Xina i el Tibet, dia 13 (8 d’agost de 2013): Lhasa II (el Palau d’estiu i el Temple de Sera) (i III)


Una altra cosa que pregunto és com es fa per ser monjo: normalment els nens solen ser joves, d’uns vuit anys i han de tenir una sèrie de qualitats per a poder-ho ser, han de passar una sèrie de testos i proves. Finalment, ja marxem i retornem a l’hotel, tot passant per un intens bullici de cotxes, motos, vianants, etc. Encara flipo com no hem vist cap accident. I també flipo dels lavabos que hi ha per aquests verals, a on em costa anar-hi del poc salubres que són, inclòs el de l’hotel que tinc embussat des de que vaig arribar i que tot i la meva insistència, ningú s’ha preocupat d’arreglar. Un cop a l’hotel m’acomiado dels que han estat els meus companys de viatge aquests dies, i sento una mica d’enveja sana de la psicòloga americana i dels espanyols, ja que aniran a pujar fins al camp base de l’Everest. I és que m’he enamorat de la màgia i dels muntanyes del  Tibet i m’encantaria poder-hi estar més dies. A l’hotel no hi estic gaire estona; agafo els trastets i em torno a perdre per la zona de Barkhor. I de nou torno a veure i a compartir somriures amables amb la gent, a visitar la infinitat de paradetes  de collarets, arracades, bosses, anells, vestits, pantalons, menjars, etc. També em fixo en una mena de carro que porta els dibuixos de bolets que deuen consumir per aquí (com uns que vaig tastar ahir dinant però que no vaig saber reconèixer) com ara ous de reig o múrgoles! I no em puc estar de tornar anar a veure el Palau de Potala, amb les muntanyes que té al darrera i fer-hi algunes últimes fotografies abans de fondre’m de nou en el batibull de la gent. Un altre fet que em crida l’atenció és que les paradetes es van succeint durant el dia: al matí en una s’hi venen sabates i a la tarda, collarets, per exemple. I com que ja fosqueja, retorno cap a l’hotel amb una enyorança  infinita tot i que encara no he marxat del Tibet.
(La fotografia correspon a una llauna de cerveza de Lhasa, que segons diu l'etiqueta, és la que es fa a més altura del món!)
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"