Irlanda. Dia 7: Dublín (II) (27 d’agost de 2012) (I)

El dia s’aixeca bastant plujós a Dublín. Tot i això, la pluja no ens espanta i després d’esmorzar anem a buscar un tour gratuït que fan a la ciutat (http://www.newdublintours.com/). El fem en espanyol i el guia que ens toca és un noi de Galícia molt simpàtic, en Juan. Ens explica que és llicenciat en història i que ha vingut a buscar-se la vida en aquesta ciutat. Per resguardar-nos de la pluja la primera parada que fem és a dins del mateix ajuntament, a on ens explica una mica per sobre la història d’Irlanda. Ens conta que segons estudis genètics portats a terme per investigadors de les universitats d’Oxford i de Trinity College, s’ha comprovat que els primers habitants d’Irlanda són descendents dels celtes de la Península Ibèrica, de gallecs i bascos (http://en.wikipedia.org/wiki/History_of_Ireland ; http://en.wikipedia.org/wiki/History_of_Dublin ). Antigament, Irlanda i el Regne Unit estaven unides, eren una mateixa illa, però es van separar i cada poble va evolucionar independentment, tot i que molts elements culturals i arqueològics són semblants. Segons conta la llegenda que ens va explicar en Juan, hi havia un cap celta que des de la torre d’Hèrcules de la Corunya veia Irlanda i hi va enviar els seus dos fills a conquerir-la. A un el van matar i l’altre va tornar amb la cua entre les cames, però anys després els seus néts hi van tornar i ja s’hi van establir per sempre. La història d’Irlanda sempre ha estat molt plena de sang i derrotes, però ha estat un poble que s’ha anat aixecant malgrat els entrebancs. El guia ens va fer un extens resum sobre totes les vicissituds del poble irlandès, que durant molts anys va patir el domini dels anglesos. També ens explica l’origen de Dublín: El 852, els víkings Ivar i Olaf van establir una fortalesa, l’embrió del que avui és Dublín  Án Dubh Linn, que significa Bassa Negre) Dues dates claus en la seva història són el 1801, la data de la signatura de l’acta d’Unió que sometia els irlandesos a Anglaterra (http://en.wikipedia.org/wiki/Act_of_Union_1800) i el 1916, en l’alçament de Pasqua (http://en.wikipedia.org/wiki/Easter_Rising)  per reclamar la independència de l’illa.... També ens parla de Sant Patrick, el patró de l’illa (http://en.wikipedia.org/wiki/Saint_Patrick) Després de la primera introducció a Irlanda, el segon pas de la visita és al castell de Dublín (http://en.wikipedia.org/wiki/Dublin_Castle). Allí el guia ens explica algunes històries, com ara que hi ha dues estàtues al capdamunt: una correspon a la justícia, que en aquest cas no és cega (no porta els ulls tapats), és violenta (té l’espasa enlaire) i no és equitativa, car la balança no és ajustada (això es veu, però, que va ser per un problema de construcció). D’altra banda, està enfocada cap a dins del castell, a on vivien els anglesos (els normands que van ocupar l’illa), un clar signe que la justícia donava l’esquena al poble. L’altra estàtua correspon a un guerrer amb un lleó amansit, que més que un lleó sembla un gatet. Una altra història interessant i curiosa sobre el castell de Dublín correspon a que durant l’ocupació anglesa aquests volien segrestar els fills dels nobles del nord, que se’ls revoltaven cada dos per tres. El que van fer va ser enviar un carregament de vi i van emborratxar un dels fills dels principals capitosts del nord, a qui van portar a Dublín i van tancar a la torre del castell durant més de sis anys, fins que va aconseguir escapar-se juntament amb dos fills més d’un altre capitost del nord. Dels tres, un va morir i a Hug, com es deia aquest noi, va quedar-se sense alguns dits a causa de la hipotèrmia. Ell va jurar venjança contra els anglesos i van demanar ajut als espanyols, que van anar a desembarcar a un costat de l’illa que no tocava; els anglesos els van confinar al sud i van provocar una matança d’irlandesos que van baixar del nord per alliberar-los. Finalment, resumint-ho, els espanyols en van sortir indemnes i els irlandesos no tant...Anys després, Hug va aconseguir arribar a Espanya, a on un espia anglès el va descobrir i el va assassinar després d’emborratxar-lo... També en aquest punt ens explica que els principals nobles del nord van marxar cap a Europa i van deixar desamparat els eu poble; per aquest motiu la zona nord, abans la més irlandesa, va passar a ser totalment dominada pels anglesos, fet que encara succeeix actualment. Després d’aquesta tràgica història, continuem caminant fins a arribar als jardins del castell (continuarà)

(La imatge correspon a la torre del castell de Dublín, que durant molts anys va ser una presó)