La cultura de l'esforç

Com a docent que sóc, en els últims anys hi ha un fet que em crida molt l'atenció: la cultura de l'esforç. Malgrat que els meus i les meves estudiants ja són majors d'edat, tinc la sensació que ho volen tot mastegat, que no s'esforcen prou. Dic això perquè, sobretot els més joves, et demanen que els hi passis els apunts en power point i sinó, com es diria col·loquialment, et munten un Cristo. També demanen els exàmens per tal "d'empollar-se" les preguntes per aprovar. Per mi estudiar no és sinònim d'aprovar, per mi estudiar és sinònim d'aprendre, d'enriquir-se. Altres exemples: enlloc d'apuntar les coses, és molt més fàcil fer fotografies amb els mòbils (no m'estranya llavors que facin les faltes d'ortografia que fan!). No dic que se'ls hi hagin de posar les coses difícils, ans al contrari, però tampoc cal donar-los les coses mastegades... no és molt major la satisfacció quan hi has posat esforç volgut? Sembla que les noves generacions (per sort no tots) visquin en un món a on tot se'ls ha de donar regalat...


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"