Odi visceral

Tot mirant el twitter, a vegades tinc pujades de tensió (i per això que la tinc normalment baixa!). L'odi que hi ha contra els catalans en algunes parts de l'estat espanyol és increïble. A part d'odi, intolerància! A part que "Espanya ens roba", un fet obvi ja que no ens volen retornar els diners que legalment ens pertoquen, a sobre hem d'aguantar burles de fora i de dins de casa. I dic de dins de casa per la senyora presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, que prohibeix dir la frase vertadera del robatori diari al qual estem sotmesos els i les catalanes dins el Parlament de Catalunya, l'ens que ens representa i escollit "democràticament". Quina poca falta de democràcia, fins i tot en això retalla el govern, en democràcia! Amb els insults contra Catalunya i els catalans que són el pa de cada dia a les xarxes socials, tinc més pressa que mai a marxar d'Espanya i de l'odi que un bon grapat de ciutadans d'aquell país ens professen, odi que d'altra banda no és mutu; els respecto, els vull tenir com a veïns harmoniosos, però no com a invasors, espoliadors i opressors!