Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe...
El fet que es pogués votar al Parlament de Catalunya sobre la conveniència o no prohibir les curses de braus a casa nostra va ser gràcies a una ILP (iniciativa legislativa popular). En aquest cas els ciutadans proposen alguna llei i recullen signatures. Quan s’arriba a un mínim de signatures es pot entrar la proposta de llei al Parlament. Si un òrgan previ hi dóna el consentiment, la llei se sotmet a debat. I així es va fer amb l’abolició de les curses de braus. Això és un triomf de la democràcia! Però alhora em va empipar força que també la ILP sobre la proposta d’un referèndum d’independència o sobre la de seleccions catalanes no hagin passat el sedàs previ a la votació de tot el Parlament, quan hi havia fins i tot més signatures que en el cas de les curses de toros. Per què aquestes diferències? Potser per electoralisme? Segur! I mentre aquestes coses continuïn succeint, la democràcia no haurà arribat a la seva plenitud, només viurem en un simulacre de democràcia. Quan l’assolirem de ple? 
Comentaris