Porto, dia 2: visita per Porto (29 de novembre de 2014) (IV)


També veiem els altres ponts que hi ha. Un de força conegut és el de Maria Pia (1877) (http://es.wikipedia.org/wiki/Puente_Mar%C3%ADa_P%C3%ADa ) , reservat al trànsit ferroviari; el pont d’Arràbida (de formigó armat) (http://es.wikipedia.org/wiki/Puente_de_Arr%C3%A1bida ) , el pont de Sao Joao (http://es.wikipedia.org/wiki/Puente_de_S%C3%A3o_Jo%C3%A3o ) , el de “do Freixo” (http://es.wikipedia.org/wiki/Ponte_do_Freixo ) ; el de l’infant D. Henrique (http://es.wikipedia.org/wiki/Puente_do_Infante ) ; el pont das Barcas o el Ponte Pênsil (http://es.wikipedia.org/wiki/Ponte_P%C3%AAnsil ). Arribem fins a la desembocadura del riu i retornem al port. El que fem tot seguit, com que ja és tard, és anar a dinar. Ens perdem per uns dels carrerons adjacents al port i trobem un establiment molt casolà; per molt bon preu fem un menú deliciós. Per passar la tarda, i aprofitant l’avinentesa que en el preu del tour del riu hi havia la possibilitat d’anar a fer tastets de vins de Porto, ho fem. Travessem a peu el majestuós pont de Lluís I i arribem a l’altra banda del riu, a la Vila de Nova de Gaia. Tal i com s’explica a viquipèdia, “Vila Nova de Gaia és una ciutat de Portugal, situada al nord (a prop de Porto), amb prop de 273.100 habitants. La ciutat es troba al marge esquerre del riu Duero. A Gaia es troben les bodegues del Porto.

Està subdividit en 24 barris. El municipi limita al nord amb Porto, al nord-est per Gondomar, en sud per Santa Maria da Feira i Espinho i a l'oest té el litoral de l'oceà Atlàntic. Té platges sorrenques com a: Granja, Aguda, Miramar, Valadares, etc.

També és molt coneguda pels seus cellers (localment coneguts com a "caves") on s'emmagatzema i s'envelleix el vi de Porto mundialment famós. Els cellers s'han convertit en una atracció turística essencial.”
Un cop allí, tot i que no és molt tard, ja fosqueja i busquem dues de les bodegues a on podem fer tastos de vins de Porto i així ho fem.
(La fotografia correspon a la vista del Douro de nit, des del pont Lluís I)

 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Imatge
Hivern Estimo la quietud dels jardins i les mans inflades i vermelles dels manobres. Estimo la tendresa de la pluja i el pas insegur dels vells damunt la neu. Estimo els arbres amb dibuixos de gebre i la quietud dels capvespres vora l'estufa. Estimo les nits inacabables i la gent que s'apressa sortint del cinema. L'hivern no és trist: És una mica malenconiós, d'una malenconia blanca i molt íntima. L'hivern no és el fred i la neu: és un oblidar la preponderància del verd, un recomençar sempre esperançat. L'hivern no és els dies de boira: és una rara flexibilitat de la llum damunt les coses. L'hivern és el silenci, és el poble en silenci, és el silenci de les cases i el de les cambres i el de la gent que mira, rera els vidres, com la neu unifica els horitzons i ho torna tot colpidorament pròxim i assequible
Més informació

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Imatge
Un sonet per a tu mare, i un per a tu pare, avui que fa anys que em vau regalar la vida!   UN SONET PER A TU Un sonet per a tu que em fas més clar tant el dolor fecund com l'alegria, un sonet amb els mots de cada dia, amb els mots de conèixer i estimar. Discretament l'escric, i vull pensar que el rebràs amb discreta melangia, com si es tractés d'alguna melodia que sempre és agradable recordar. Un sonet per a tu; només això, però amb aquell toc lleu de fantasia que fa que els versos siguin de debò. Un sonet per a tu que m'ha permès de dir-te clarament el que volia: més enllà de tenir-te no hi ha res.   Martí i Pol, Miquel. “Un sonet per a tu” . Andorra (postals i altres poemes). Edicions 62. Barcelona, 1989.    
Més informació

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

Imatge
  Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans!    Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe...
Més informació