006 l'ajuntament valencià donà l'ordre de llevar.

La part principal de la fortificació la bastí l'arquitecte Pere Salvà, que també treballà al castell de l'Almudaina, amb altres mestres d'obres entre els anys 1300 i 1311 per Jaume II de Mallorca. Per la construcció s'aprofitaren les pedreres del mateix puig, alguna de les quals es troba sota mateix de la fortificació, cosa que ha provocat esquerdes en l'edifici. Quan calia pedra més forta, se'n duia dePortals i Santanyí.

El castell va fer al principi les funcions residencials per les quals fou construït, en temps dels reis Jaume II, Sanç i Jaume III de Mallorca. També hi va fer estada el rei Joan I, fugint de la pesta que atacava el continent (1394). Al s. XVII fou esporàdicament residència d'alguns virreis. Tanmateix, com a fortificació, va patir també diferents setges, el primer, l'any 1343, durant la campanya de reincorporació del regne de Mallorca a la Corona d'Aragó, per Pere el Cerimoniós; el següent, a l'any el 1391, durant la revolta contra el Call, i el darrer, l'any 1521, amb l'únic assalt de la seva història, durant la Segona Germania.

L'any 1408, el rei Martí l'Humà concedí la senyoria de Bellver a la cartoixa de Valldemossa, la qual des d'aleshores anomenà el castellà. L'any 1459, arribà a Mallorca el príncep de Viana per tal de prendre possessió dels castells de l'illa, d'acord amb el pacte amb son pare, Joan II que el feia senyor de Mallorca, però a la fi el rei no li concedí la senyoria ni li cedí el castell de Bellver.

Com a recinte tancat, des del s. XIV mateix es féu servir de presó, primer de la reina Violant i dels prínceps Jaume III i Elisabet i altres partidaris del rei Jaume III, després de la seva mort a la batalla de Llucmajor (1349). El 1523, dels agermanats vençuts. El1639, 1666 i 1667, de bandolers. Durant la guerra d'Ocupació, de botiflers, i, després de la victòria francoespanyola, d'austriacistes. Al s. XIX, durant la guerra del Francès, de presos de la batalla de Bailén, i, després, de presos polítics, el primer i el més famós dels quals fou el ministre Gaspar Melchor de Jovellanos (1802-1808), que féu la primera descripció del castell i n'encarregà els primers plans i dibuixos, com també féu una descripció botànica i geològica del pinar circumdant i amb elles fundà el moviment conservacionista del patrimoni. El català Francesc Aragó, que participava en el mesurament del meridià de París, s'hi refugià, acusat d'espia per la població. El seguiren el general antiabsolutista Luis de Lacy y Gautier, que hi fou afusellat (1817), els lliberals Esteve Bonet i Perelló i altres (1824) i Miquel Bibiloni i Corró (1867), republicans catalanistes com Valentí Almirall (1869), el restaurador de la monarquia borbònica a Espanya, ambAlfons XII, Arsenio Martínez Campo (1874) i diferents carlins. Al s. XX, fou cedit per l'Estat a l'ajuntament de Palma, el 1931. Després de la revolta feixista de 1936, hi tancaren 800 presos polítics republicans, els quals foren obligats a construir l'actual carretera d'accés al castell. Entre aquests presos hi havia Alexandre Jaume, que com a diputat havia aconseguit la cessió del castell a la ciutat, i Emili Darder, batlle en el moment de la cessió, tots dos afusellats després. (continuarà)

(La fotografia correspon a la placa en memòria dels caiguts pel feixisme que hi ha al Castell de Bellver)