Dia 2 (28 de febrer de 2015): descobrint Chicago (I)
M’ha costat dormir, ho he fet a talls. Quan em llevo,
tinc una mica de mal de cap, suposo que producte de les cerveses ingerides i de
les poques hores de son que acumula el meu cos. Després d’una reparadora dutxa
que fa que ho vegi tot molt més clar, baixem a esmorzar. L’esmorzar està inclòs
en el preu de l’hostal i està prou bé: torrades, cafè amb llet, cereals,
melmelada, fruita, etc. Prop nostre hi ha l’alemany que ens convidava a
cerveses tot just fa unes hores i fa veure que no ens reconeix. Prop nostre hi
ha les dues noies que vam conèixer a l’inici del pub crawl i conversem un xic
amb elles. Després d’haver agafat forces, sortim de nou a conèixer la ciutat.
No sé si ja ens hi hem acostumat o bé fa menys fred, però la temperatura és
molt més agradable. Agafem de nou el metro i la primera parada que fem és per
anar a una altra punt alt de la ciutat, a l’edifici John Hanckock, el sisè
edifici més alt dels Estats Units (http://en.wikipedia.org/wiki/John_Hancock_Center) . El centre és un edifici
d’oficines, amb una part comercial a les primeres plantes i un bar-restaurant
al capdamunt. Aprofitem per pujar-hi i fer-hi un cafè, mentre observem les
magnífiques vistes de la ciutat, en un dia assolellat. Però el millor és anar a
lavabo, a on es veu part de la ciutat i part del llac, tot nevat i preciós. Passem
una estona per allí, descansant una miqueta, ja que el cansament que portem ens
ha aixafat una miqueta. Ja més recuperades, parem al centre comercial un
moment, a on hi ha bones ofertes i fem a peu tota la “Magnificient Mile” (http://www.themagnificentmile.com/; http://en.wikipedia.org/wiki/Magnificent_Mile) . El dia és bonic, hi ha
gent passejant, però són les botigues que es podrien trobar a qualsevol ciutat
del món, la majoria d’elles una aberració per les butxaques. El que més
m’agrada d’aquest carrer de luxe i de luxúria és l’edifici del diari “Chicago
Tribune” (http://www.chicagotribune.com/) , a la façana del qual es
poden trobar pedres d’edificis emblemàtics d’arreu del món. Al final de la
milla travessem un pont sobre el riu, el Michigan Avenue Bridge o DuSable
Bridge, (http://en.wikipedia.org/wiki/Michigan_Avenue_Bridge ), un pont basculant
construït el 1918 que creua tot el riu ben glaçat. Mica en mica anem fent camí
vers el parc el Mil·lenni, però abans d’arribar-hi ens aturem a una de les
“atraccions” culinàries de la ciutat, les crispetes “Garrett” (http://www.garrettpopcorn.com/ ). Entrem a la botiga i en
comprem de caramel i formatge, que ens aniran essent de bona ajuda durant tot
el dia per combatre el fred.
(La fotografia correspon a la imatge des del lavabo de John Hancock Center).
Comentaris