Visita al cor de Catalunya: Gósol i la Vall de la Vansa (del 26 al 28 de maig de 2017): dia 3; passejada per la Vall de la Vansa (28 de maig de 2017) (VII)

-          Genciana, una planta que a Catalunya és vulnerable i sembla que té molt d’efecte per a la virilitat masculina.

-          Orobrànquies; són plantes paràsites, que no són de color verd, sinó que agafen el color segons la planta que parasiten

-          Dipsac, que emmagatzema aigua a les fulles i s’adapta molt bé als llocs àrids

-          Herba candelera o ploranera: abans s’usava molt per fer el ble de les espelmes, que eren molt útils a les llars.

-          Saüc, que ja ens van explicar moltes característiques el dia anterior, però el guia hi afegeix que les flors fregides són molt bones (https://ca.wikipedia.org/wiki/Sa%C3%BCc) .

-          Vesc, que és una planta hemiparàsita, ja que, a diferència d’altres, fa la fotosíntesi, però aprofita la saba bruta de la planta que parasita (https://ca.wikipedia.org/wiki/Vesc).

-          Espígol o lavanda

-          Espernellac, amb funcions digestives (https://ca.wikipedia.org/wiki/Espernallac)

-          Noguera: les fulles de noguera infusionades i preses fredes són com una mena de te molt bó

-          Sajolida, que es considera afrodisíaca

-          Pi roig, que es caracteritza per tenir una pinya convexa

-          Càdec, una planta semblant al ginebró. El darrer s’usa per fer ginebra, mentre que el primer té una baia vermella, però alhora, tòxica.

I camina que caminaràs, també ens explica moltes altres coses i acabem en ermita, la de Sant Jaume de Fórnols del Cadí, que tal i com s’explicita a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Jaume_de_F%C3%B3rnols_del_Cad%C3%AD ): “Sant Jaume de Fórnols del Cadí és una ermita isolada del municipi de la Vansa i Fórnols. Fins fa ben poc tenia adossada la casa de l'ermita al costat de tramuntana que ha estat eliminada amb la restauració. És un edifici que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És un edifici romànic d'una nau coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis semicircular. La portalada adovellada es troba a la façana de migdia on també hi ha una finestra de doble esqueixada igual que la que centra l'absis. El mur de ponent és coronat per una petita espadanya d'una sola obertura. Destaca l'aparell de carreus ben tallats i polits de la capçalera. No té arcuacions i té dues finestres de doble esqueixada. El portal està refet.  L'església està adossada a la casa de l'ermità que avui dia no té sostre. L'ermita té uns Goigs dedicats a la Mare de Déu de Sant Jaume.”

D’aquí ja no parem fins a arribar a Montargull (https://ca.wikipedia.org/wiki/Montargull_(la_Vansa_i_F%C3%B3rnols)) .

Alhora, sento com la parella d’en Dani, que també ha vingut a la caminada, explica les dificultats que tenen com a parella jove per viure en pobles petits, en els quals, sovint se senten forasters. Entre d’altres coses també el noi ens conta que les ramaderies extensives sovint s’han carregat moltes plantes autòctones de la zona.

Un cop a Montargull, ens espera una furgoneta de l’ajuntament que em retorna al cotxe, passant per enmig d’un bell paisatge. I des d’aquí, vaig cap a Sorribes de la Vansa (http://vansafornols.ddl.net/historia.php?seccio=Hist%F2ria&id_seccio=1035) , a on es fa un vermut amb ball. Ens retrobem amb alguns amics i fem petar la xerrada tot contemplant la bellesa del paisatge. Però es comença a fer tard i ja marxem de la zona. L’única cosa que m’ha desagradat d’aquests verals és que hi ha alguns “bojos” a la carretera, que per carreteres angostes, van a velocitats desorbitades i posen en perill la resta de conductors.

Retornem a Gósol i fem una última parada al poble, a on al dia anterior també vam comprar alguns records. Després d’omplir l’estómac, fem una petita caminada fins al castell de Gósol (https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_G%C3%B3sol) , que ja està bastant derruït.  A viquipèdia s’explica que “Castell de Gósol és una obra del municipi de Gósol (Berguedà) declarada bé cultural d'interès nacional. Hi passa la ruta del camí dels bons homes (GR-107). Inclou dins del seu recinte les restes d'un nucli de població, que es coneix com a Vila Vella, abandonat en favor del poble nou al peu del turó. Queda una gran torre quadrada, amb notables restes de murs i l'antiga església parroquial al puig que hi ha sobre el poble. Es pensa que era de base rectangular, situat al punt més elevat del monticle. El parament és de petits carreus de pedra desbastats, disposats en filades i units amb morter. No conservem les cobertes però si algunes de les obertures, algunes d'elles tot i que parcialment esfondrades, podrien haver estat arcs de mig punt adovellats.

Església

L'Església de Santa Maria és un temple en força mal estat de conservació. Està situada prop del castell, dins del recinte emmurallat. En origen hi havia una sola nau coberta amb fusta. Possiblement patí un incendi a mitjan segle XII i llavors fou coberta de nou, amb volta de pedra apuntada. Aquesta volta arrenca del mateix mur, sense arcs torals ni cornisses; la nova volta de pedra obligà a reforçar els murs per a poder-la suportar. No té absis i el parament és de carreus de pedra quadrats disposats a trencapunt, la porta d'entrada és al nord-est i presenta un òcul de considerables dimensions sobre seu. A llevant la robusta torre campanar de planta quadrada sembla ser una construcció del segle XI i XII.

Història

És un castell termenat. Documentat entre 1068 i 1995. Les primeres notícies del castell daten del s. X tot i que són mínimes. Sabem que el 1010 el comte Ermengol d'Urgell cedí en el seu testament cinc unçes d'or a Sta. Maria de Gósol per a poder comprar llibre. L'església fou abandonada quan es bastí un nou recinte al peu del tossal. Entre els s. XVI i XVII no patí cap modificació però més tard s'hi afegiren unes capelles laterals, alguna obertura i una nova volta de creueria. D'aquesta mateixa església prové una talla romànica de la mare de déu, conservada al MNAC (núm. 15936)”

Hi passegem una mica i ja decidim tornar cap a agafar el cotxe i retornar a casa després d’un cap de setmana genial, i que m’ha deixat un regust molt i molt dolç per tornar a visitar la Vall de la Vansa i els seus voltants, que tal i com es conta a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Vansa_i_F%C3%B3rnols ) :” La Vansa i Fórnols, també conegut com a Lavansa i Fórnols, és un municipi de la comarca de l'Alt Urgell, format a partir de la unió, l'any 1973, dels municipis de Lavansa i Fórnols de Cadí. La capital és el poble de Sorribes de la Vansa. La Vansa o Lavansa, antigament documentat Labancia (segle IX), és d'origen incert probablement preromà pirinenc. Fórnols, antigament Furnols (segle XII), prové del llatí Furnulos diminutiu de furnos "forns", potser en el sentit de coves en forma de forn.

El municipi de Lavansa i Fórnols comprèn, a més del poble de Sorribes de la Vansa, cap de municipi, els pobles de Fórnols de Cadí, Adraén, Cornellana i Ossera, i les caseries, veïnats o llogarets, alguns ja despoblats, de la Barceloneta, Colldarnat, Montargull de Lavansa, Sant Pere de Lavansa, Sisquer, Banyeres, Padrinàs i Sant Julià de Pera. El 1860 hi havia els masos habitats de la Masia del Coll de Creus, la del Janet, la de Jetdragó, la de la Patraca, la de l'Esteró, la del Sanso i Cal Valentí.

És al peu dels vessants meridionals de la serra del Cadí, a la vall del riu de la Vansa. El terme tradicional de Lavansa tenia una extensió de 57,1 km², fins que el 1973 li fou annexat el proper terme de Fórnols de Cadí, de 48,98 km², i rebé el nom oficial de la Vansa i Fórnols.

(Continuarà)

(La imatge correspon al castell de Gósol)