Cuba, del 17 al 26 de març de 2016 (dia 3): la Ciénaga de la Zapata (18 març de 2016) (VI)
Per a l'operació es va aconseguir una petita flota
de vaixells i avions servits per l'exèrcit nord-americà. En total, la brigada
disposava de 8 avions de transport C-46; 6 avions de transport C-54;
16 bombarders Douglas
A-26 Invader; 8 vaixells i 7 barcasses per al desembarcament; 5 tancs M-41; a banda d'un nombre indeterminat de camions,
jeeps, canons i morters.
El pla ideat preveia el desembarcament, a la costa
sud de Cuba, de forces arribades amb vaixell des de Nicaragua. Prèviament, els
avions procedents de la base nicaragüenca de Puerto Cabezas anul·larien la força
aèria cubana bombardejant els avions i les pistes dels aeroports.
Durant el desembarcament diferents vols garantirien l'abastiment i la protecció
de les forces invasores. Els paracaigudistes, per la seva banda, mirarien de
controlar les carreteres. La infanteria i l'artilleria intentarien controlar la Península
de Zapata, prop de la badia de Cochinos (des de Playa
Larga a Playa
Girón). Passats tres dies, s'hauria desplaçat, des de Miami (EUA), un Govern provisional prèviament escollit
que reclamaria formalment l'ajuda militar dels Estats Units.
La zona triada per al desembarcament
era una zona pantanosa de difícil accés. Es buscava així una protecció natural
davant l'escomesa defensiva de l'exèrcit cubà. A més a més, hom confiava que es
produirien nombroses desercions en el bàndol comunista, extrem que no es va
acomplir.
La invasió
Dia 15 d'abril
Vuit avions bombardegen, per sorpresa, els
aeroports militars de Ciudad Libertad, San
Antonio de los Baños i Antonio
Maceo de Santiago
de Cuba, amb el resultat de 5 avions destruïts. Per la
seva banda, les forces invasores van perdre tres bombarders. Aquest va ser,
però, l'únic bombardeig que es va produir dels tres que estava previst de dur a
terme.
En una acció estratègica perfectament planificada
pels EUA amb la intenció d'ocultar la seva implicació en l'operació aèria, un
dels avions de la Brigada 2506 es va dirigir després del bombardeig
cap als EUA. Es va presentar com a desertor de l'exèrcit cubà, informà que ell
i altres pilots havien sigut els autors de l'atac als aeroports i va demanarasil
polític.
Després d'aquest atac, Castro va mobilitzar les
seves tropes davant d'una possible invasió. A més, va ordenar una batuda amb
l'objectiu d'empresonar un gran nombre de potencials opositors al règim.
Dia 17 d'abril
Després de dies de navegació, durant
la matinada es produí el desembarcament a Playa Girón i Playa Larga de 1.200 membres de la Brigada
2506 que van trobar poca
resistència. Hores després, un contingent de paracaigudistes va ser transportat
terra endins a fi d'ampliar el perímetre d'invasió i controlar les tres
carreteres que comunicaven la zona amb la resta de l'illa.
La defensa aèria cubana aconseguia en
aquestes primeres hores d'abatre set avions i deixar fora de combat els
vaixells Houston i Río
Escondido prop de Playa
Larga, amb la qual cosa es perdia l'armament destinat a les forces
invasores de terra. Les tropes regulars del règim de Fidel Castro van anar
arribant gradualment a la zona, reforçant els milicians que fins llavors havien
contingut l'atac. Al final del dia, els vaixells de la brigada assaltant es
retiraven i quedava sense desembarcar bona part dels equips i la munició.
Castro s'adonà de la importància d'atacar els vaixells a fi i efecte de tallar
l'enviament de subministraments; i la Força Aèria Revolucionària cubana (FAR)
va acomplir el seu objectiu.
Dia 18 d'abril
En aquesta quarta jornada
d'enfrontaments, les tropes atacants que controlaven les dues carreteres
d'accés a Playa Girón es van
veure obligades a retrocedir fins a la zona deSan Blas. A Playa Larga les tropes assaltants, davant la seva
compromesa situació, decidiren abandonar les seves posicions i dirigir-se a Playa
Girón per a unir-se als
altres membres de la brigada. L'exèrcit revolucionari aconseguia el control de Playa
Larga.
Dia 19 d'abril
Les forces assaltants han de
retrocedir de San Blas a Playa Girón; els que queden es
rendeixen a primeres hores del matí. A l'escassetat de municions s'uneix la
falta de suport aeri, gràcies a l'efectivitat de les bateries de míssils i a la
FAR. La negativa de Kennedy d'autoritzar una cobertura aèria va sentenciar els
brigadistes. Finalment, els assaltants opten per fugir, uns cap a les
barcasses, altres cap a les zones pantanoses. La majoria d'ells, però, són
capturats. L'operació acaba amb la victòria de l'exèrcit cubà. (continuarà)
(La fotografia correspon a Playa Girón)
Comentaris