NÀPOLS i POMPEIA (del 20 al 22 de novembre de 2015), dia 3 (22 de novembre de 2015): visita a Nàpols i retorn cap a Girona

Al matí no fem gaire el mandrós. Ens llevem, arrepleguem les quatre coses que conformen la maleta i anem a gaudir, de nou, del deliciós esmorzar casolà que ens espera. I la sorpresa s’esdevé perquè l’esmorzar, tot i ser similar, no és idèntic al del dia anterior! Hi ha moltes altres menges fetes a casa, però com que a primer hora del matí no tinc l’estómac gaire obert, no en gaudeixo gaire. Tenim temps de deixar les motxilles durant una estona i tornar a baixar per enèsima vegada les escales del hostel. Un cop a baix al carrer, ens dirigim cap al centre històric. I és que, com que en un mes serà Nadal, hi ha mercat de Nadal als carrers, que estan curulls de gent. A parts dels oriünds, també hi ha bastants turistes de diverses nacionalitats. Alhora, com que els carrers són ben estrets, es fa difícil moure’s. Comprem alguns souvenirs i també menges, com ara “canolos” (tot i que siguin més típics de Sicília)  o “babàs” (https://ca.wikipedia.org/wiki/Bab%C3%A0)  al rom o farcits. Tampoc ens podem resistir a la temptació de comprar formatges de búfala així com pasta en una botiga d’allò més familiar. Tot i que tenim ganes de passejar i veure més coses, no tenim gaire temps. Així doncs, amb les compres d’última hora fetes (com no, també ens emportem de record algunes figuretes de “cornicello”, símbol de bona sort (https://en.wikipedia.org/wiki/Cornicello ) (en el fons no sé si són corns o bé simbolitzen els pebrots vermells o bitxos que es posen a les pizzes). Retornem al hostel i per última volta, remuntem els escalons per agafar les maletes i anar a buscar el bus que ens ha de portar cap a l’aeroport. De nou, també coincidim amb els coneguts de Girona, i tampoc, com a l’anada, tenim temps de comprar el bitllet “anticipat”. Sembla gairebé que hàgim fet el mateix pla de viatge. El trajecte cap a l’aeroport se’m fa més curt que a l’anada i contemplo el paisatge entristit, decrèpit. Finalment, arribem a l’aeroport i passem els preceptius controls de seguretat, amb guardes molt amables. I ja no queda gaire res més : la rutina d’embarcar i retornar cap a Girona, entremig de bells records i agraint no haver trobat la màfia napolitana per enlloc! 

(La fotografia correspon a l'estàtua de la plaça Garibaldi de Nàpols)