Dia 4: Boston i cap a Nova York (2 d’abril de 2012)

El penúltim dia del tour va ser molt intens. A les 5 del matí ja estàvem dempeus i a les 6, a punt de marxa cap a la primera parada del dia, a Cambridge (http://ca.wikipedia.org/wiki/Cambridge_(Massachusetts) ), a la Universitat de Harvard (http://ca.wikipedia.org/wiki/Universitat_de_Harvard; http://en.wikipedia.org/wiki/Harvard_University). Aquesta Universitat privada va ser fundada el 1636 i deu el seu nom al seu màxim mecenes, John Harvard. Actualment és una de les universitats més prestigioses del món. Com a curiositats, cal comentar que hi ha una estàtua del fundador en una de les esplanades. La veritat és el bust de l’estàtua es veu molt bonic: com que no tenien retrats de John Harvard, van agafar com a model un estudiant jove i guapo. La tradició diu que si vols tenir èxit, cal que toquis el peu del bust... Una altra curiositat és la porta principal. Es veu que els estudiants només hi passen quan entren per primera vegada a la Universitat i quan en surten. Durant la resta de temps usen les portes laterals. Si s’hi passa gaire sovint hi ha el convenciment que l’estudiant no serà capaç de superar els estudis. I una tercera curiositat rau en l’oficina del director. A sota, els estudiants més brillants tenen el privilegi de viure-hi, de manera que quan acabin els seus estudis, puguin ser mecenes. El següent pas de la passejada va ser davant de la llibreria, que conté 15 milions de volums (la més gran dels EUA i una de les més grans del món) i per l’esplanada a on els estudiants celebren la seva graduació. Un cop visitada la solitària Harvard (les classes comencen a les 10 del matí i poden acabar a les 9 del vespre), vam esmorzar i ens van enfilar al bus, que ens deixà per uns moments davant de l’Institut Tecnològic de Massachusetts, fundat el 1861 (http://ca.wikipedia.org/wiki/Institut_Tecnol%C3%B2gic_de_Massachusetts;  Allí hi ha una escultura de l’escultor català Jaume Plensa, “L’alquimista” (http://web.mit.edu/newsoffice/2010/plensa-installed.html) . Vam poder veure únicament l’edifici per fora, ja que no s’hi permet l’entrada. Allí hi ha el laboratori Abraham  Lincoln que s’encarrega de dissenyar armes i elements de defensa. Tot seguit, vam travessar el riu Charles, que és a on tenen lloc les regates universitàries (http://en.wikipedia.org/wiki/Head_of_the_Charles_Regatta) . Tot seguit ens vam endinsar dins les entranyes de Boston. La ciutat em va donar molta sensació de tranquil·litat, bones vibracions. A prop de Boston, a Quincy, William Rosenberg va fundar la famosa empresa de dònuts Dunkin Donuts (http://en.wikipedia.org/wiki/Dunkin%27_Donuts ), el 1950 i posteriorment es va anar expandint pel món. De camí cap al port, a on faríem un petit tour amb barca per la badia, ens vam parar a la Trinity Church (http://en.wikipedia.org/wiki/Trinity_Church_(Boston) ), fundada el 1733. L’arquitectura d’aquesta església és molt bella; en un dia assolellat es pot veure reflectida en un dels gratacels de vidre que hi ha davant (a la torre John Handcock). Aquesta església està considerada com una de les més velles de tots els EUA. Després de la petita parada, vam anar ja directament a la badia per fer un tour i poder veure l””skyline” de la ciutat. I tot i que no eren més de les onze del matí, un cop acabat el tour, el bus ens deixà davant del Quincy Market (http://en.wikipedia.org/wiki/Quincy_Market)  per a dinar. Aquest mercat, fundat el 1826 també té l’honor de ser dels més antics dels EUA. L’arquitectura exterior és preciosa, així com també per dins! Dins d’aquest mercat hi ha multitud de paradetes de menjar i també de records i souvenirs. L’emblema de la ciutat són la llagosta, així com merchandising dels Boston Celtics i uns caramels. I amb el menjar encara a la boca, ens vam enfilar al bus per deixar alguns companys de viatge a l’aeroport de Boston. Els altres vam prosseguir cap a Nova York, a on vam anar deixant gent als diferents aeroports. Vam poder veure l’”skyline” de la ciutat, el Hudson, i vam anar a parar a Chinatown. Finalment, un cop la majoria de companys de viatge van haver marxat, com que a nosaltres encara ens quedava un dia més de tour, els organitzadors ens van deixar en un hotel proper a l’aeroport quan gairebé no eren ni les cinc de la tarda. Com que la ciutat quedava un xic allunyada, vam matar l’estona al gimnàs i sopant al bar de l’hotel... i poca cosa més abans de descansar unes hores cos i ment!

(La imatge correspon a l’”skyline” que es pot veure des de la badia de Boston)