He trobat a faltar


HE TROBAT A FALTAR

En les profunditats de la nit

entre tenebres i paradisos

he enyorat els teus dits ardents

voltant sobre el meu ventre

baixant fins al meu pubis,

penetrant dins el meu caliu.

He trobat a faltar el teu cos

nuu confonent-se dins del meu

he anhelat tenir-te,

ben dins de la meva boca,

amarant-me del teu gust.

He desitjat sentir l’abric del teu

cos acoblat al meu,

la teva xardor és l’espurna

que encén el meu foc més íntim.

He delejat sentir-te panteixar,

extasiar-te i extasiar-me,

mentre em llepes arreu ,

amb besos càlids i humits,

des del coll fins més avall

del mont de Venus.

He cobejat sentir de nou el frec salvatge

dels nostres cossos en una lluita ben dolça

i aferrissada, per arribar

a la catarsi orgàsmica.

Desperta’t;  que ja no vull trobar a faltar

res d’això.

Mira’m.

Besa’m.

Folla’m.

I estima’m.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"