Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe...
Aquestes són les inicials del nom de la companyia petrolera (British Pertroleum) que fa no sé quants dies que és completament incapaç de controlar el vessament de petroli de les seves instal·lacions al Golf de Mèxic. La tecnologia que tenen, tot i que aparentment és puntera, sembla que fa figa. I qui pagarà tot el dany ecològic? L’asseguradora d’aquesta companyia? No crec que hi hagi suficients diners com per restablir l’equilibri ecològic, que tants anys tarda a formar-se. No entenc com empreses punteres no tenen mitjans per preveure i actuar en casos com aquests. En què dediquen part dels seus beneficis? A omplir-se les butxaques? Per què els governs de diferents països no tenen més control sobre totes aquestes empreses? Quan hi ha un problema, au, correm-hi tots, però quan no n’hi ha, vinga, a carregar les butxaques de diners. I de nou, la més malparada, sense tenir-hi cap culpa, és a natura, la mare terra. De moment, a esperar que s’aturi totalment el vessament, però espero que això no quedi impune! I confiem que la naturalesa continuarà essent tant sàvia com ho ha estat sempre i que ben aviat pugui trobar la manera de combatre aquest desastre. L’esperança sempre és l’últim que es perd!
Comentaris