Indignada!

Sí, indignada! I molt! Vergonyós tot el que succeí la setmana passada a la plaça Catalunya de Barcelona. Amb el pretext que els serveis de neteja havien de netejar-la, els mossos d'esquadra van fer un conat de desallotjament de la plaça ple de violència. Fastigós veure les imatges d'aquests botiflers pegant a tort i adret contra gent pacífica i indefensa. Fins i tot minusvàlids, gent gran, tothom que se'ls posava el pas era objecte de la seva violència gratuïta. Ells, que són qui haurien de vetllar per nosaltres, que formen part d'aquests societat, pegant sense motiu. I per més inri, el conseller encara els defensa. Però les seves porres no ens faran callar ni defallir en l'intent de construir una societat més justa i equitativa. Les imatges semblaven extretes de l'època franquista... i jo, il·lusa de mi, pensava que teníem una mínima democràcia. Però es veu que encara no han entès res... Si us plau, que això no torni a passar. Han aconseguit tot el contrari, molta gent està més indignada que mai, tots som una pinya, com he pogut veure en les manifestacions arreu del país, com la de Girona. Un ambient festiu i pacífic, perquè contra les seves porres tenim la unió i la il·lusió. Sí, som, utòpics i idealistes... i què?!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"