Xina i el Tibet, dia 9 (4 d’agost de 2013): De Pequín a Xi’an (visita a la Pagoda i al museu d’Història) (I)
Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions
Avui
de nou toca matinar... i molt!A dos
quarts de cinc ja estic llevada, ja que haig de marxar cap a l’aeroport. No he
dormit bé, tenia por de no sentir el despertador i no sé quantes vegades m’he
aixecat. Al final, amb un munt de cansament em llevo, recullo heles quatre coses que em falten i baixo a
recepció, a on m’espera un noi imberbe que em pensava que era un empleat i
resulta que és el conductor que m’ha de portar a l’aeroport. De nou no parla ni
fava d’anglès, així que fem el trajecte en silenci, ell escoltant una mena
d’emissora una mica histriònica i jo capbussada en els meus pensaments. Quan
estem arribant a l’aeroport ja és ben clar, i em quedo captivada amb el sol
taronja roent que apareix a l’horitzó. I un cop dins de l’aeroport, el mateix
ritual de sempre: facturar la maleta, passar el control de seguretat i esperar.
Mentre ho faig em fixo que hi ha molta gent que hidrata els fideus dessecats que
venen, i per aquest motiu, a l’aeroport s’ofereix gratuïtament tant aigua freda
com calenta. També aprofito per anar al bany i m’adono que hi ha cua... però no
per anar als lavabos normals, sinó per anar als que hi ha el forat a terra! Qui
les entengui, que les compri a aquestes xineses! També em quedo una mica
perplexa quan m’aixeco per anar al lavabo, i tot i haver-hi un munt de seients
lliures al meu costat, un tros de quònim s’espera a que m’aixequi per seure al
lloc que fins fa un moment havia ocupat. Finalment, ja és l’hora de pujar a
l’avió i en aquest cas cal utilitzar la jardinera per a poder pujar a l’avió de
China Eastern que em portarà a Xi’an. El vol és plàcid i ens donen esmorzar:
com una mena de tapioca, un iogurt i una pasta. I entre cop de cap i cop de
cap, contemplo el paisatge rocallós que es veu. Muntanyes i més muntanyes que
m’agradaria més explorar-les caminant que no pas veure-les des de dalt de
l’avió. Finalment, al cap de gairebé dues hores arribem a Xi’an. Vaig amb
pantalons llargs perquè normalment passo fred a l’avió i també porto sabates
tapades... i mal fet que faig. Només d’arribar m’espera la guia, una noia que
no parla tan bon anglès com la Lili de Pequín, però que és prou simpàtica i es
fa dir Zoe. Porta una maleta de lluentons impressionant i també les ungles
llargues i pintades de blau, menys una a cada mà, que la porta pintada de color
de plata. Em presenta elconductor, el
senyor Li. Pujo a la furgoneta i la Zoe em diu que enlloc d’anar primer a
l’hotel, farem el mig dia de tour. I tal dit tal fet, tot i que jo hauria
preferit canviar-me i posar-me roba més estiuenca pels 37 graus que hi ha a la
ciutat! Avui faig el tour sola. De l’aeroport de Xi’an al centre de la ciutat
hi ha aproximadament una hora. I quan entrem a la ciutat, no sé si estic a
Wuhan o bé a Xi’an, ja que el paisatge que s’ofereix és el mateix: edificis de
com a mínim trenta plantes, amb els habitatges que deuen ser com capses de
mistos! I a l’horitzó no s’hi divisa res més. Veure això, en el fons,
m’entristeix. Xi’an (http://en.wikipedia.org/wiki/Xi%27an)
està a la província de Shaanxi (http://es.wikipedia.org/wiki/Shaanxi
), a on va començar veritablement la Xina. Era la terra natal de la dinastia
Qin (http://es.wikipedia.org/wiki/Dinast%C3%ADa_Qing)
, que va unir per primera vegada part de la Xina. Aquesta regió es caracteritza
per tenir un munt de llegat arqueològic.Finalment, al cap d’una bona estona, entrem a la ciutat i passem per un
bell passeig de més de 800 metres de llarg, amb un munt d’escultures de
guerrers xinesos per parar-nos i baixar davant de la Big Goose Pagoda (http://en.wikipedia.org/wiki/Giant_Wild_Goose_Pagoda
) , budista. Allí baixem amb la guia i hi entrem, previ pagament. Va ser acabada
el 652 després de Crist. Un cop a dins la guia m’explica una mica la història
del budisme. Entrem en un temple lateral
a on hi ha gent pregant i també una història fet amb jade sobre com va començar
el budisme, amb origen a l´Índia. La mare del buda (la reina Maya), que té com
a nom , entre d’altres Shakyamuni (http://en.wikipedia.org/wiki/Gautama_Buddha)va somniar que amb un elefant blanc i quan es
va despertar, estava embarassada i l’embaràs va durar 3 anys (tot i que segons
les fonts, aquest temps varia). Un cop va néixer va anar creixent, caminant
sobre set lotus (flor del budisme) i també hi ha una imatge que s’ensenya
ade nen assenyalant al cel i tocant de
peus a terra, com dient que ell està entre el cel i la terra. Una altra imatge
evoca el retir espiritual queva fer
durant 7 anys, sense menjar ni veure i per culpa del qual va quedar molt prim.
I d’aquí, la resta dels seus dies, fins a la mort, esdevinguda en completa pau
quan tenia 80 anys . Després d’aquesta història, anem a una jardins propers, a
on hi ha un munt de petúnies, la flor nacional de Xina, i que va fer construir
un dels emperadors com a homenatge a la seva mare. I finalment, entrem a la pagoda.
Originàriament tenia 9 plantes, però un terratrèmol pels volts del 1556 la va
deixar en set plantes. Hi entrem i en pugem tres. La guia ja veig que no té
gens de ganes de continuar escalant nivells. Arribem fins a la tercera a on hi
ha les relíquies de buda, unes mini relíquies donades per l´Índia, d’on és
originària aquesta religió. També des d’allí s’observa un parc proper a on cada
nit es veu que fan espectacles de llum i aigua (aquests dies a la ciutat també
es veu qui ha un festival de la cervesa que dura dos mesos!). En sortint
observem altres temples: a un hi ha una deessa amb múltiples braços, i a
cadascun hi ha un ull. Això significa que quan tens problemes, ella tot ho veu
i t’ajuda. I també hi ha un altre pavelló amb tres budes més i un buda guardià,
que moltes famílies xineses tenen a l’interior de les seves cases. També
m’adono que és corrent que es cremi encens per la zona. La veritat és que
m’agradaria quedar-m’hi més estona, però finalment marxem. Fa moltíssima calor
i semblo una font vivent! (continuarà)
(La fotografia correspon a la Gran Pagoda de Xi'an)
Hivern Estimo la quietud dels jardins i les mans inflades i vermelles dels manobres. Estimo la tendresa de la pluja i el pas insegur dels vells damunt la neu. Estimo els arbres amb dibuixos de gebre i la quietud dels capvespres vora l'estufa. Estimo les nits inacabables i la gent que s'apressa sortint del cinema. L'hivern no és trist: És una mica malenconiós, d'una malenconia blanca i molt íntima. L'hivern no és el fred i la neu: és un oblidar la preponderància del verd, un recomençar sempre esperançat. L'hivern no és els dies de boira: és una rara flexibilitat de la llum damunt les coses. L'hivern és el silenci, és el poble en silenci, és el silenci de les cases i el de les cambres i el de la gent que mira, rera els vidres, com la neu unifica els horitzons i ho torna tot colpidorament pròxim i assequible
Un sonet per a tu mare, i un per a tu pare, avui que fa anys que em vau regalar la vida! UN SONET PER A TU Un sonet per a tu que em fas més clar tant el dolor fecund com l'alegria, un sonet amb els mots de cada dia, amb els mots de conèixer i estimar. Discretament l'escric, i vull pensar que el rebràs amb discreta melangia, com si es tractés d'alguna melodia que sempre és agradable recordar. Un sonet per a tu; només això, però amb aquell toc lleu de fantasia que fa que els versos siguin de debò. Un sonet per a tu que m'ha permès de dir-te clarament el que volia: més enllà de tenir-te no hi ha res. Martí i Pol, Miquel. “Un sonet per a tu” . Andorra (postals i altres poemes). Edicions 62. Barcelona, 1989.
Per avui, diada de Reis, un poema ben escaient! Que aprofiti el tortell, i a veure si toca fava o us coronen rei o reina! :) TRES REIS D'ORIENT Tres reis d'Orient - tres reis caminaven, la corona d'or - de lliri la barba, el mantell brodat - d'ocells i de branques. Diuen que han vingut - de la serralada, i jo no ho crec - que la gent s'enganya. Ben embolicats - dins una nevada, del cimal del cel - han fet la baixada amb un sarronet - d'esteles de plata. Tres reis d'Orient - tres reis caminaven, la corona d'or - de lliri la barba. Passen bandolers - bandolers d'Espanya, portant ganivets - d'un pam a la faixa. Maten els tres reis - amb una rialla. Voreta el camí - els tres reis finaven, la corona d'or - de lliri la barba. I els grans bandolers - allavors s'esglaien, que del sarronet - esteles de plata fent molta claror - cap al cel pujaven, i que allà allà - dins la volta blava, tres reis d'Orient - tres reis c...
Comentaris