Costa Rica, dia 2: de San José a Tortuguero (19 de març de 2015) (i III)

Desembarquen a Tortuguero i ens acomiadem d’en Donis. Abans, però, compren alguns tours als guies locals, organitzats en cooperativa i que donen un 15% a la comunitat local. Un guia ens acompanya fins al nostre hostel, les “Cabinas Icaco” (http://www.hotelelicaco.com/) , gairebé arran de mar, a on se sent la remor de l’Atlàntic. Ens acomodem a una habitació, econòmica, però molt confortable i tot seguit ja anem a explorar el poblet. Tortuguero, en si, no és gaire gran. Primer anem a la platja, a on s’aconsella no banyar-se per les grans corrents marines, i a on no es pot anar des de les sis de la tarda fins a les sis del matí per preservar la posta dels ous de les tortugues, que tenen en aquest lloc un baluard de posta d’ous. Tortuguero consta d’un carrer estret de ciment, a on com a molt passa un quad (el de la policia, bàsicament) i un seguit de corriols de sorra que porten per diferents cases.  Tortuguero té una escola i els nens, molts descalços, corren carrer amunt i carrer avall, desprenent una gran sensació de felicitat; també hi ha un dispensari mèdic, policia i un senyor d’origen xinès que fa de prestamista, ja que no hi ha caixers. Després d’estirar les cames, ens asseiem a fer una cervesa en un dels locals i un guia local ja ens ensenya algunes fotos d’alguns dels animals que es poden veure pels verals. Cap a les sis, la llum del dia ja decau al mini port i a tota la comunitat. Comprem alguns records a la gent local, que és molt i molt amable i acabem sopant en un restaurant, “Sunrise”, crec. Els restaurants tanquen aviat, a les vuit molts ja no serveixen res.  Després de sopar, comprem una cervesa en un dels tres supermercats i anem a prendre-la al hostel, sentint la remor del mar de fons. I amb aquesta agradable sensació orelles endins, m’adormo ràpidament, ja que l’endemà toca matinar....

(La imatge és del capvespre a la platja de Tortuguero)