Cuba, del 17 al 26 de març de 2016 (dia 6): Trinidad (21 març de 2016) (V)
Edificis civils
·
La Real Cárcel: Es va construir el 1844 i és un important exponent de
l'arquitectura militar colonialista. Ha estat convertida en un complex
comercial i centre d'activitats culturals.
·
Casa Borrell: Actualment és la seu de l'Oficina del Conservador de la Ciutat
·
Museu Municipal de Trinidad: (Carrer Simón Bolivar, 423 cantonada Gustavo Izquierdo i Rubén
Marínez Villena) Està situat a l'antic Palau Cantero del qual va ser propietari
José Mariano Borrell i Padró un terratinent local dedicat al cultiu de canyes
de sucre. Aquest bell museu mostra peces i documents històrics de la vila
trinitària.
·
Museu Romàntic
Antic Palau Brunet, es troba a un
costat de la Plaça Major. Es va acabar de construir l'any 1808 i pertanyia a
una de les famílies més riques de l'època colonial, els comptes Brunet. En
opinió dels historiadors, els grans hisendats rivalitzaven amb l'estructura que
li imprimien a les seves mansions i dedicaven grans quantitats de diners a
aixecar edificis en què es destacaven el pati, les parets o els pisos.
Aquest palau es distingeix pel pati
andalús, que en aquesta època va ser considerat com el més bell del país
caribeny. L'estil de la planta baixa és mudèjar i la planta superior neoclàssica. Es distingeixen la façana amb grans
arcs sobre pilars que donen forma a la porxada, el paviment de marbre, el balcó
volat amb una decorada reixa de ferro.
Es va inaugurar com a museu el 26 de
maig de 1974. L'interior recrea, en les seves catorze sales, l'ambient d'una
típica residència colonial trinitària dels anys 1830-1860 amb una mostra de
mobles i arts decoratives dels segles XVIII i XIX.
·
Museu d'Arqueologia Guamuhaya
Conegut històricament com a Casa
Padrón, es troba a un costat de la plaça Major i és un edifici del segle XVIII.
Aquest immoble ha estat subjecte a diversos processos d'adaptació, sent el
darrer el d'Àngela Borrell i Padrón, que modifica i embelleix notablement
l'antiga casa, li afegeix una porxada de tall neoclassicista, i els seus murs
interiors reben tractament pictòric.
El Museu es va inaugurar el 15 de
maig de 1976 i mostra, en vuit sales permanents, objectes pertanyents a les
comunitats aborígens que vivien en la regió centre-sud de l'illa de Cuba durant
l'etapa precolombina, a més d'alguns articles valuosos de l'etapa colonial de
la ciutat i les valls properes.
·
Museu d'Arquitectura Colonial
Està situat a un costat de la Plaça
Major on abans era la casa de la família Sánchez Iznaga (coneguda com la Casa
Azul). Aquest habitatge clàssic va ser concebut per a dues unitats
independents i ha mantingut invariable l'estil constructiu del període colonial,
datades el 1738 una i 1785 l'altra. Aquestes es refonen en una sola unitat al
voltant dels anys 80 del segle XIX.
S'inaugura com a museu el 4 de
novembre de 1979 i té vuit sales d'exposicions que ens mostra el
desenvolupament arquitectònic de la ciutat en el transcurs dels segles.
·
Torre Manacas-Iznaga
Està ubicada al nord de la carretera
que uneix Trinidad amb Sancti Spíritus, a 14 quilòmetres de la primera. Es va
construir entre els anys 1815 i 1830. L'objectiu de la torre era la vigilància
de les plantacions sucreres i és un signe de riquesa que predominava a la vila.
Té una sòlida estructura, repartida
en set nivells amb formes geomètriques que transiten des del quadrat fins a
l'octàgon, amb arcs espaiosos i una escala interna de 184 escalons que va des
de la base fins a dalt. Una construcció de maons de fang cuit i un morter
tradicional de calç i sorra, que la doten d'envejable resistència. El seu
disseny permet la circulació dels vents en el seu interior, el que la fa
imbatible a l'impacte frontal d'aquests. Té una altura de 45 m. A dalt de tot
hi ha una campana que avisava de l'inici i final del període de treball dels
esclaus, així com l'obligatòria oració a la Santíssima Trinitat al matí, migdia
i tarde.
Va ser declarada Monument Nacional el
1978 (continuarà)
(La fotografia correspon a un grup tocant salsa en unes escales a Trinidad)
Comentaris