Sant Joan a les Valls d’Àneu: Esterri d’Àneu i Isil (dia 2, 24 de juny de 2017) (II)

En arribar a aquella cota, el terme d'Esterri d'Àneu s'eixampla de sobte. El termenal amb Jou trenca cap a llevant per, al cap de quasi 400 metres tornar a emprendre cap al sud-oest, travessant la Palomera i el Bosc de Gargaredo, enfilant-se per una carena cap al Pic de Quartiules, de 2.226,1 metres d'altitud. En aquest lloc es troben els termes municipals d'Esterri d'Àneu, la Guingueta d'Àneu (antic terme de Jou), Espot i Alt Àneu (antic terme de Son).

Límit amb el terme municipal d'Espot

Només en el punt que s'acaba d'esmentar es toquen els termes d'Espot i d'Esterri d'Àneu: el Pic de Quartiules.

Límit amb l'antic municipi de Son (ara, Alt Àneu)

Des del Pic de Quartiules, el termenal canvia de direcció i emprèn cap al nord-nord-est, travessant el paratge de Gargaredo, fins a assolir el Bony de la Sovinera, de 1.845,5 metres d'altitud. Des d'aquest lloc, segueix la carena del Serrat de Marcolís fins a la cota 1.650; en aquell lloc, gira cap al sud-est per una essa invertida i tornar a girar cap al nord-est a tocar del ja esmentat Barranc de Rose. En aquest lloc comença el tram estret que connecta la meitat sud del terme amb la nord. Discorre el termenal paral·lel pel nord al barranc, a una distància que en el lloc més estret arriba a ser d'uns 30 metres, fins que arriba just a migdia de la Borda de Tomàs, en el lloc on per damunt passa la línia d'alta tensió.

Aleshores, el termenal torç cap al nord-nord-oest, pel vessant de la costa damunt de la qual hi ha el poble de Son, travessant els paratges dels Morellons i de Marxets. Travessa la Riera del Tinter i arriba al sud-oest de la urbanització d'Esterri d'Àneu dels Xalets. En aquest lloc es trobaven els termes municipals d'Esterri d'Àneu, Son i València d'Àneu.

Límit amb l'antic municipi de València d'Àneu (ara, Alt Àneu)

D'aquell lloc, el termenal entre València d'Àneu (ara, Alt Àneu) i Esterri d'Àneu gira cap al nord, deixant els Xalets a llevant i, tot seguit, la Colònia també a llevant, tots dos nuclis de població pertanyents a la vila que fa de cap de la Vall d'Àneu. Just al nord-oest de la Colònia, el termenal fa un arc cap al nord-est vorejant la urbanització, i continua cap a l'est-nord-est fins a atènyer la carretera C-28, travessar-la pel punt quilomètric 66,5, i continuar recte fins a l'extrem sud-est de la serreta que allotja el Castell de València d'Àneu, que queda al nord-oest. Quan arriba a l'extrem de la serreta, hi fa el tomb i gira cap al nord-oest, sense baixar cap a la Noguera Pallaresa, discorrent el darrer tros de forma paral·lela pel costat de ponent de la carretera C-147, en direcció a Isil.

El termenal assoleix la Noguera Pallaresa just a llevant de València d'Àneu, i la segueix aigües amunt fins que el Barranc de Portaran aflueix en la Noguera Pallaresa. En aquest mesclant d'aigües es troba el termenal entre Esterri d'Àneu i Alt Àneu, i, abans, el triterme entre Sorpe, Esterri d'Àneu i València d'Àneu.

Límit amb l'antic municipi de Sorpe (ara, Alt Àneu)

Des del mesclant d'aigua de la Noguera Pallaresa amb el Barranc de Portaran, el termenal segueix cap a llevant aigües amunt d'aquest barranc, fins que rep l'afluència del Barranc de la Cometa, el qual segueix aigües amunt uns 400 metres. En aquell punt se'n separa, i seguint una carena, sempre cap a llevant, puja fins al Cap de Calbar, de 1.889,3 metres d'altitud, on ha començat la descripció dels límits d'Esterri d'Àneu.

Les entitats de població: la vila d'Esterri d'Àneu

Esterri d'Àneu conté una única entitat de població: la vila que dóna nom al terme. Tanmateix, en els darrers anys del segle XX i primers del XXI, han crescut alguns barris amb una certa personalitat pròpia a l'entorn de la vila. De fet, ja n'existia un: les Casetes, a migdia de la conurbació, fruit de la industrialització hidroelèctric de la primera meitat del segle XX; s'hi han afegit modernament dos sectors residencials: la Colònia i els Xalets, al nord-oest de la població. En el cas del primer, ran mateix del termenal municipal.

Història

Edat mitjana

Si el Castell de València d'Àneu constituïa el principal centre defensiu de la vall, a Esterri d'Àneu radicava el govern civil. La Casa de la Vall, situada en el lloc on actualment hi ha la Rectoria, acollia el Govern de la Vall d'Àneu, format per sis braços de cort en representació dels caps de casa de tota la vall (els actuals termes municipals d'Alt Àneu, Espot, Esterri d'Àneu i la Guingueta d'Àneu. La Casa de la Vall fou cremada i destruïda a principis del segle XVII, i en desaparegué quasi tota la documentació; només s'ha conservat el Llibre d'ordinacions.

Edat moderna

En el fogatge del 1553, Sterri Daneu declara 5 focs eclesiàstics i 21 de laics,  uns 130 habitants.

Edat contemporània

Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico... a Esterri d'Àneu. S'hi llegeix que és una vila amb ajuntament i duana terrestre de primera classe, situada en un pla ampla que en el seu extrem nord és al peu d'altes muntanyes, a la Vall d'Àneu. La Noguera Pallaresa parteix en dos la vila, que es comunica per un pont. El riu porta poca aigua per a regar gaires terres, però en té prou per moure alguns molins. La combaten els vents del sud, nord-est i nord, i el clima és molt fred i temperat a l'estiu, i produeix refredats i malalties gastrobilioses. Tenia en aquell 100 cases de mitjana construcció, cobertes amb lloses de pissarra, Casa de la Vila, presó en mal estat, escola de primeres lletres a la qual assisteixen uns 60 nens, a més de l'església parroquial de Sant Vicenç màrtir, servida per un rector i nou beneficiats, que havien de ser confessors; el rector era proveït pel rei vuit mesos l'any. La terra és en part pla i en part muntanyós; el regadiu és fèrtil, però sorrenc. S'hi collia blat, sègol, ordi, patates, llegums, hortalisses i pastures abundants. S'hi criava bestiar vacum, de llana, porcs, mules i cavalls, i hi havia caça de llebres, perdius, conills, guatlles i aus de pas, principalment ànecs. Hi havia diverses indústries, com serradores, una fàbrica de cardar llana, un batà, diversos telers, i molins fariners. Comptava amb 74 veïns (caps de casa) i 443 ànimes (habitants).

La duana d'Esterri tenia un moviment força notable, que Madoz reprodueix en la seva obra referit als anys 1844 i 1845.

En el cens del 1857 la vila d'Esterri de Aréo apareix amb 762 habitants i 160 cèdules personals inscrites.

Esterri d'Àneu ha conservat viu el ball de l'esquerrana, que es balla en les dues festes més tradicionals del poble, el 22 de gener (Festa Major vella, en honor de Sant Vicenç, patró de la població) i el 8 de setembre. Des dels anys vuitanta, del segle XX, s'ha recuperat amb prou èxit el joc de bitlles, de fonda arrel popular.” (Continuarà)

(La imatge correspon a les vistes que es veuen des d'Isil)