Sud est asiàtic, del 9 al 30 d’agost de 2016: de Kuala Lumpur a Vang Vieng, a Laos (dia 8, 16 d’agost de 2016) (I)

Tot i l’esforç per anar a dormir aviat, no ho aconseguim.  I quan a quarts de quatre del matí sona el despertador; maleeixo les hores de son que em manquen. Empaquetem les poques coses que falten per posar a la motxilla i ja baixem a la recepció de l’hostal, a on ja ens espera el taxista en plena negra nit de Kuala Lumpur. Intenta passar per un camí que estant asfaltant, però li fan girar cua i passem per carrer cèntrics, a on, de forma molt evident, hi ha prostitutes a moltes cantonades i joves que allarguen la nit. Finalment, ens endinsem en una autopista i passa ben bé més d’una hora fins que no arribem al KLIA2, que és una de les terminals de l’aeroport de Kuala Lumpur. El taxista ens deixa allí i ja entrem. Com que anem de matinada, hem tardat una hora en arribar, però en altres pics horaris, com a mínim calen dues hores per arribar-hi. Entrem i anem directament cap al mostrador d’Air Asia, que és la companyia amb la qual volarem. Ens trobem amb la sorpresa que ens fan pagar per les maletes, no sé per quin carai de set sous! Però com que tenim ganes de continuar el periple pel sud-est asiàtic, paguem i ja passem el control d’immigració. A Malàisia, per entrar, no cal ni omplir un formulari d’entrada ni de sortida. Malgrat que és molt aviat, hi ha bastanta activitat a tot l’aeroport. Davant de la mateixa porta d’embarcament aprofitem per esmorzar davant l’únic establiment que hi ha obert, que no és altre que un Dunkin donuts. I mentre esmorzem, tenim companyia, un bon escarabat que es passeja impunement per l’aeroport. Ja de mica en mica s’acosta el moment d’embarcar, i  un fet fefaentment observable és que hi ha molts transvestits i que es mouen sense cap prejudici, una cosa que realment m’agrada molt, no com en d’altres països. Sorprenentment a l’avió ho hi a cap persona que porti mocador que li tapa el cap, fet del tot habitual a 

Malàisia. L’avió s’enlaira amb alguna que altra turbulència. Resseguim la costa malàisia, però el te que he begut abans de pujar a l’avió em fa la guitza i fins que no he buidat la bufeta no em puc adormir. Ho aconsegueixo i ja no em desvetllo fins que l’avió toca terra. Baixem, i com que no tenim la visa de Laos, l’hem de fer a l’arribada (http://www.exteriores.gob.es/Portal/es/ServiciosAlCiudadano/SiViajasAlExtranjero/Paginas/DetalleRecomendacion.aspx?IdP=104) . (continuarà)

(La fotografia correspon a la vista de camí a Vang Vieng)