Algunes coses de Venècia

Venècia m’ha agradat, i molt. Una ciutat per a poder passejar a peu, però cara, molt cara. Ara a l’hivern menys, i també hi ha l’avantatge que els canals gairebé no fan pudor (per sort). La ciutat també obliga a pagar una taxa de pernoctació de dos euros per persona i dia. I a la majoria de restaurants, ja et fan pagar de 1 a 3 euros tan sols per a seure, i sense comptar que et fan pagar el servei. També s’ha de pagar per entrar a la majoria de llocs, i si no portes una cartera ben plena, malament rai... Així que ens van quedar coses per visitar, però és l’excusa per a una propera visita. Els carrers també estan molt nets i fa gràcia no veure ni un cotxe per enlloc! Un altre element preponderant, a part del cristall que és pertot, són les increïbles i bellíssimes màscares i vestits que hi ha a molts aparadors. Deu ser impressionant, i fins i tot un xic fantasmagòric, passejar per Venècia per Carnaval!  Quan hi retorni, a veure si tinc l’opció de poder visitar altres illetes i somniar que retorno segles enrere i em perdo en la fantasia de l’època de màxima esplendor... Fins aviat Venècia!

(La fotografia és de la Basílica de Sant Marc)