Una nit diferent (i II)
Els que viuen a la casa, un diumenge al mes, perden la seva
intimitat. Les habitacions es transformen en improvisats camerinos, el lavabo
es veu envaït per tot d’estranys, etc. Però la gent es comporta de forma
exquisida. L’acte es divideix en dues parts, entremig de les quals hi ha un
refrigeri molt ben muntat. El que em cridà més l’atenció, però, a part del
nivellàs, és que aquest acte sense propaganda tingui tanta acceptació. Fins i
tot la mestressa ens explicà que ha aconseguit, mitjançant mecenatge, poder
mantenir la casa i continuar el seu “Saloon”, que es remunta, segons va
explicar, a l’època dels grecs i que a Europa va ser molt comú també. Veient
l’espectacle, l’organització, el lloc, etc., vaig pensar que seria genial poder
fer una cosa així a Catalunya. Però malauradament, no crec que fos possible: no
es donarien permisos, es consideraria, amb la nova i dictatorial llei de
seguretat ciutadana, una reunió clandestina... Una diferència abismal entre un
país i l’altre en el tema de la cultura. Alguna cosa sí que tenim per aprendre
dels EUA en aquest cas...
Comentaris