Praga, del 26 al 29 de maig de 2015: visita per Praga (dia 3, 28 de maig de 2016) (VII)

Entre les seves instal·lacions esportives, es troba el segon estadi més gran del món, l'estadi de Strahov, que pot albergar uns 220.000 espectadors. També destaca el Sazka Arena, construït el 2004 per al Campionat del Món Masculí d'Hoquei sobre Gel de 2004.

Praga també és l'escenari de la Marató Internacional de Praga, creada el 1995 i que s'ha convertit en una de les més prestigioses maratons del món, i que se celebra al maig, amb representants de més de 50 nacions.

També ha acollit la Copa Mundial de Skateboarding i diverses competicions internacionals de floorball, esport en el qual la República Txeca és una potència, com el Campionat del Món de Floorball en 1998 i 2008 i el Campionat d'Europa de Floorball el 2003.

Els principals equips de futbol de la capital txeca són l'Sparta de Praga i el SK Slavia Praha, que solen dominar la lliga txeca de futbol. L'Sparta de Praga ha guanyat 10 de les 15 lligues disputades des de la fundació de la República Txeca.

Praga és considerada una de les ciutats més belles del món. D'acord amb un estudi més recent, va ser la vintena ciutat mundial a rebre turistes l'any 2006. La major part dels atractius turístics de la ciutat es concentren en els barris que componen el nucli històric, és a dir: Hradčany, Malá Strana, Staré Město i Nové Město.

Hradčany

El districte del castell és el més antic de Praga. Els seus principals atractius turístics són:

·         El castell de Praga, fundat al segle IX. No és pròpiament un castell encara que se'n digui, sinó un recinte de 570 metres de llarg i 130 d'amplada mitjana, considerat la major fortalesa d'origen medieval del món. Conté diversos edificis que avui són centres d'interès turístic, alhora que continuen complint la funció mil·lenària de ser la seu del cap de l'estat, la qual modernament data de 1918, quan s'hi instal·la la presidència de la república. Ha experimentat reformes contínues, però l'aspecte actual el van determinar primer la intervenció de l'emperadriu Maria Teresa, al segle XVIII, que va deixar una façana uniforme, neoclassitzant. En segon lloc, les intervencions de l'arquitecte Jože Plečnik entre 1920-1934, a qui es deuen sobretot detalls de comunicació i accessibilitat entre els diversos espais del recinte i els parcs i els jardins de tot l'entorn.

·         La catedral de Sant Vit és un temple dedicat al culte catòlic i és un exemple d'art gòtic tardà. Construïda sobre temples anteriors, en el seu dia només es va acabar l'absis i el transsepte. La nau i la façana van ser construïdes modernament, els treballs no es van acabar fins al 1929. Dedicada a sant Vit, sant Venceslau i sant Adalbert, ha estat l'escenari de la coronació de tots els reis de Bohèmia i hi ha enterrats bisbes i arquebisbes i un bon nombre de reis. La catedral, encara que catòlica, és de propietat estatal des de l'inici de la seva construcció al segle XIV.

·         El carreró de l'Or ("Zlatá ulička") està format per una sèrie de casetes pintoresques sorgides a l'abric d'un tram de muralla. Diu la llegenda que hi van treballar els alquimistes, però senzillament van ser modestos habitatges de personal de servei. Una de les casetes la va llogar Franz Kafka per poder escriure. (continuarà)

(La imatge és una perspectiva de Praga des del castell)