Irlanda. Dia 7: Dublín (II) (27 d’agost de 2012) (III)

Després d’aquesta explicació fem una breu parada, prenem un cafè i tornem a caminar fins que ens parem al pont d’O’Connell (http://en.wikipedia.org/wiki/O%27Connell_Bridge) , que es caracteritza per ser més ample que llarg (l’únic de tot Europa). Des d’allí també divisem una escultura en forma d’agulla, “The Spire” (http://en.wikipedia.org/wiki/Spire_of_Dublin). Es veu que durant els anys d’ocupació anglesa l’IRA va destruir una estàtua, el Nelson Pillar (http://en.wikipedia.org/wiki/Nelson%27s_Pillar) que hi havia, però no del tot. Durant anys es va discutir que hi podrien posar i al final van optar per aquesta escultura, la més alta del món, que té una llum al damunt. Es diu que aquesta llum serveix perquè els borratxos retrobin el camí de tornada a casa a la nit... La següent parada és el Trinity College (fundat el 1592 per la reina anglesa Isabel I) (una altra vegada!).  Algunes coses que ens explica en Juan és que les noies van tenir vetada l’entrada a estudiar-hi fins cap al 1904-1905. Hi havia un degà que no ho volia i va dir que només hi entrarien les noies a estudiar per damunt del seu cadàver... I pocs mesos després que morís i fos enterrat dins del mateix Trinity, les noies hi van entrar, i es veu que quan passen per damunt de la seva tomba hi piquen de peus... També es veu que si hi havia un cristià caminant per dins un dimecres de cendra, els protestants podien disparar-li, però només amb la tècnica de l’arc i la ballesta... Després que ens expliqués també una mica la història del “Book of Kells” marxem cap a la zona georgiana, a on hi ha el Parlament. Aquesta zona queda a la part sud del riu i segons sembla abans era la zona pobra (al contrari que ara), fins que un senyor de la zona nord va decidir anar-hi a viure. Com que tenia molt poder els altres el van seguir i es van canviar les tornes... La zona georgiana es caracteritza per cases de maó amb grans finestres, menys les de la zona de l’altell, que són molt petites... ja que hi vivien els criats. Des d’allí també podem contemplar que flanquejant al Parlament, el Leinster House (http://en.wikipedia.org/wiki/Leinster_House)  hi ha el museu d’arqueologia de la ciutat i també la National Art Gallery. Un altra element curiós de la ciutat és que les portes de les cases són de colors. Això és degut a dues històries que corren: la primera i més versemblant és que es va morir una reina anglesa, Victòria II i en senyal de dol van obligar els dublinesos a pintar les portes de les cases de color negre. Però ells, enlloc d’estar tristos, estaven contents i es van dedicar a pintar les portes de tots colors. L’altra història, més fantasiosa, és que hi havia un senyor borratxo que va retornar a casa seva i es va trobar la seva dona amb un altre home al llit. Enfurismat, els va assassinar als dos i es va quedar dormint la mona. Quan es va llevar es va adonar que no era a casa seva, sinó a casa del veïns.  I des d’aquell dia, es va decidir pintar de colors les portes de les cases per tal que els borratxos no s’equivoquessin de casa.

(La fotografia correspon al campanar del Trinity College)