Porto, dia 1: de Girona a Porto (28 de novembre de 2014) (i II)


Degut a l’endarreriment, i tot i que podem comprar un bitllet i l’horari marca que sí que ha de passar un comboi, res de res. Ens mig resignem a agafar un taxi, però preguntem si hi ha algun bus i afortunadament, a dos quarts de dues de la matinada n’arriba un.  Hem pagat per un parell de bitllets de metro que no hem utilitzat, i quan em disposo a passar el bitllet un parell de vegades, el conductor em diu de bastantes males maneres que no. Comento que és un xic “borde” i m’entén i em diu que no, però hi ha moltes maneres de fer les coses. No tenim ganes de discutir i ens asseiem per viure una autèntica carrera, ja que va a una velocitat excessiva i fem bots cada dos per tres. Per sort, arribem ja a destí, al centre de la ciutat, just davant de  l’ajuntament, a on destaca un arbre de Nadal ben il·luminat. Just en el moment en què ens disposem a tirar la preceptiva foto, va i les llums s’apaguen. Tot i que el conductor del bus no és gaire simpàtic, encara té l’amabilitat d’indicar-nos a on tenim el hostel. Un fet que em crida l’atenció és que els busos urbans ja porten fins i tot wifi incorporat. Un cop a la ciutat, en la fosca de la nit, em costa de situar-me. Seguint les indicacions del conductor i les que portem escrites, aconseguim arribar al hostel, el Pedra Iberica (http://www.pedraiberica.com/). Arribar-hi ens costa una bona estona d’una costeruda pujada, però aconseguim arribar-hi. Un cop allí, truquem als nostres amics que ja havien arribat una estona abans, però no ens contesten, de manera que, tot i la intempestivitat de l’hora, truquem a la porta i l’encarregat ens obre i ens dóna les claus de la nostra habitació, que resulta ser molt gran i ben equipada, i per la qual només paguem 9 euros la nit! Són gairebé les 3 de la matinada i optem per descansa; així ho fem, però mentre intento planxar l’orella arriben la resta d’amics, així que em desvetllo, però el cansament acaba essent massa profund i m’acabo agafant un son lleuger fins que el despertador i alguns raigs de llum fan que els ulls ja no es tornin a cloure....
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"