Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe...
Demà, a aquesta hora del matí ja estaré a punt d'agafar l'avió cap a una ciutat europea. Aquesta vegada no és per un viatget curt, sinó per una temporadeta, sis mesets. Un canvi de rumb a la meva vida actual, però diuen que els canvis són bons, no? Tinc ganes de conèixer nova gent, un nou indret a on treballar, però alhora, diuen que tots els canvis fan un xic de por. Avui estic entre aquella dicotomia de les ganes de marxar i la mandra, la por de què em trobaré, si m'adaptaré, com trobaré a faltar a la meva gent. Però gràcies a la xarxa tot és molt més proper, com també ho són les ciutats amb els vols que les connecten. Així físicament no estaré a Catalunya, però sí d'ànima! Continuaré per aquest món de la ciberxarxa i aniré explicant què tal l'experiència! Fins aviat!
Comentaris