Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe...
Un dia d'aquests en què tot surt una mica al revés, vaig entrar a una llibreria i em vaig comprar la novel·la de Roc Casagran "Ara que estem junts" (editorial Columna). I la veritat és que va ser una bona compra. De seguida em vaig engrescar en la lectura d'aquest llibre fresc, dinàmic, emocionant, emotiu... i sobretot carregat d'històries humanes enmig de la Història. Acabant les darreres línies no vaig poder evitar que les llàgrimes rellisquessin galtes avall. Llàgrimes d'emoció, però també d'homenatge per a totes aquelles persones a qui la guerra va destrossar la vida, que van perdre els seus éssers estimats i que van haver de marxar a l'exili. I no vaig poder evitar pensar en l'avi Miquel, que també va estar tancat al camp de concentració d'Argelers, com el narrador. Una gran història d'amor, de superació, d'esperança enmig de les tenebres, a on l'humor permet que no tot es vegi tant negre com és. Un relat per no oblidar el nostre passat més proper que encara perviu en nosaltres. Una història que no us heu de deixar escapar!
Comentaris