Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe...
Ara ja fa uns dies de la vaga del 14-N. Si hagués escrit el post el mateix dia o el dia següent, em sembla que hauria estat un cúmul de paraules malsonants...Però tot i que ja han passat uns quants dies, la ràbia encara se m'encén quan penso en la brutalitat policial contra gent que es manifestava pels seus drets laborals. Són indignes d'un sistema democràtic les imatges del nen de Tarragona al qual els Mossos d'Esquadra li van obrir el cap. I encara més esperpèntic sentir la versió oficial que va ser una porra que va rebotar... Més ràbia quan veig les imatges de la noia que va recriminar als mossos el que feien i va rebre com a resposta uns quants cops de porra. I seguim: un altre menor d'edat resultà amb el braç trencat, una noia ha perdut la visió d'un ull per una pilota de goma, etc. I un apunt més: qui crea aquesta violència? No seran els mateixos policies infiltrats? No me'n defujo gens ni mica, a jutjar per totes les imatges que he vist ja sigui personalment o per mitjans de comunicació...
Comentaris