L'instant
A una mirada, en una nit de gener
L’instant
Em mires.
Et miro.
L’instant sobrevingut. Màgic.
El vell recurs estilístic
de dir que el temps es detura
en un instant.
Tanmateix, cert.
Per un moment no plou,
no neva, no fa sol.
Les fulles dels arbres no es mouen.
Res no es mou.
Tan se val si és de dia
Tan és si és de nit,
l’univers sencer immòbil.
Només la teva pupil•la fixada en la meva.
Inventem la melodia que volem
Ulls contra ulls. Res més al voltant.
Lentament et tremolen els llavis,
el teu rostre descriu un somriure,
els ulls s’empetiteixen.
Et copio el gest.
El meu esguard engolit pel teu.
O potser és al revés?
Aquest refugi instantani
quedarà reposant eternament
dins la nostra capseta de records.
L’invocarem quan estiguem lluny
i esdevindrà de nou una realitat.
Tot es tornarà a immortalitzar.
De nou aquest petit miracle d’enamorar-nos
amb la mirada i el somrís
Aquest bell i efímer instant,
Simplement perquè només és nostre
Comentaris